Equipo Nizkor - Catalunya: Proposta d'acord cap a la independència.

Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya que van anar a votar el passat 27 de setembre de 2015 van optar, de manera majoritària, per les opcions que de manera clara aposten per tal que Catalunya esdevingui un Estat.

A fi de començar a treballar amb l'objectiu de fer efectiu aquest mandat democràtic, i fonamentant-se en la necessària solidesa parlamentària que atorguen un mínim de 72 diputats i diputades, el Govern de la Generalitat assumirà com a línies directrius de la seva acció de govern les que s'estableixen en el Full de Ruta acordat en la "Declaració d'Inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals" (adoptada pel Ple del Parlament de Catalunya el dia 9 de novembre de 2015), incloses les "Mesures a aplicar per part del futur govern destinades a blindar drets fonamentals afectats per decisions de les institucions de l'estat", que s'adjunten a l'esmentada declaració en forma d'Annex.

A tal efecte, el Govern posarà especial èmfasi a que aquesta funció que assumeix, de caràcter transitori, es faci amb plena seguretat jurídica, garanties socials i compromís democràtic.

En concret, en primer lloc, tota l'acció de Govern ha d'anar destinada a garantir al màxim la seguretat jurídica, per la qual cosa cal dotar-nos de les estructures d'Estat i del marc legal necessari per poder dur a terme quan pertoqui, d'acord amb el full de ruta pactat, la transició cap a la condició d'Estat.

En segon lloc, conscients de les enormes necessitats socials que actualment existeixen i que reclamen respostes immediates, el Govern posarà en pràctica un pla de xoc social que contempla tant accions específiques en forma de polítiques públiques, com decisions de caràcter econòmic, pressupostari, fiscal i financer, que en garanteixin la dotació necessària per tal de dur-les a terme.

Finalment, en tercer lloc, la dimensió democràtica ha estat present, exemplar i constant al llarg de tot el procés que ens ha conduit fins a l'actual estadi de transició. Han estat nombroses, a banda de multitudinàries, les manifestacions i demostracions populars que han fet palesa la gran demanda social que empara aquesta tasca. I és així com ha de seguir essent. Així doncs, amb l'objectiu de seguir eixamplant la base social de suport al procés de constitució de la República catalana, el Govern i el Parlament escoltaran de manera atenta, i seran conseqüents, amb les demandes que, en forma de debat participatiu, sorgeixin de la societat civil. D'aquesta manera, en el moment en què pertoqui d'acord amb el full de ruta acordat, es convocaran novament unes eleccions de les quals n'haurà de sorgir un nou Parlament, aquest cop amb caràcter constituent, amb la responsabilitat d'adoptar el text d'una Constitució que, finalment, haurà de ser validada, via referèndum, per la ciutadania.

2. FULL DE RUTA

A. FULL DE RUTA CAP A LA INDEPENDÈNCIA (D'ACORD AMB EL PROGRAMA DE 'JUNTS PEL SÍ')

El procés cap a la creació d'aquest Estat independent s'ha definit i consensuat a partir dels principis de sobirania, legitimitat democràtica i participació, seguint les recomanacions d'experts en l'àmbit del dret constitucional, el dret internacional, la ciència política i la Realpolitik internacional.

La pulcritud democràtica és present des de l'obtenció del mandat democràtic a favor de la independència —en les eleccions d'aquest 27S—, fins la ratificació de la Constitució del nou Estat mitjançant un referèndum final, passant pel procés d'elaboració de la nova Constitució, elaborat de forma democràtica.

D'altra banda, el rigor i la voluntat d'aportar seguretat jurídica són elements forts del procés per evitar que en cap moment no es produeixi cap buit legal o de poder, sinó que hi hagi una continuïtat institucional, jurídica, política i legal que permeti gestionar amb absoluta normalitat la proclamació de la independència.

El procés cap a la creació d'un Estat independent consta d'un procés constituent en dues fases:

Una primera fase que comença després del 27S amb una declaració d'inici del procés d'independència, amb la creació de les estructures d'Estat necessàries des d'un govern de concentració i l'inici del procés constituent de base social i popular. Posteriorment, es procedirà a la proclamació de la independència, que suposarà la desconnexió respecte de l'ordenament jurídic espanyol vigent, i a l'aprovació de la llei de transitorietat jurídica i de la llei del procés constituent.
Una segona fase de caràcter institucionalment constituent, que comprèn la celebració d'unes eleccions constituents, la culminació del procés de creació de l'Estat independent amb l'aprovació de la Constitució i la seva ratificació mitjançant un referèndum.

El procés serà reforçat políticament per un govern de concentració tan ampli com sigui possible, el qual haurà de gestionar l'agenda de negociació espanyola, així com l'agenda internacional per al reconeixement del mandat a favor de la independència.

1. La fase inicial: de la declaració d'inici del procés d'independència fins a la seva proclamació

1.a) La declaració d'inici del procés d'independència

El procés cap a la creació d'un Estat independent s'origina a partir del mandat democràtic obtingut a les urnes el proper 27 de setembre. Si els ciutadans de Catalunya escullen una majoria de diputats a favor de la independència, el Parlament acabat de constituir aprovarà una declaració solemne en la qual es proclamarà que, en virtut del mandat rebut de la ciutadania, comença el procés d'independència. A la Declaració, s'informarà sobre l'inici d'aquest procés les autoritats de l'Estat espanyol, d'Europa i de la comunitat internacional.

La declaració es clourà amb un mandat al Govern de la Generalitat per tal que adopti les mesures necessàries per implementar els acords recollits en la declaració.

En aquest sentit, durant aquest període s'enllestiran les estructures d'Estat imprescindibles per exercir la plena sobirania en tots aquells àmbits en què avui la Generalitat encara no l'exerceix.

Immediatament després d'aquesta declaració d'inici del procés de constitució del nou Estat, comença el procés per elaborar la Constitució del nou Estat en la primera de les dues fases: la participació ciutadana. Es tracta d'una fase gestionada per la societat civil i encara no regulada jurídicament.

La societat civil organitzada iniciarà els debats pertinents justament després del 27S, i produirà aquells continguts que complementaran i nodriran els treballs d'elaboració de la Constitució en la fase constituent del procés. Actualment, existeixen diverses iniciatives civils que, amb posterioritat al 9N de 2014, s'han coordinat i ja han començat a fomentar els debats ciutadans sobre el procés d'elaboració, així com propostes de continguts de la futura Constitució.

Serà al llarg d'aquest període quan la Generalitat haurà d'anar enllestint les estructures d'Estat imprescindibles per exercir la plena sobirania en tots aquells àmbits en què avui encara no l'exerceix. Seran la posada en marxa d'aquestes estructures d'Estat i l'inici de les negociacions amb l'Estat les prioritats del nou Govern de la Generalitat, sense oblidar, evidentment, la gestió ordinària sobre la base del programa detallat més endavant que tindrà com a objectiu fonamental la cohesió social i la lluita contra l'exclusió i les desigualtats.

1.b) Proclamació de la independència: la Llei de transitorietat jurídica i la Llei de procés constituent

Culminada la primera etapa, es procedirà a la proclamació de la independència, a partir de la desconnexió respecte de l'ordenament jurídic espanyol vigent. Immediatament després de la proclamació, el Parlament aprovarà la Llei de transitorietat jurídica, que ha de regular de manera provisional els elements estructurals del nou Estat i les clàusules generals adreçades a garantir, des del primer moment, la completesa de l'ordenament jurídic del nou Estat i la continuïtat i successió ordenada d'administracions. A aquests efectes, la llei declararà la continuïtat, llevat excepcions, de l'aplicació del dret autonòmic català, del dret espanyol, del dret de la Unió Europea i del dret internacional.

La Llei de transitorietat jurídica també preveurà la continuïtat —mitjançant subrogació— dels contractes de l'Estat i de la Generalitat i la possibilitat que els funcionaris i el personal laboral que prestin els seus serveis a l'Administració de l'Estat a Catalunya puguin integrar-se a l'Administració del nou Estat. Immediatament després de l'entrada en vigor d'aquest nou marc jurídic transitori, s'aprovarà la Llei del procés constituent, que regularà la fase parlamentària i referendària del procés d'elaboració i aprovació de la Constitució, així com l'encaix de la participació ciutadana i dels resultats obtinguts en la primera fase del procés constituent en aquesta fase institucional.

Posteriorment, s'iniciarà la segona fase del procés d'elaboració de la Constitució del nou Estat independent amb la convocatòria d'unes eleccions constituents en un període màxim de divuit mesos des de la celebració de les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre.

2. De les eleccions constituents al referèndum de ratificació de la nova Constitució

Les eleccions constituents donaran lloc al Parlament Constituent, que iniciarà la fase institucional del procés constituent d'acord amb la Llei del procés constituent aprovada.

El resultat de les eleccions constituents proporcionarà la correlació de forces polítiques, les quals procediran a constituir la ponència constitucional que, d'acord amb la Llei del procés constituent aprovada al Parlament, haurà de comptar amb participació dels diversos grups parlamentaris representats a la Cambra. Aquesta ponència constitucional comptarà també amb la participació ciutadana i alhora s'encaixarà amb els resultats obtinguts en la primera fase. D'aquesta forma, es conclouria amb una proposta de Constitució llesta per ser aprovada pel conjunt de la ciutadania.

No obstant tot l'anterior, en el cas que l'Estat espanyol, mitjançant decisions polítiques i/o jurídiques, bloquegi l'autogovern de Catalunya, el Govern i el Parlament procediran a la proclamació de la independència i a l'aprovació de la Llei de transitorietat jurídica.

