Información
Equipo Nizkor
        Tienda | Donaciones Online
Derechos | Equipo Nizkor       

06des12


Insubmissió de país


La Generalitat i l'Estat viuen un procés de confrontació política sense precedents mentre els fronts polític, civil i institucional s'activen en defensa del català. Si l'Estat no fa marxa enrere, a Catalunya es prepara una insubmissió de país. Quant al govern, l'executiu d'Artur Mas va tornar a plantar ahir el ministre d'Educació, José Ignacio Wert. El secretari d'Universitats, Antoni Castellà, no va assistir a la reunió de la Conferència General de Política Universitària perquè considera que l'avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa ataca la llengua i el sistema universitari de Catalunya. Ho feia l'endemà que la titular d'Ensenyament, Irene Rigau, abandonés Wert enmig de la reunió amb els consellers. Segons el govern de Mas, l'empresa de Wert té una clara intencionalitat política i hi respon, també, amb accions polítiques.

Desconèixer Catalunya

En la carta que Castellà va enviar al ministre per explicar-li la seva absència a la trobada, el secretari d'Universitats acusa Wert de desconèixer "la realitat educativa de Catalunya". Passat el 25-N, la croada espanyola contra la llengua s'ha convertit en la principal lluita política que cohesiona el país: des de les institucions fins als partits, passant per la societat civil, incloent-hi Òmnium Cultural, l'IEC i el FC Barcelona. Amb la consulta d'autodeterminació s'havia de produir la primera insubmissió jurídica de Catalunya. En cas que l'Estat la prohibeixi, CiU ha advertit que es podria emparar amb la llei catalana o la legalitat internacional, digui el que digui la normativa estatal, i en això compta amb el suport d'ERC. Però la defensa del català potser farà saltar abans el mur jurídic.

El govern estudia fer prevaldre la llei d'Educació de Catalunya per sobre de la futura llei orgànica espanyola. Compta amb la connivència de la comunitat educativa. Les comissions permanents de les juntes centrals de directors i directores de primària i secundària van garantir que treballaran perquè "no es faci ni un sol pas enrere". Les escoles concertades hi coincideixen plenament i així ho van explicar en un comunicat. Castellà, a més, ja ha acordat amb els rectors de totes les universitats catalanes, les públiques i les privades, que elaboraran un sol model d'examen d'accés a les universitats i hi inclouran el català. Cap estudiant podrà cursar estudis superiors sense conèixer la llengua.

Els partits fan pinya en paral·lel. La cimera convocada per Artur Mas dimecres vinent servirà per travar un front polític comú. Ahir hi va haver un assaig a Brussel·les. Els eurodiputats catalans han demanat una reunió amb la comissària europea de multilingüisme per explicar-li l'assetjament al català.

Segona reprovació

Aquesta unió dels partits també es visualitzarà a Madrid quan arribi al Congrés la segona reprovació contra el ministre, que ha anunciat ICV. La primera, presentada després que destapés la seva intenció "d'espanyolitzar" els nens catalans, no va prosperar.

Fins i tot el PSOE va sortir ahir en defensa de l'escola catalana. Alfredo Pérez Rubalcaba acusava Wert d'atiar un conflicte inexistent per camuflar una reforma educativa absolutament "retrògrada". La número dos del PSOE, Elena Valenciano, hi va afegir que la reforma és "un atemptat contra la convivència a Catalunya".

Mentrestant, el ministre continua com si sentís ploure. Això sí, després de la conferència d'universitats, es tornava a declarar dolgut pel nou desafiament institucional del govern. Però el que realment li fa mal és que des d'alguns mitjans afins se li hagi declarat la guerra per haver "reculat" davant Mas en matèria lingüística perquè interpreten que no obliga que el castellà sigui l'idioma vehicular. I és que el petit gest d'última hora d'incloure a l'esborrany que el català sigui avaluable no va temperar els ànims de la consellera -que igualment va decidir aixecar-se de la reunió- i, en canvi, ha provocat que alguns fòrums espanyols ho vegin com una cessió inacceptable, que Wert negava en rodó alhora que es mostrava visiblement ofès per la interpretació.

El ministre també va aprofitar l'absència del secretari català d'Universitats per treure-hi importància dient que la Generalitat estava plenament conforme amb els plans de l'executiu espanyol per reformar aquest àmbit educatiu. Des de Barcelona, Castellà desmentia les afirmacions del ministre.

El secretari d'Universitats sosté que amb el darrer esborrany Wert ha intentat trencar tota via de diàleg. Castellà, que no va mantenir cap contacte telefònic amb el govern de Mariano Rajoy, deplora l'"agressió directa" al català i els perjudicis tècnics que comporta l'aplicació de la norma per a l'accés a la universitat. En la carta que Castellà va enviar a Wert, li recorda que l'avantprojecte vulnera les competències exclusives i compartides de Catalunya en aquesta matèria segons l'article 172 de l'Estatut.

La Norma, l'abanderada

El govern també ha recuperat un símbol de la normalització lingüística dels vuitanta: la Norma, redibuixada per Juste de Nin, clama ara perquè no es toqui la llengua. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va tornar a avalar la immersió.

[Font: Per O.A. Etxearte i M.Oliva, El Punt Avui, Barcelona i Madrid, 06des12]

Tienda de Libros Radio Nizkor On-Line Donations

DDHH en Espaņa
small logoThis document has been published on 07Dec12 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes.