| Información |  | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
| Información | | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
29mai17
La UB cedeix al Govern el seu banc d'ADN per identificar els desapareguts a la Guerra Civil
La Universitat de Barcelona (UB) ha cedit les 180 mostres genètiques del banc d'ADN de víctimes de la Guerra Civil a la Generalitat, que les ha incorporat a la base de dades de persones desaparegudes durant el conflicte bèl·lic i la dictadura franquista, creada a través del Programa d'Identificació Genètica. Amb aquesta ampliació, la base compta ara amb prop de 900 perfils genètics de víctimes de la Guerra Civil, ja que el Govern ha recollit en els últims mesos 700 mostres.
En l'acte per formalitzar la cessió, aquest dilluns al Palau de la Generalitat, el rector de la UB, Joan Elias, ha destacat que en aquest acord "tots busquem el mateix, facilitar la identificació" de les víctimes i ha celebrat haver trobat "per fi" un Govern "sensible" amb els desapareguts de la guerra, els "grans oblidats per bona part de la societat", però no "per les seves famílies". Els perfils de la base de dades s'encreuaran amb les mostres de les restes humanes que es trobin en superfície o en el mig miler de fosses identificades a Catalunya.
Amb la cessió que s'ha formalitzat aquest dilluns, el banc d'ADN de la UB desapareix en incorporar-se les 180 mostres recopilades en els últims anys a la base del Programa d'Identificació Genètica, un pla presentat el setembre passat pels departaments d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, el de Salut i el de Justícia amb l'objectiu de trobar relacions de parentiu entre els familiars de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme i les restes humanes que es trobin a les fosses. En definitiva, un pla pioner a l'estat espanyol per identificar els desapareguts en un exercici de "dignitat" i "democràcia".
Les proves d'aquesta base van començar a realitzar-se el novembre a l'Hospital de la Vall d'Hebron i fins ara s'han recollit unes 700 mostres de familiars, mentre que el Cens de persones desaparegudes té 5.500 inscrits. Les proves es realitzen regularment a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Paral·lelament, el Departament d'Afers Exteriors i Relacions Institucionals ha elaborat un pla de fosses, que ha de culminar amb la seva obertura per exhumar-ne les restes òssies i que preveu realitzar aquest any una quarantena d'actuacions a tot el territori. En aquests moments, el procés es troba en la fase d'adjudicació.
El banc d'ADN, un projecte impulsat per les famílies
Les famílies de dos desapareguts durant la Guerra Civil, Guillem Malagarriga i Jaume Guinau, van adreçar-se a la UB el 2011 per "expressar la inquietud per localitzar-los i van preguntar sobre l'ús de l'ADN en la identificació de persones", ha recordat Elias. La universitat va proposar prendre'ls mostres a través del Laboratori de Genètica Forense i conservar-les "fins el moment en què fos possible comparar-les amb les restes humanes exhumades de les fosses". Aleshores, un equip liderat pels doctors Manel Jané i Carme Barrot i aquests familiars van intentar arribar a altres germans, fills, néts de persones desaparegudes.
Així va néixer el banc d'ADN, amb més de 180 mostres genètiques recollides entre el 2012 i el 2016. Més de 150 famílies s'hi van interessar i, segons ha destacat el rector de la UB, l'elevat nombre de trucades que els impulsors del banc van rebre demostra que les "ferides de la Guerra Civil i el franquisme no estaven curades" i que trobar les persones desaparegudes "interessa a la societat". "Durant aquests anys, hem treballat per a les famílies i els hem donat el suport que en aquells moments no trobaven en les autoritats", ha subratllat.
El "retard" en polítiques de memòria història
El conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha lamentat el "retard" a l'estat espanyol i a Catalunya per restaurar la memòria històrica, 81 anys després de l'inici de la Guerra Civil. "D'aquests, n'hi ha hagut 42 en democràcia; 40 amb la Generalitat restaurada, fet que encara fa més greu aquest retard", ha afirmat. Romeva ha assenyalat que quan van impulsar el Programa d'Identificació Genètica van entomar una demanda de la societat i van assumir "la responsabilitat i tota la càrrega política, tècnica i econòmica" de recollir mostres genètiques per identificar els desapareguts de la Guerra Civil.
El conseller de Salut, Antoni Comín, ha coincidit a expressar que el banc d'ADN impulsat per institucions al marge dels governs és una mostra "simptomàtica" de l'"excepció espanyola i catalana" i ha agraït la "generositat" i "compromís" d'actors com la UB per "suplir allò que haurien d'haver fet les institucions públiques". "Avui normalitzem per no demanar a la societat civil que continuï fent de substituta", ha resumit Comín, que també ha retret a l'estat espanyol trobar-se "a l'extrem de la covardia" a l'hora de mirar el seu passat. "Era una qüestió de salut democràtica bàsica fer polítiques de memòria històrica valentes, tot i que en termes internacionals, són polítiques normals", ha insistit el titular de Salut "Tothom ha entès que un cert grau de valentia és imprescindible, perquè si no, la democràcia està malalta. I això li passa a la democràcia espanyola, que està malalta", ha reblat.
[Font: Nació digital, Barcelona, 29mai17]
Donaciones
Radio Nizkor
 | This document has been published on 31May17 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. |