El procés de creació del nou Estat independent culminarà amb l'aprovació de la Constitució per referèndum.

3. El Govern de concentració, la transició real i la realització de les estructures d'Estat

La declaració d'inici del procés d'independència contindrà un mandat al Govern de la Generalitat perquè adopti les mesures necessàries per implementar els acords presos en el Parlament. Així, el conjunt de les institucions de la Generalitat, i especialment el Govern, centraran la seva tasca en la posada en funcionament de les estructures del nou Estat, alhora que s'ocuparan de la gestió ordinària de les competències de la Generalitat.

Després de les eleccions del 27S, la voluntat política és la de constituir un Govern de concentració obert a totes les forces polítiques disposades a implementar el mandat a favor de la independència.

Es tracta de disposar d'un Govern que compti amb la màxima estabilitat i el màxim suport parlamentari i que tingui com a objectiu fonamental garantir el desenvolupament del procés fins a la seva culminació.

Tal com s'explicita més endavant en aquest document de Compromís per la Llibertat, el Govern centrarà l'acció en el seu dia a dia a sortir de la crisi econòmica, crear ocupació, lluitar contra la pobresa i garantir la màxima cohesió social arreu del país, considerada com a indestriable de la cohesió nacional imprescindible en aquest moment històric del país.

Així mateix, el Govern abordarà la fase decisiva de la creació i posada en funcionament de les estructures d'Estat que han de permetre exercir la sobirania en tots aquells àmbits en què avui no tenim competències o en què aquestes, fins i tot tenint-les, han estat envaïdes pel Govern de l'Estat, recorregudes o suspeses per part de les institucions de l'Estat.

En el bloc següent del present document es plantegen les estructures d'Estat en quatre àmbits: estructures d'Estat del benestar, estructures econòmiques d'Estat, estructures per a l'acció exterior i estructures per a la governança i reforçament de l'administració. Cal dir que es tracta d'un conjunt de lleis, organismes i eines que s'inspira en els treballs recollits en el Llibre Blanc de la Transició Nacional.

La candidatura Junts pel Sí té la voluntat d'exercir la sobirania real per tots els camins possibles; en primer terme, en un seguit d'àmbits socials en què una sèrie de disposicions i decrets aprovats pel Parlament i pel Govern de Catalunya han estat recorreguts, suspesos o anul�lats pel Govern i les institucions de l'Estat:

Decret de pobresa energètica
Dació en pagament i llei de segones oportunitats
Llei d'horaris comercials
Prohibició d'extracció d'hidrocarburs per fractura hidràulica
Impost sobre dipòsits bancaris
Impost sobre energia nuclear i emissions contaminants de la indústria

Finalment, el Govern també haurà de gestionar l'agenda de la pertinent negociació i interlocució amb l'Estat espanyol derivada del procés, així com l'agenda de la necessària acció exterior de preparació dels reconeixements internacionals del nou Estat i d'interlocució amb la UE.

4. L'agenda de la negociació espanyola i la voluntat de permanència a la UE i el reconeixement internacional

Un cop aprovada la Declaració solemne del nou Parlament establert després del 27S, s'informarà sobre l'inici d'aquest procés de creació de l'Estat independent les autoritats de l'Estat espanyol, d'Europa i de la comunitat internacional.

L'agenda de la negociació espanyola

Les eines de l'agenda espanyola són el diàleg i la negociació amb l'Estat. Havent constatat, de forma reiterada, la negativa a l'exercici del dret a decidir dels ciutadans de Catalunya per part de l'Estat, en el cas d'obtenir el mandat democràtic el proper 27S en favor de la creació d'un Estat independent, s'imposa una fase negociadora amb l'Estat per fer efectiva la independència. Aquesta fase es vol obrir mantenint sempre una actitud expectant respecte de l'alternativa d'un referèndum vinculant per part de l'Estat espanyol sobre la independència de Catalunya. Aquesta oferta ha de ser compatible amb l'horitzó temporal contingut en aquest acord per a la proclamació de la independència i la celebració de les eleccions constituents.

Es tractaria d'acordar el repartiment d'actius i passius. Respecte a la restitució de la sobirania, caldria acordar la subrogació de convenis, la gestió de les fronteres amb l'Estat, el traspassos de funcionaris i organismes, i aspectes clau pel que fa al sistema energètic, la conca de l'Ebre o l'espai radioelèctric, entre molts d'altres. En relació amb els acords de repartiment de béns, caldria negociar tots els béns materials que Espanya administra actualment a Catalunya, (per exemple, infraestructures com ara carreteres, ports i aeroports, immobles, etc), així com els béns que Espanya té a l'estranger i que són compartits i els béns econòmics i financers, que inclouen els actius (fons de la Seguretat Social, fons de compensació, etc.) i els passius (deutes de Catalunya avalats per Espanya i deutes d'Espanya que podrien correspondre a Catalunya), entre d'altres.

L'agenda exterior: la voluntat de permanència a la UE i el reconeixement internacional

L'objectiu de l'agenda exterior se centra en la preparació del reconeixement internacional, a partir de la legitimació del mandat a favor de la independència dels catalans en l'àmbit internacional. Partint de la voluntat de permanència a la UE, caldrà articular l'agenda internacional amb les accions de diplomàcia internacional per explicar i cercar complicitats vers el procés d'independència.

Un cop iniciat el procés de creació de l'Estat independent, caldrà intensificar la diplomàcia i la negociació per obtenir el reconeixement internacional dels estats, així com la incorporació de Catalunya a la UE i els organismes internacionals.

El conjunt de l'acció exterior del president de la Generalitat, dels membres del Govern i del Parlament, així com dels eurodiputats i parlamentaris del Congrés, en l'àmbit internacional, s'adreçarà a l'àmbit de les institucions que configuren el marc legal internacional (ONU, Consell d'Europa, Cort Internacional) i incidirà en els actors internacionals rellevants en les matèries pròpies del dret a decidir (organitzacions internacionals en matèria de pau, valors democràtics i drets humans, etc). Aquests darrers actors també resulten clau com a eventuals agents mediadors i d'observació del procés, en el cas de la previsible intensificació de la tensió política al voltant del procés o d'una conculcació dels drets democràtics dels ciutadans de Catalunya.

B. DECLARACIÓ D'INICI DE LA TRANSICIÓ CAP A LA CONDICIÓ D'ESTAT

L'acord es fonamenta en la resolució adoptada pel Parlament de Catalunya, amb data 9 de novembre de 2015, relativa a l'inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015 (250-00001/11).

"El Ple del Parlament, en la sessió tinguda el 9 de novembre de 2015, ha debatut el text de la Proposta de resolució sobre l'inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals (tram. 250-00001/11), presentada pel Grup Parlamentari de Junts pel Sí i pel Grup Parlamentari de la Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent, i les esmenes presentades pel Grup Parlamentari de Junts pel Sí i pel Grup Parlamentari de la Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent (reg. 195), pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya (reg. 196) i pel Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot (reg. 198).

Finalment, d'acord amb l'article 165 del Reglament, ha adoptat la següent Resolució:

Primer. El Parlament de Catalunya constata que el mandat democràtic obtingut a les passades eleccions del 27 de setembre de 2015 es basa en una majoria en escons de les forces parlamentàries que tenen l'objectiu que Catalunya esdevingui un estat independent i en una àmplia majoria sobiranista en vots i escons que aposta per l'obertura d'un procés constituent no subordinat.

Segon. El Parlament de Catalunya declara solemnement l'inici del procés de creació d'un estat català independent en forma de república.

Tercer. El Parlament de Catalunya proclama l'obertura d'un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana.

Quart. El Parlament de Catalunya insta el futur govern a adoptar les mesures necessàries per a fer efectives aquestes declaracions.

Cinquè. El Parlament de Catalunya considera pertinent iniciar en el termini de trenta dies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d'hisenda pública.

Sisè. El Parlament de Catalunya, com a dipositari de la sobirania i com a expressió del poder constituent, reitera que aquesta cambra i el procés de desconnexió democràtica de l'Estat espanyol no se supeditaran a les decisions de les institucions de l'Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, que considera mancat de legitimitat i de competència arran de la sentència de juny del 2010 sobre l'Estatut d'autonomia de Catalunya, votat prèviament pel poble en referèndum, entre altres sentències.

Setè. El Parlament de Catalunya ha d'adoptar les mesures necessàries per a obrir aquest procés de desconnexió de l'Estat espanyol, d'una manera democràtica, massiva, sostinguda i pacífica que permeti l'apoderament de la ciutadania a tots els nivells i es basi en una participació oberta, activa i integradora.

Vuitè. El Parlament de Catalunya insta el futur govern a complir exclusivament les normes o els mandats emanats d'aquesta cambra, legítima i democràtica, a fi de blindar els drets fonamentals que puguin resultar afectats per decisions de les institucions de l'Estat espanyol, com els especificats en l'annex d'aquesta resolució.

Novè. El Parlament de Catalunya declara la voluntat d'iniciar negociacions per tal de fer efectiu el mandat democràtic de creació d'un estat català independent en forma de república, i acorda posar-ho en coneixement de l'Estat espanyol, de la Unió Europea i del conjunt de la comunitat internacional.

C. ANNEX a la DECLARACIÓ D'INICI (Blindatge dels drets fonamentals)

La Declaració compta també amb un ANNEX (adoptat conjuntament amb la Declaració) en el qual es detallen les mesures que haurà d'aplicar el futur govern destinades a blindar drets fonamentals afectats per decisions de les institucions de l'Estat espanyol:

1. Pobresa energètica

Per tal de garantir que cap persona no es vegi privada de l'accés als subministraments bàsics, el futur govern ha de desplegar les mesures per a evitar la pobresa energètica aprovades per la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, de manera que es garanteixi el dret d'accés als subministraments bàsics d'aigua potable, de gas i d'electricitat a les persones i unitats familiars en situació de risc d'exclusió residencial, mentre duri aquesta situació.

2. Habitatge

Per tal de garantir que cap persona no es vegi privada de l'accés a un habitatge digne, el futur govern ha de treballar en l'aplicació del nou marc normatiu que regula la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents pera afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. En aquest marc, el futur govern ha de garantir que en processos de desnonament de l'habitatge habitual que afectin persones i unitats familiars en situació de risc d'exclusió residencial es compleixi, per a poder fer efectiu el desnonament, el principi de reallotjament adequat de les persones i unitats familiars afectades.

Així mateix, de forma urgent, el futur govern ha de dur a terme modificacions normatives que permetin fer efectives les disposicions de la dita Llei 24/2015, com és el cas del reglament de funcionament de les meses de valoració per a l'adjudicació d'habitatges per a situacions d'emergències econòmiques i socials i per a altres casos de necessitats especials en l'àmbit de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.

3. Sanitat

En l'àmbit de les polítiques de salut, el futur govern ha de garantir l'accés universal a l'atenció sanitària pública i de qualitat, per mitjà del Servei Català de la Salut (CatSalut), a totes les persones que viuen a Catalunya. Cap persona no en pot quedar exclosa per raons d'origen, tingui o no la condició d'assegurada o beneficiària del Sistema Nacional de Salut, i amb independència de si consta o no en el padró. Així mateix, cap ciutadà no es pot veure privat d'assistència farmacèutica per motius econòmics.

D'acord amb diverses resolucions aprovades pel Parlament, no es poden dur a terme nous concursos per a la gestió de centres d'atenció primària.

4. Educació

El Parlament de Catalunya va interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra bona part de l'articulat de la Llei orgànica 8/2013, del 9 de desembre, de millora de la qualitat educativa, recurs que fou admès a tràmit el 3 d'abril de 2014. En aquesta impugnació, avalada pel dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, s'argumentava que els preceptes impugnats de la dita llei orgànica són contraris a les competències que corresponen a la Generalitat en aquesta matèria, contraris al model educatiu català determinat per la Llei d'educació de Catalunya i contraris als consensos obtinguts pel conjunt de la comunitat educativa. En coherència amb aquest recurs, el futur govern ha de vetllar en la seva actuació en matèria d'educació per la plena vigència i el respecte de les competències establertes en favor de les administracions catalanes i per mantenir-hi els consensos obtinguts pel conjunt de la comunitat educativa.

5. Garantia de les llibertats públiques

El Parlament de Catalunya va interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra alguns articles de la Llei orgànica 4/2015, de protecció de la seguretat ciutadana, recurs que fou admès a tràmit el 21 de juliol de 2015. En aquesta impugnació, avalada pel dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, s'argumentava que els preceptes impugnats de la dita llei orgànica són contraris a drets fonamentals emparats per textos internacionals com la Declaració universal dels drets humans o el Conveni europeu dels drets humans i per la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans. En coherència amb aquest recurs, el futur govern ha de vetllar en la seva actuació en matèria de seguretat ciutadana per la plena vigència i el respecte dels drets fonamentals esmentats.

6. Administracions locals

Amb l'afany de garantir les plenes competències de les administracions locals catalanes en servei de l'interès general, el futur govern ha de proporcionar-los les eines de suport necessàries per a deixar sense efecte els preceptes de la Llei de l'Estat 27/2013, del 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local, promulgada de resultes de la Llei orgànica 2/2012, del 27 d'abril, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, dictada en desplegament de l'article 135 de la Constitució espanyola, relatius a la limitació de competències als ens locals, al control del cost dels serveis i a l'obligació de la priorització de l'activitat econòmica privada.

7. Persones refugiades

A fi de poder donar resposta a la greu situació humanitària que viuen els refugiats, el futur govern ha de generar un marc de relacions amb l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) amb l'objectiu de donar acollida i asil al màxim nombre de persones refugiades, més enllà de les decisions adoptades en aquest àmbit pel Govern espanyol.

8. Dret a l'avortament

En matèria de dret a l'avortament, el futur govern s'ha de regir pel que estipula la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes.

9. Finançament d'un pla de xoc social i gestió del deute

Per tal d'alliberar recursos per a dotar financerament un pla de xoc social, el futur govern ha d'establir, entre altres mesures, vies de negociació que permetin reduir la càrrega del deute en el conjunt de la despesa.

Prioritàriament, el futur govern ha d'impulsar la renegociació de tots els finançaments estructurats, separant els pagaments que compensen un servei (inversió i manteniment) d'aquells que constitueixen un pagament excessiu respecte als tipus d'interès i a les taxes d'inflació actuals. Així mateix, el futur govern ha d'instar els concessionaris o superficiaris a redefinir els contractes estructurats, transformant l'amortització de les inversions en finançament ordinari mitjançant deute públic i eliminant el cost excessiu del capital.

Aquesta transformació, que ha de permetre una rebaixa de costos per a la Generalitat que es pugui aprofitar per a finançar el pla de xoc social, ha d'anar acompanyada d'una revisió a fons dels programes pressupostaris de despesa que permeti avaluar-ne i contrastar-ne la utilitat en moments en què atendre la urgència social ha esdevingut la màxima prioritat de la despesa de la Generalitat, expressada en l'esmentat pla de xoc. Els estalvis que s'obtinguin de la revisió de programes han d'anar íntegrament dedicats al pla de xoc social.

Per tal de fer un seguiment de l'efectivitat d'aquest objectiu i compromís, el futur govern ha de crear un grup de treball obert als grups parlamentaris. Així mateix, el futur govern ha d'establir un calendari de reunions amb els responsables de la banca resident per a estudiar la possibilitat de renegociació del pagament.

D. DESPLEGAMENT DE LA DECLARACIÓ I DE L'ANNEX

PRIMER: En el termini de trenta dies posteriors al nomenament del nou Govern, aquest compareixerà en seu parlamentària per explicitar les primeres accions realitzades i la concreció i detall de les previstes per tal de fer plenament efectives les mesures i els compromisos polítics adquirits amb l'objectiu de blindar els drets fonamentals dels ciutadans de Catalunya afectats per decisions de l'Estat i especialment en els següents àmbits contemplats en els punts 1 a 8 de l'Annex de la Declaració.

SEGON: Dins d'aquest mateix termini de trenta dies posteriors al nomenament del nou Govern, s'haurà d'haver constituït el grup de treball previst sobre gestió del deute i finançament d'un pla de xoc social. En aquesta sessió constitutiva del grup de treball, on hi participaran -a més de membres del Govern- representants dels diferents grups parlamentaris, el Govern presentarà el detall del conjunt d'accions realitzades i previstes per tal de complir l'objectiu de reduir la càrrega del deute en el conjunt de la despesa i el conseqüent alliberament de recursos per poder finançar millor el pla de xoc social. Així mateix, en aquesta primera reunió també presentarà una primera previsió del calendari de reunions amb els responsables de la banca resident per abordar la renegociació del pagament d'interessos amb finalitats socials.

TERCER: Dins els deu dies posteriors a la presa de possessió del nou Govern, es presentarà la petició de constitució de ponències conjuntes per elaborar les lleis referides al procés constituent, seguretat social i d'hisenda pública.

E. CONCRECIÓ DE MESURES PER FER-LO VIABLE

Cronograma de les actuacions adreçades a la creació de les estructures d'estat que cal realitzar abans de la desconnexió.

Totes les actuacions, algunes de les quals pertoquen a l'àmbit i d'altres al legislatiu, s'haurien d'iniciar immediatament després de la constitució del Govern i tenir-les llestes en el moment de la desconnexió.

Hi ha actuacions que haurien d'estar enllestides en un termini breu i en conseqüència tenen prioritat pel que fa al seu inici. Són les que es detallen en els blocs primer i segon, llistats a continuació.

El primer bloc recull aquelles actuacions que s'han de fer efectives abans de la desconnexió.

1) Inici del debat i tramitació de les lleis de l'Agència de protecció social, la de l'Agència tributària i la del procés constituent en la fase institucional.

2) La creació del Departament d'Exteriors.

3) La creació de 15 delegacions exteriors de la Generalitat. Cal que les delegacions entrin en vigor de manera esgraonada a partir de la constitució del Govern. A tal efecte, cal posar en pràctica les previsions de selecció i formació del personal i precisar els mitjans necessaris i el cronograma d'implementació.

El segon bloc el formen les actuacions que cal enllestir de manera prioritària, ja que són condició sine qua non per poder realitzar d'altres actuacions. A diferència de les actuacions del primer bloc, en aquest cas s'han de realitzar i tenir preparades, però no cal que entrin en vigor de manera immediata. De cara a eixamplar la base social de l'independentisme, és fonamental donar a conèixer el detall del contingut dels treballs que es realitzin, i decidir el model que hi haurà a Catalunya en matèria de:

1) Seguretat pública, necessària per a la primera etapa de funcionament del nou Estat previ a l'aprovació de la nova Constitució.

2) Servei d'intel�ligència per a la primera etapa ja esmentada.

3) Autoritats reguladores i de la competència, necessàries per a la primera etapa (unificat, fragmentat, mixta).

4) Hisenda per a la primera etapa.

5) Seguretat social per a la primera etapa (distribució de funcions entre Secretaria d'Hisenda i/o Agència de protecció o seguretat social; model de liquidació -directa o autoliquidació-; fonts de finançament -tributs, cotitzacions, mixta-).

6) L'anàlisi i la comunicació per part dels departaments a l'Escola d'Administració Pública -i a d'altres centres públics especialitzats de formació de funcionaris- de la previsió de les necessitats de formació de personal durant la primera etapa de funcionament del nou Estat. A partir d'aquestes peticions, caldrà que l'Escola completi i concreti l'informe que ja ha elaborat sobre la formació de funcionaris i la resta de personal al servei de les administracions catalanes i preparar i, si s'escau, iniciar els cursos de formació pertinents.

7) Gestió dels residus nuclears (integrat en l'Agència de Residus de Catalunya -ja existent- o en una empresa nacional de gestió dels residus), incloent-hi dissenyar l'organisme; avaluar els recursos necessaris i redactar la normativa corresponent; i preparar acords amb els estats limítrofs i la incorporació a organismes internacionals.

8) D.N.I./Targeta ciutadana de serveis (sanitat, transport, lleure, transaccions amb l'administració...). Caldrà adoptar determinades decisions polítiques sobre qüestions rellevants com ara l'edat a la qual serà obligatori disposar de la targeta, el període de validesa, els requisits per ser-ne titular, i l'organisme que s'encarregarà de confeccionar-la.

Hi ha un tercer bloc d'actuacions que tenen prioritat pel que fa al seu inici, malgrat que no és imprescindible que s'enllesteixin durant els mesos immediatament posteriors a la constitució del Govern. Afecten sectors respecte dels quals cal aprofundir en el treball preparatori però que no cal que entrin en vigor abans de la desconnexió.

Són essencialment mesures de finalització de redacció d'avantprojectes normatius i d'actuacions materials no formalitzades en normes jurídiques com ara: el disseny d'estratègies i cronogrames adreçats a tenir preparades les estructures d'estat necessàries en cada àmbit material; l'elaboració d'estudis sobre els mitjans econòmics, materials i humans necessaris per posar en funcionament aquestes estructures -parant especial atenció el reclutament i la formació del personal, incloses les posicions directives-; etc.

1) Seguretat pública
2) Servei d'intel�ligència
3) Servei Postal
4) Medi ambient
5) Benestar social
6) Patents i marques
7) Esport
8) Metrologia

Finalment, hi ha un quart bloc format per la resta d'actuacions, que s'han d'iniciar també immediatament després de la constitució del Govern, malgrat que en alguns casos, a la pràctica, hauran de deixar passar al davant les actuacions dels dos primes blocs. Com en el cas del tercer bloc, es tracta de mesures de tipus normatiu i activitats materials no formalitzades jurídicament, abans esmentades (disseny d'estratègies, previsió dels mitjans necessaris, etc).

Entre aquestes mesures, cal destacar aquells avantprojectes normatius ja redactats que caldrà validar i, si s'escau, reformar. Són els avantprojectes de:

la Llei fundacional i de la normativa que la desenvolupa (Llei d'adaptació del poder judicial i l'Administració de Justícia; el Decret llei d'incorporació del personal a l'Administració del nou Estat i el Decret llei de successió de contractes)
la Llei d'aigües
la Llei de comunicacions

Llistat de les principals actuacions a realitzar ordenades per matèries:

1) Convertir les delegacions exteriors en delegacions diplomàtiques i consulars i crear 15 delegacions noves, després de la desconnexió.

2) Crear, després de la desconnexió, el ministeri d'Exteriors.

3) Crear el Servei Exterior de Catalunya.

4) Identificar els tractats internacionals que es pretendrà continuar aplicant i preparació "d'adhesió".

5) Identificar les organitzacions i organismes internacionals als quals caldrà incorporar-se i preparació de la incorporació.

6) Completar l'estratègia de comunicació i de lobby sobre el procés de creació del nou Estat que ja tenim redactada i, sobretot, cal realitzar efectivament les tasques de comunicació i de lobby que s'hi preveuen.

7) Reforçar la Representació permanent de la Generalitat davant UE.

8) Crear el passaport i visats.

9) Delimitar el territori i preparar acords amb estats limítrofs.

10) Preparar l'adhesió al Conveni de Chicago.

11) Preparar el procediment d'incorporació de personal a l'Administració del nou estat; crear els cossos nous i decidir sobre la integració del personal dels cossos de seguretat de l'Estat espanyol que presta els seus serveis en el territori de Catalunya.

12) En relació a la successió de contractes, caldrà que, amb caràcter previ a la desconnexió, els departaments, especialment els més directament afectats -Territori, Sanitat...-, iniciïn els contactes per oferir-los-hi la continuïtat de la prestació dels serveis. També caldrà que preparin els anuncis públics inicials i les fases posteriors dels processos de subrogació, així com els procediments de contractació d'emergència.

13) Preparar les bosses d'interins de tots els cossos i preparar l'aplicació dels procediments de provisió de places en l'àmbit del poder judicial i de l'administració de justícia.

14) Preveure els mitjans personals i materials relatius a la toxicologia del futur Institut de Medicina Legal i Toxicologia.

15) Disposar des del primer moment del Registre civil; el Registre de la propietat i mercantil; el Registre de la propietat; les dades del cadastre; el Registre d'actes de darrera voluntat; i els Registres de penats, menors, violència domèstica, dels aplicatius sobre comptes de consignacions dels jutjats, del sistema de productivitat dels secretaris judicials i de la gestió de subhastes.

16) Redactar un avantprojecte de llei electoral.

17) Preveure les fonts de finançament del nou Estat durant els primers mesos de funcionament.

18) Preparar la implementació o aplicació de la Llei que crea el Banc Central i la integració a la zona única de pagament (SEPA), al Banc de Pagaments Internacionals de Basilea, al Comitè de Supervisió Bancària i al Consell d'estabilitat Financera.

19) Elaborar els avantprojectes de llei de creació de l'Agència Catalana d'Inversions i Mercats i del Fons de garantia de dipòsits, inversions i assegurances; i fer actuacions per implementar aquestes lleis i per la incorporació del nou Estat en els organismes europeus i internacionals rellevants en aquestes matèries.

20) Crear l'Institut d'Estadística i Avaluació -a partir de NDESCAT-. Elaborar l'avantprojecte de llei i actuacions per implementar-la.

21) Preparar el repartiment d'actius i passius; fer inventari amb valor patrimonials dels béns i els criteris de negociació.

22) Crear l'estructura organitzativa d'Hisenda (Secretaria d'Hisenda, ATC i Junta de Tributs). Elaborar els avantprojectes normatius corresponents als tres organismes esmentats i dissenyar i implementar les actuacions necessàries per tal que, en el moment de la desconnexió, les tres organitzacions puguin començar a actuar.

23) Establir procediments de recaptació executiva. Disseny i actuacions d'implementació.

24) Crear una xarxa d'oficines de recaptació i gestió tributària. Preparar l'aplicació de la finestreta única tributària a tota la xarxa i incorporar els grans ajuntaments a Tributs de Catalunya.

25) Establir el sistema de gestió tributària. Completar el desenvolupament del sistema informàtic ERP, i portar a terme les actuacions previstes en el cronograma ja dissenyat.

26) Obtenir dades amb transcendència tributària. Redactar els avantprojectes de les disposicions generals i les ordres sobre les obligacions d'informació tributària. Dissenyar i realitzar les activitats materials necessàries per aplicar aquestes disposicions.

27) Establir models d'autoliquidació i de declaracions tributàries. Redactar les disposicions generals i les ordres sobre els models d'autoliquidació tributària, planificar-ne l'estratègia d'implementació, i realitzar les actuacions materials que siguin factibles.

28) Preparar la continuïtat provisional del Cadastre, així com la creació de la futura Agència Catalana de la Propietat Immobiliària, que el substituirà.

29) Establir una estratègia d'implementació del sistema duaner.

30) Crear l'Oficina catalana de fiscalitat internacional.

31) Crear el Consell Fiscal de Catalunya i l'Institut de recerca fiscal i estudis tributaris.

32) Crear l'Agència d'internacionalització Empresarial.

33) Crear el Registre d'inversió estrangera a Catalunya i de Catalunya a l'estranger a partir dels treballs ja realitzats.

34) Crear instruments de cobertura de risc a la internacionalització empresarial per compte de la Generalitat.

35) Regular el Fons Català de Garantia Agrària.

36) Exportació i importació d'aliments, animals i vegetals.

37) Control i inspecció de pesca, seguretat marítima.

38) Modificar el marc normatiu pel que fa a l'avaluació de titulacions i adaptar els sistemes informàtics per a l'acreditació de títols universitaris.

39) Regular l'adscripció del professorat universitari.

40) Preparar l'exercici d'homologació de títols oficials estrangers.

41) Preparar l'estratègia per assumir els centres del CSIC, així com les infraestructures de recerca.

42) Establir un pla estatal propi de programa R+ D + I, i crear una estructura per gestionar el Pla català de R+ D+ I.

43) Regular l'accés al cos d'inspectors d'educació.

44) Títols acadèmics i professionals no universitaris i homologació d'estudis estrangers no universitaris.

45) Crear ajuts a l'estudi, el menjador i el transport escolar.

46) Reconeixement i equivalències d'estudis amb altres estats.

47) Propietat intel�lectual.

48) Determinar la coordinació en matèria cultural entre les diverses administracions catalanes.

49) Acordar la titularitat i gestió de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

50) Institut Ramon Llull.

51) Definir la legislació sobre mitjans de comunicació.

52) Regular permisos de conduir, el registres de conductor i infractors, i el registre de vehicles i matriculació.

53) Seguretat privada.

54) Establir un protocol d'actuació en grans emergències i seguretat civil.

55) Signar acords de col�laboració en matèria de seguretat pública.

56) Reforçar estructures del Departament de Salut en matèries sensibles per tota la població.

57) Regular en matèria d'abastament d'aigua de caràcter intern i internacional.

58) Crear una regulació complerta en l'àmbit del gas i l'electricitat, incloent-hi lleis sectorials, d'operadors, de mercat, de l'autoritat reguladora, de garantia de prestació de serveis, i de participació en organismes internacionals.

59) Regular el transport ferroviari a Catalunya i coordinar-se amb els organismes internacionals.

60) Determinar el model de les infraestructures viàries.

61) Regular ports i aeroports, i l'administració portuària i aeroportuària.

62) Determinar la protecció del domini marítimo-terrestre, del litoral i de la franja costanera.

3. PLA DE XOC

A. MESURES AMB IMPACTE PRESSUPOSTARI A COMENÇAR A APLICAR DE MANERA IMMEDIATA

1. Pobresa infantil Atendre les necessitats de protecció contra la pobresa infantil, especialment aquelles orientades a garantir-ne l'alimentació amb un augment de la seva cobertura, reforçant els diferents mecanismes existents (increment de les beques menjador que cobreixen el 100% del cost, mesures d'estiu destinades a atendre infants i joves en situació de vulnerabilitat, ajuts d'urgència social, suport a entitats socials per desenvolupar actuacions d'atenció a famílies amb infants a càrrec).

El llindar de renda requerit per accedir a les beques menjador s'equipararà progressivament amb els criteris establerts per l'IDESCAT per determinar el llindar de risc de pobresa (60% del valor de la mediana dels ingressos disponibles anuals equivalents de les persones).

2. Pobresa energètica. Desplegar la llei 24/2015, de 29 de juliol per afrontar l'emergència en l'àmbit de la pobresa energètica, a través de les següents mesures:

i. Aprovar, abans de dos mesos, els protocols necessaris per a empreses subministradores, serveis públics locals i de la Generalitat, que reguli la comunicació obligatòria als serveis socials de les situacions de pròxims talls de subministrament per impagament i el reconeixement de la situació de vulnerabilitat econòmica que obliga a mantenir els subministraments bàsics.

ii. Promoure el coneixement dels drets de les persones i les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica respecte a la garantia de continuïtat dels subministraments bàsics d'aigua, llum i gas.

iii. Fusionar els mecanismes de participació social i institucional en l'àmbit de l'habitatge i de la pobresa energètica en una mateixa Taula d'Emergència Habitacional i Pobresa Energètica, atesa la vinculació dels problemes derivats de l'emergència en ambdós àmbits.

iv. Mantenir en els pressupostos de la Generalitat una partida no inferior als 10 M� per a fer front al pagament dels consums de subministraments bàsics de les llars en situació de vulnerabilitat econòmica, degudament reconegudes pels serveis socials. D'altra banda, se signaran els acords oportuns amb les empreses comercialitzadores per tal que assumeixin almenys el 50% d'aquests costos.

v. El decret de desplegament de la llei 24/2015 es tramitarà per la via d'urgència.

3. Emergència habitacional i política de prevenció de desnonaments per causa econòmica i social. Aplicar la llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge, en relació al reallotjament adequat de persones i unitats familiars afectades, a través de l'adopció de les següents mesures:

i. Desnonaments zero: establir protocols d'acció a tot el territori català en base a determinades bones pràctiques que ja es duen a terme en alguns municipis, com per exemple Badalona, entre d'altres, amb l'objectiu d'evitar que persones o unitats familiars siguin desnonades per no poder fer front a una situació de dificultat econòmica o social.

ii. Donar solució en un termini màxim de nou mesos als casos pendents a les meses d'emergència (actualment hi ha 1.500 casos).

iii. Modificar el Reglament de la Mesa d'Emergències de l'Agència de l'Habitatge i promoure la modificació dels reglaments municipals per adaptar-los a la Llei 24/2015.

iv. Prioritzar la destinació dels habitatges públics de lloguer per als casos de les meses d'emergències, així com tots els habitatges adquirits mitjançant el tanteig i retracte.

v. Reforçar pressupostàriament la línia d'ajuts urgents al pagament del lloguer per tal que les famílies en risc de desnonament per impagament del lloguer puguin mantenir-se al seu habitatge.

vi. Establir un nou instrument de captació d'habitatges del parc privat per a complir l'obligació de reallotjament adequat, en aquelles situacions on no es disposi ni de parc públic ni d'habitatges de les entitats financeres.

vii. Elaborar, en el termini d'un mes, el protocol d'aplicació de l'article 7 de la Llei 24/2015 relatiu a la garantia de la funció social de la propietat, per la seva difusió entre els Ajuntaments.

viii. El servei Ofideute tutelarà davant les entitats financeres l'acompliment del lloguer social obligatori en els casos de desnonaments per impagaments del lloguer o de la hipoteca.

ix. Potenciar el paper de les entitats del tercer sector en la gestió dels habitatges públics provinents de la mesa d'emergències, reforçant els ajuts d'inclusió adreçats a les mateixes i fent un seguiment social a les famílies d'aquests habitatges.

x. Adaptar els ajuts implícits al pagament del lloguer dels llogaters del parc públic de la Generalitat als criteris de la Llei 24/2015 respecte al lloguer social.

B. MESURES AMB IMPACTE PRESSUPOSTARI A APLICAR / DESPLEGAR / IMPLEMENTAR DURANT ELS PROPERS 18 MESOS

4. Renda Mínima d'Inserció. Recuperar la Renda Mínima d'Inserció com a dret subjectiu; ampliar-ne el pressupost per garantir el 100% de cobertura; i garantir el manteniment en el programa de la RMI a totes les persones que, passats els 60 mesos de permanència, mantenen les circumstàncies que van generar el dret a percebre-la.

i. Previsió pressupostària: 70 M� addicionals al pressupost executat de la RMI durant el 2015 (200 M �).

5. Dependència. Garantir les prestacions econòmiques i els serveis per a les persones en situació de dependència i privació de recursos econòmics que tenen reconegut el dret mitjançant:

i. el creixement de places de residència amb finançament públic, especialment en aquelles zones determinades d'actuació preferent d'acord amb la Programació Territorial dels serveis socials especialitzats,

ii. el creixement dels serveis d'atenció domiciliària,

iii. del nombre de prestacions econòmiques vinculades per accedir a una residència privada

iv. Previsió pressupostària: 50 M�

6. Educació. Inversió prioritària en centres d'alta complexitat i en zones socioeconòmicament més desfavorides a partir de projectes comunitaris i del treball educatiu d'entorn, coordinats amb els serveis socials de les diverses administracions, i especialment del municipi. Reduir la ràtio d'alumnes per aula dels centres educatius ubicats en barris amb majors dificultats socials i econòmiques.

i. Es facilitarà l'accés, en condicions d'equitat, al serveis de transport en els ensenyaments obligatoris i els declarats gratuïts, oferint ajuts als alumnes que visquin en nuclis de poblacions allunyats o en zones rurals.

ii. Previsió pressupostària: 5 M �

7. Escoles bressol. Impulsar la política de provisió de places d'escola bressol gestionades per institucions públiques, entitats d'iniciativa social i de concertació a preus públics, per cobrir la demanda insatisfeta i per impulsar un programa de beques menjador a les escoles bressol i la provisió d'hores complementàries.

i. Previsió pressupostària: 15 M �

ii. Aquesta dotació addicional es podrà destinar tant a ampliar el número de places existents com a reduir la quota que actualment abonen les famílies, prioritzant-se en tot cas aquells criteris que facilitin l'accés a les places públiques per part de les famílies amb pocs recursos i la millora de l'equitat.

8. Formació professional. Crear una nova línia de beques per aquells alumnes que cursen formació professional reglada i s'han de desplaçar fora del seu propi municipi.

9. Habitatge. Augmentar el parc públic d'habitatge fins a taxes més homologables amb la mitjana de la UE-15, especialment el de lloguer social, incrementant la dotació pressupostària en 10 milions d'euros, que permeti adoptar les següents mesures:

i. Aconseguir la incorporació al Fons d'Habitatges de lloguer destinats a polítiques social dels habitatges ocupats sense consentiment que són propietat de les entitats financeres, a través de la cessió a l'Agència de l'Habitatge per un període mínim de 6 anys.

ii. Incorporar els habitatges dels parcs públics municipals al Fons d'habitatges de lloguer destinat a polítiques socials.

iii. Reforçar l'exercici del tanteig i retracte, especialment amb la recaptació de l'impost dels habitatges buits, per destinar els habitatges obtinguts a les situacions de desnonament que derivin de les meses d'emergència.

iv. Promoure la cessió obligatòria dels habitatges buits d'entitats financeres per la via de l'article 7 de la Llei 24/2015.

v. Activar els mecanismes sancionadors i/o d'expropiació temporal en habitatges pendents de rehabilitar, previstos als articles 3 i 4 del Decret Llei 1/2015, prioritzant els habitatges ubicats en barris amb major risc d'exclusió residencial.

vi. Obertura d'expedients sancionadors als grans tenidors d'habitatge que tinguin habitatges de protecció oficial desocupats en municipis amb demanda acreditada d'habitatge social.

vii. Així mateix, el Govern de la Generalitat impulsarà els ajuts al pagament del lloguer a través de les següents mesures:

1. Ampliar el nombre de famílies amb dret a percebre l'ajut al lloguer, així com el termini de presentació de sol�licituds, per millorar el sistema de les convocatòries d'ajuts.

2. Incloure ens els ajuts al lloguer les persones que en queden fora per tenir deutes amb la Seguretat Social i Hisenda (regles establertes per l'Estat en el Plan Estatal de Vivienda), assumint-ne el cost amb fons propis de la Generalitat.

3. Reforçar els ajuts urgents a famílies en risc de perdre l'habitatge en lloguer, amb un caràcter més preventiu que en els casos en situació judicial de desnonament, per tal d'evitar precisament la demanda per impagament del lloguer.

viii. Previsió pressupostària: 10 M �

10. Pla de barris. Impulsar la cooperació interadministrativa des dels municipis, els consells comarcals, les diputacions i altres ens supramunicipals per impulsar un pla d'acció comunitària als barris amb més dificultats sòcioeconòmiques, dotant amb 10 milions d'euros un fons plurianual per a la legislatura que en prioritzi l'acció comunitària a través de les següents mesures:

i. Realitzar convocatòries destinades als barris amb risc d'exclusió per a impulsar projectes transversals que en reforcin la cohesió social.

ii. Prioritzar els barris amb major risc d'exclusió social, amb convocatòries específiques de rehabilitació d'habitatges que prioritzi situacions de riscs en els elements constructius.

iii. Impulsar aquells projectes destinats a aturar processos de degradació urbana.

iv. Activar aquells mecanismes que permetin la mobilització d'habitatges buits.

v. Previsió pressupostària: 10 M�

C. ALTRES MESURES

11. Dació en pagament. Aprovar amb la màxima urgència el reglament de la comissió de sobre-endeutament per tal d'iniciar el sistema de cancel�lació de deutes per sobre-endeutament a persones físiques previst a la Llei 24/2015.

12. Foment de l'economia social i cooperativa. Dedicar un 20% de l'actual Fons d'ocupació de 95,8 M� perquè el Servei Públic d'Ocupació implementi un pla de xoc a través d'Aracoop, que es dedicarà a: promoure la creació de noves cooperatives i societats laborals per part, en especial, de joves i persones aturades, sobretot majors de cinquanta anys, a través de garantir l'exempció dels tributs autonòmics i municipals durant els primers tres anys d'activitat de la cooperativa; assegurar-ne el finançament dels costos de constitució, així com l'assessorament relatiu a l'estudi del projecte empresarial i de viabilitat; i garantir, durant el primer any de vida de la cooperativa, un servei d'acompanyament i suport destinat a consolidar el projecte.

S'establirà un Consell Assessor del programa, del qual formaran part totes les entitats i plataformes representatives de l'economia social i cooperativa. Aquest Consell tindrà, entre d'altres funcions, la de validar els objectius del programa, establir els indicadors que permetin avaluar-ne la implementació, així com fer-ne el seguiment i l'avaluació dels resultats

13. Banc públic. Accelerar i completar la reconversió de l'ICF en banc públic de desenvolupament, inserit en l'entramat del suport institucional financer europeu, que aporti més competència al sector i garanteixi el finançament al sector productiu, centrat en les petites i mitjanes empreses i en l'orientació per a la inversió de grans projectes estratègics (infraestructures, recerca, etc.)

En el seu consell assessor, es garantirà l'adequada representació de la societat civil i dels agents socials, atenent molt particularment a la seva diversitat.

14. Salari mínim. Cap a un nou salari mínim català, d'acord amb els estàndards que defineix la Carta social europea (equivalent al 60% del salari mitjà).

i. Equivalència aproximada: 1.000 �/mes

ii. Les institucions públiques impulsaran aquest objectiu per mitjà de tres polítiques complementàries:

1) En el marc de l'acord pel diàleg social permanent que reculli el compromís de les parts d'implementar-lo en l'àmbit de les seves respectives actuacions, de manera gradual i en diversos àmbits.

2) Per mitjà d'una nova llei de contractació pública, que reculli els principis rectors establerts en les normatives comunitàries, i aquells que s'hagin establert en el marc del procés constituent.

3) Per mitjà de la normativa laboral pròpia de la República catalana, un cop aquesta sigui plenament aplicable.

iii. Durant el període de la transició nacional previ al ple exercici de la sobirania per part de les institucions catalanes, el Govern i el Parlament, en el marc del diàleg social, faran tots els treballs de preparació de la legislació laboral i de contractació pública esmentada en el punt anterior.

15. Cànon de l'aigua. En l'àmbit del cànon de l'aigua, es portaran a terme les actuacions següents:

i. Derogar el Decret llei 2/2014, del 10 de juny, de modificació de la Llei 31/2010, del 3 d'agost, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, referent a la cessió d'una part del cànon de l'aigua.

ii. Dissenyar un nou model de cànon que tendeixi a la recuperació del 100% dels costos necessaris per al compliment de la Directiva Marc de l'Aigua 2000/60/CE, que millori el tractament per a les famílies en funció de la dimensió de les llars i incorpori l'impacte ambiental com a criteri per al cànon sobre usos industrials.

16. Energia. Primar l'autoconsum d'energies renovables: la regulació dels oligopolis en favor dels consumidors, les famílies i les empreses ha de ser un tret distintiu del nou país. Cal abandonar la política en favor dels oligopolis energètics del govern espanyol i avançar en la direcció europea de primar l'autoconsum d'energies renovables. Caldrà revocar la reforma elèctrica espanyola i dissenyar marcs favorables a les inversions i incentius a les energies renovables, incentivant l'autoconsum en habitatges i centres de treball, com a forma més neta, sostenible i cooperativa per a un món més net. Facilitar la instal�lació d'energia solar tèrmica en els edificis construïts, així com l'expansió de l'energia geotèrmica i d'altres tecnologies d'estalvi i aprofitament.

Promoure una auditoria pública sobre la legitimitat dels costos de transició a la competència i del dèficit de tarifa que paguem els usuaris de Catalunya. Celebrar un pacte nacional entre les institucions i els agents econòmics i socials per tal d'assolir, l'any 2050, una producció energètica 100% renovable.Tenint en compte que per tal d'abastir-nos només amb energies renovables cal també reduir el consum, s'ha de promoure l'estalvi energètic i la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, sobretot la que prové de fonts difuses (transport, empreses i llars), ajudant a les llars a fer la transició energètica amb el suport de les entitats i les institucions públiques.

17. Moratòries. Durant el període de la transició nacional previ a l'inici del procés constituent i mentre aquest s'estigui portant a terme, la Generalitat s'abstindrà de fer qualsevol actuació en els següents àmbits:

i. Reducció dels salaris dels treballadors de l'administració pública i de la resta del sector públic.

ii. Venda d'actius mobiliaris vinculats a empreses públiques o noves vendes d'actius immobiliaris. S'exceptuen d'aquesta prohibició aquells processos de venda d'actius immobiliaris que s'hagin iniciat amb anterioritat, així com aquells relatius als programes de foment i impuls del sector productiu (com el programa Avança, Icaen i d'altres de naturalesa similar).

18. Barcelona World. El programa electoral de Junts pel Sí estableix el compromís de "revisar i impulsar el projecte de complexos turístics integrats del camp de Tarragona, per concretar l'aposta de captació de mercats llunyans i de protecció econòmica del territori, en el segment del turisme familiar i dels esdeveniments i convencions, en un marc de compromís amb el turisme de qualitat, responsable i sostenible". Tanmateix, es deixa en suspens la tramitació del PDU. Es crea un grup de treball per abordar una possible revisió del pla entre el Govern, Junts pel Si i la CUP. La vigència de la suspensió del PDU es mantindrà fins que no hi hagi un acord per consens.

19. Aigües Ter Llobregat. La decisió sobre la titularitat de la gestió de l'aigua en alta vindrà determinada per allò que s'hagi acordat sobre el model de gestió de l'aigua en el si del procés constituent, en el marc del qual es defensarà el model públic de gestió.

D. MESURES ESPECÍFIQUES RELATIVES A SALUT

20. Reducció d'un 50% del temps mig de les llistes d'espera de primera visita a especialista i proves diagnostiques així com del 10% de les llistes d'espera quirúrgiques.

i. Per fer-ho efectiu, aquesta activitat addicional es farà en els centres del SISCAT públics o sense ànim de lucre, a partir dels següents criteris:

es garantirà que es màxim itza la capacitat operativa dels centres de l'ICS i altres centres de titularitat pública.
es garantirà l'equitat en el propi territori en l'accés als centres del SISCAT per tal d'atendre les necessitats de proximitat dels ciutadans, en la mesura que l'equitat territorial és una de les condicions bàsiques per a garantir la qualitat social del sistema sanitari públic.

ii. Previsió pressupostària:

Primera visita a l'especialista: 13.600.000 �
Proves complementàries: 8.400.000 �
Intervenció quirúrgica: 74.000.000 �/any

iii. Calendari: el procés de reducció s'iniciarà immediatament després de l'aprovació dels pressupostos, de tal manera que la reducció s'haurà fet plenament efectiva al cap de 12 mesos des de la seva aprovació.

21. Garantir que la llista de centres hospitalaris integrats en el SISCAT només inclogui centres de titularitat pública o sense ànim de lucre i no centres hospitalaris privats amb ànim de lucre.

i. Calendari: el termini d'implementació de la mesura serà de18 mesos

22. Reobertura dels CAP i/o dels CUAP -durant 24 hores i tots els dies de l'any en el cas dels CUAP- que compleixin els següents requisits:

i. Requisits

Nivell d'activitat mínim observat abans del seu tancament
Nivell socioeconòmic de la població de referència, atenent el cost de l'eventual desplaçament
Limitació en l'atenció domiciliària

ii. Impacte pressupostari: no és possible de determinar a priori.

Estimació de l'impacte per a cada CAP: entre 450.000 � i 470.000 �/any

iii. Calendari: condicionat a l'aprovació dels pressupostos

23. Garantir l'accés als tractaments mèdics i farmacologies de forma universal i gratuïta a totes les persones afectades per Hepatitis C, les persones trasplantades i/o en tractaments oncològics o derivats, així com qualsevol altra malaltia que posi en perill la vida de les persones malaltes.

i. Els tractaments per a l'Hepatitis C, tractaments oncològics i tractaments per a trasplantats, s'atenen fonamentalment mitjançant la dispensació en els serveis de farmàcia dels hospitals com a medicació hospitalària de dispensació ambulatòria. Aquesta medicació és gratuïta per al pacient i es dispensa sempre que existeixi la prescripció mèdica corresponent, per la qual cosa el seu accés està garantit.

ii. Calendari: aplicació immediata

24. Garantir l'accés als tractaments farmacologies de forma universal a totes les persones, amb independència de la seva situació administrativa i revisar -amb l'objectiu d'ampliar-los per aquells col�lectius en situació de fragilitat econòmico-social- els criteris de la gratuïtat i de reducció del percentatge d'aportació.

i. Actualment, els col�lectius exempts d'aportació són les persones i els seus beneficiaris que estiguin en alguna de les situacions següents:

Persones afectades de síndrome tòxica.
Persones amb discapacitat en els supòsits que preveu la seva normativa específica. Es refereix al col�lectiu de beneficiaris de les prestacions econòmiques i socials de la LISMI (Llei 13/1982, de 7 d'abril, d'integració social de les persones amb discapacitat).
Persones perceptores de rendes d'integració social.
Persones perceptores de pensions no contributives.
Persones en atur que han perdut el dret a percebre el subsidi d'atur, mentre continuï aquesta situació.
Persones que reben tractaments derivats d'accidents de treball i malaltia professional.

ii. L'any 2014, mitjançant la instrucció 03/2014, el CatSalut reconeix amb caràcter excepcional i de forma temporal, la reducció del percentatge d'aportació de l'usuari en la prestació farmacèutica ambulatòria a càrrec del CatSalut a determinats pacients amb situacions sanitàries i econòmico-socials fràgils, amb la voluntat de coadjuvar a garantir unes condicions mínimes d'equitat en l'accés a la prestació farmacèutica ambulatòria, amb la finalitat de garantir el dret a la salut, com a dret inclòs en el dret a la dignitat de la persona.

iii. Calendari: condicionat a l'aprovació dels pressupostos

25. Pla de rescat de les persones afectades per Síndromes de Sensibilitat Central.

i. Aplicar el pla d'actuació a curt termini derivat de la revisió del model d'atenció a la Fibromiàlgia, Fatiga Crònica i Síndrome de Sensibilitat Química Múltiple, realitzada d'acord amb professionals experts en la matèria i associacions d'afectats de major implantació. Aquest pla d'actuació a curt termini té els objectius següents:

1. Realitzar una campanya de sensibilització de la població adreçada a incrementar el coneixement d'aquestes malalties i a la seva comprensió.

2. Realitzar una formació específica adreçada als metges d'atenció primària i als referents de cada equip en dos nivells d'aprofundiment.

3. Dissenyar i implementar una sistemàtica d'avaluació permanent del funcionament de les unitats d'expertesa, a través de la seva acreditació, l'adequada accessibilitat, continuïtat assistencial i qualitat en la prestació del servei.

4. Establir criteris i indicadors d'estructura, procés i resultats que permetin monitorar els aspectes claus de l'atenció prestada als afectats des del punt de vista de l'efectivitat de la qualitat de l'equitat i l'eficiència, tant a nivell de l'atenció primària com de les unitats d'expertesa.

ii. Fins ara, s'han avaluat dues unitats d'expertesa, corresponents als territoris de Girona i Lleida, i està previst la realització de les altres avaluacions al llarg del 2016.

iii. Les avaluacions i el procés d'acreditació es realitzen amb mitjans propis del Departament de Salut.

26. Revisió dels criteris d'aplicació de la Resolució del 23 de juliol de 2013 de la Secretaria General Tècnica per part de l'ICAM amb l'objectiu de garantir que es mantenen els criteris mèdics de gestió de la incapacitat temporal utilitzats durant els dos primers anys d'aplicació del "Convenio de colaboración con la Generalitat de Cataluna para el control de la incapacidad temporal durante el periodo 2013 a 2016" que es va signar amb l'INSS.

i. Calendari: primer trimestre del 2016

27. Dotar les Comarques del Tarragonès d'un nou Pla de Coordinació Territorial que, de forma transparent, estableixi els criteris de contractació anual de serveis sanitaris per part del CatSalut entre els diferents proveïdors del SISCAT del territori, d'acord amb les necessitats de la població. Es garantirà que la governança de les organitzacions públiques responsables de l'execució d'aquest Pla respondran exclusivament al criteri d'interès públic.

i. Calendari: primer semestre del 2016

28. Aliança estratègica de l'ICS i l'IAS de Girona per Créixer, Innovar i Millorar en Salut (CIMS Girona):

i. Revisar i eventualment revertir, si no es justifiquen guanys d'eficiència, els processos d'externalització de serveis clínics. Aquest procés de revisió s'iniciarà amb la revisió del servei d'al�lergologia.

ii. Garantir la plena transparència dels convenis i concursos duts a terme

fins al moment en el marc del projecte CIMS i de qualsevol actuació derivada.

iii. Calendari: primer semestre del 2016

29. Establir una moratòria en el Consorci Sanitari de Lleida per garantir que el seu desenvolupament el configuraran únicament entitats públiques, no incorporarà ni podrà incorporar cap entitat privada, i que tindrà la finalitat d'assolir un Pla d'Atenció Integral i Integrada que simplifiqui la gestió, incrementi el nivell de resolució i redueixi la mobilitat dels pacients dins i fora la Regió Sanitària, amb transparència en relació a la disponibilitat i distribució entre els centres i nivells del Consorci de la totalitat de recursos assignats pel CatSalut a la Regió i sense ajustar plantilles ni afectar les condicions laborals dels seus professionals. Tot això sens perjudici per cap de les condicions contractuals i/o laborals dels seus treballadors ni pel volum de la plantilla.

i. Calendari: primer semestre del 2016

30. D'acord amb diverses resolucions aprovades pel Parlament, no es duran a terme nous concursos per a la gestió de centres d'atenció primària

31. L'assistència sanitària privada en centres, serveis i establiments del SISCAT és una font d'ingressos pel sector sanitari públic que -si es regula adequadament- té un impacte positiu en la reducció de les llistes d'espera. Cal tenir en compte que, si es prohibeix aquesta activitat en centres del SISCAT, la sanitat pública renunciaria als recursos financers procedents d'aquesta activitat, que tendirien a dirigir-se als centres hospitalaris i sanitaris privats amb afany de lucre, motiu pel qual la patronal dels centres hospitalaris i sanitaris privats amb afany de lucre ha defensat històricament la prohibició de l'assistència sanitària privada en centres, serveis i establiments del SISCAT.

Partint d'aquesta premissa, es proposa regular l'assistència sanitària privada en centres, serveis i establiments del SISCAT a través d'una instrucció que asseguri que:

i. Es garanteix el tractament equitatiu dels serveis assistencials.

ii. Es prioritza i maximitza la realització d'activitat pública en aquests centres.

iii. Amb la introducció d'activitat privada en aquests centres, el principi d'equitat d'accés es compleix, aportant millores en l'atenció sanitària per a tota la ciutadania respecte a la situació vigent. És a dir, que s'assegura que tots els pacients en surtin beneficiats, i ningú es vegi perjudicat.

iv. Les llistes d'espera i els circuits estan clarament diferenciats entre l'activitat pública i la privada, així com la dedicació dels professionals.

v. S'estableix una única llista d'espera pública centralitzada per a tots els centres del SISCAT (no una llista centre a centre), que sigui transparent i basada en criteris clínics i socials consensuats amb els agents del sistema de salut.

vi. El pacient està ben informat de les condicions i implicacions de les diferents vies (activitat pública o privada), i de les opcions de tractament públic que té tant en la seva zona de referència com en d'altres d'arreu del territori, de manera que pugui analitzar les diverses opcions que té i escollir de manera informada.

vii. Les instal�lacions, els accessos i els horaris de prestació de l'activitat privada estiguin clarament diferenciats dels de la pública.

viii. Es realitza un control, per part del Departament de Salut, dels fluxos entre l'activitat privada i la pública de manera que quan s'inicia el procés assistencial a través de l'activitat privada, en els casos en què aquesta està finançada a través de mútues, i durant el contínuum assistencial, tots els actes assistencials es financen per la cobertura privada.

ix. El Departament de Salut realitza una avaluació continuada dels resultats de l'activitat privada, per tal d'assegurar que no hi hagi infraactivitat pública o pèrdues de qualitat, d'equitat o tractament discriminatori de l'activitat pública com a conseqüència de la introducció d'activitat privada.

x. Calendari: primer trimestre del 2016

32. Promoure un programa públic de "Big Data" sanitari que garanteixi que els únics destinataris de dades sanitàries del SISCAT siguin els centres de recerca de titularitat pública o sense ànim de lucre acreditats pel CERCA i que realitzin projectes de recerca avalats per un CEIC. En tots els casos, les dades que proporcionarà el programa seran anonimitzades. En cap cas estarà permesa la venda de dades sanitàries dels pacients a empreses privades, essent l'única entitat gestora l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS)

i. Calendari: primer semestre del 2016

33. Garantir la igualtat d'accés de totes les dones lesbianes i/o dones sense parella masculina i/o dones soles a la reproducció assistida, eliminant del protocol actual de la Generalitat de Catalunya l'impediment d'accés a aquestes tècniques a dones sense parella masculina.

i. Pressupost:

Cost estimat de la fecundació in vitro: 400.000 �
Cost estimat de la inseminació artificial: 1.500.000 �

ii. S'estima un nombre de dones soles i/o lesbianes a partir de l'aplicació, sobre el total de dones soles i/o lesbianes, d'un percentatge similar a la cobertura actual per la sanitat pública en parelles heterosexuals estèrils.

iii. Calendari: condicionat a l'aprovació d'uns nous pressupostos.

E. MESURES FISCALS

34. Fiscalitat: Per tal d'obtenir més ingressos per a contribuir a dotar el present Pla de Xoc i Emergència Social, així com les mesures amb impacte pressupostari a desplegar durant els propers 18 mesos, es portaran a terme les accions següents:

i. Aprofundir en la fiscalitat ambiental mitjançant la defensa de l'aplicació de les actuals figures impositives recorregudes al Tribunal Constitucional (impost sobre producció d'energia elèctrica d'origen nuclear, impost sobre l'emissió de gasos a l'atmosfera per la indústria, impost sobre emissió d'òxids de nitrogen per l'aviació comercial) i la modificació per a millorar l'impacte fiscal i ambiental del cànon sobre la disposició del rebuig dels residus municipals i del cànon sobre deposició controlada de residus industrials. S'estudiarà la creació de noves figures de fiscalitat ambiental.

ii. Incrementar les actuacions de control i inspecció per a prevenir i actuar contra el frau fiscal per part de l'Agència Tributària de Catalunya, especialment en el cas de nous tributs com l'impost sobre estades en establiments turístics.

iii. D'acord amb el punt novè de l'annex de la Resolució 1 /XI del Parlament de Catalunya, sobre l'inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015, impulsar la renegociació de tots els finançaments estructurats, separant els pagaments que compensen un servei (inversió i manteniment) d'aquells que constitueixen un pagament excessiu respecte als tipus d'interès i a les taxes d'inflació actuals. Així mateix, instar els concessionaris o superficiaris a redefinir els contractes estructurats, transformant l'amortització de les inversions en finançament ordinari mitjançant deute públic i eliminant el cost excessiu del capital. I finalment, establir un calendari de reunions amb els responsables de la banca resident per a estudiar la possibilitat de renegociació del pagament dels interessos amb finalitats socials.

Paral�lelament, en els treballs emmarcats en el full de ruta cap a la República Catalana, es prepararan les actuacions següents en l'àmbit fiscal:

iv. Reduir l'impost sobre les rendes del treball, especialment en els trams més baixos, i simplificar les deduccions actualment existents.

v. Diferir la fiscalitat d'emprenedors, autònoms i petits empresaris a resultats (reduint les càrregues inicials i facilitant un marge de flexibilitat amb les cotitzacions socials dels autònoms en funció de l'activitat generada).

vi. Reinstaurar l'impost sobre dipòsits bancaris.

35. Lluita contra el frau fiscal

i. Crear una Policia Fiscal especialitzada en el frau fiscal de major transcendència, i que col�laborarà amb les autoritats judicials i el Ministeri Fiscal en la persecució de la delinqüència econòmica.

ii. Perseguir el frau fiscal i l'elusió fiscal, especialment la realitzada a través de l'enginyeria fiscal, evitant que grans empreses amb seu tributària en països amb molt baixa tributació deixin de tributar per les vendes dins del país.

iii. Durant el període de la transició nacional previ al ple exercici de la sobirania per part de les institucions catalanes, el Govern i el Parlament faran tots els treballs de preparació de la legislació relativa a la lluita contra el frau i l'elusió fiscal esmentada en el punt anterior.

4. PROCÉS CONSTITUENT

A. METODOLOGIA

1. Fase pre-constituent: durant els mesos posteriors a la investidura i previs a la Declaració d'Independència, el que es desenvoluparà no serà el procés constituent estrictament parlant, sinó una fase prèvia de debat ciutadà. Les conclusions d'aquesta fase serviran de base pel procés constituent, que començarà després de la Declaració d'Independència.

2. Campanya pedagògica: durant els primers mesos de la fase pre-constituent, s'impulsarà, des de la societat civil, una campanya pedagògica per explicar què és un procés constituent, així com altres punts necessaris per a iniciar el debat (què és una Constitució, quins tipus de Constitució existeixen...).

3. Comissió del Procés Constituent: la fase pre-constituent haurà de ser coordinada per una Comissió dedicada a la seva planificació, organització i execució. La seva composició serà institucional (parlamentària/governamental) i en garantirà la dotació pressupostària necessària pel seu bon funcionament.

4. Calendari de la fase pre-constituent: la fase pre-constituent es desenvoluparà des de la investidura del president de la Generalitat fins a la Declaració d'Independència. Durant els dos primers mesos d'aquesta fase, es conformarà la Comissió del Procés Constituent i es durà a terme la campanya pedagògica especificada al punt 2. L'elaboració de la resta del calendari, així com el disseny del desenvolupament concret de la fase pre-constituent, queden a càrrec de la Comissió del Procés Constituent.

5. Índex temàtic de la fase pre-constituent: a la fase pre-constituent es discutiran, entre d'altres possibles temàtiques, les següents:

(1) Tipus de Constitució.

(2) Principis i elements constitutius de l'Estat (forma d'Estat, objectius o fins essencials de l'Estat, titularitat popular de la sobirania, territori i llengües oficials de l'Estat, formes d'adquisició de la nacionalitat catalana...).

(3) Drets (tipus de drets a incloure, contingut, principis d'interpretació i aplicació...).

(4) Deures.

(5) Garanties constitucionals.

(6) Participació ciutadana i organització política de l'Estat (participació ciutadana i control democràtic, separació de poders, composició i atribucions dels diferents poders, control de constitucionalitat...).

(7) Organització territorial de l'Estat.

(8) Funcions de l'Estat en l'economia (objectius de l'Estat en l'economia, sistema econòmic i política econòmica, política financera i banca pública, sectors estratègics i d'interès públic, política fiscal i tributària, política monetària...).

(9) Recursos naturals, medi ambient i territori.

(10) Reforma de la Constitució i poder constituent.

(11) Forma i desenvolupament del procés constituent.

6. Llei de Transitorietat Jurídica: immediatament després de la Declaració d'Independència, cal que el Parlament aprovi una Llei que estableixi que, en absència de legislació catalana que les substitueixi o derogui, les lleis espanyoles són les vigents a Catalunya (en el benentès, establert des de la Declaració, que passen a ser executades i guardades per les institucions catalanes).

7. Llei de Procés Constituent: immediatament després de la Declaració d'Independència, cal que el Parlament aprovi una Llei que estableixi que en els mesos posteriors a la Declaració es durà a terme un procés constituent, del qual la Llei especificarà els mecanismes i fases. Per tant, caldrà que aquesta llei estigui acordada entre JxSí i la CUP des de molt abans de la Declaració d'Independència. Malgrat aquesta preparació prèvia, els continguts de la llei podran modificar-se abans d'aprovar-la, de consens entre JxSí i la CUP, com a resultat del debat a la fase pre-constituent. Es valorarà la possibilitat que la Llei de Transitorietat Jurídica i la de Procés Constituent siguin una mateixa llei.

8. Caràcter mixt del procés constituent: el procés constituent es desenvoluparà mitjançant una mixtura de procediments representatius i participatius. L'Assemblea Constituent tindrà un rol central, bé que no exclusiu o definitiu.

9. Principis marc del Procés Constituent: a aquest acord s'adjunta un document de principis marc del procés constituent, que servirà de base per elaborar la Llei de Procés Constituent.

B. PRINCIPIS MARC DEL PROCÉS CONSTITUENT

1. El titular del Poder Constituent a la República Catalana serà el conjunt del poble de Catalunya en tant que sobirà.

2. El poble de Catalunya exercirà el Poder Constituent a través de diferents mecanismes previstos a la Llei de Procés Constituent. El mecanisme central en aquest exercici serà l'Assemblea Constituent (AC).

3. Denominem AC a la reunió de representants constituents que tindran com a principal finalitat la redacció, de manera democràtica i participativa, d'un projecte de Constitució per a la República Catalana.

4. L'AC serà escollida en eleccions lliures i democràtiques segons el sistema electoral previst en la Llei de Transitorietat Jurídica.

5. Des de la seva conformació, l'AC redactarà, aprovarà i sotmetrà a referèndum un projecte de Constitució per a la República Catalana en un termini no inferior a 6 i no superior a 12 mesos. El període de sessions de l'AC serà continuat i ininterromput entre el moment de la seva constitució i el moment en què es convoquin les primeres eleccions legislatives ordinàries.

6. En constituir-se, l'AC assumirà en exclusiva la funció legislativa a la República Catalana. Cap altre òrgan o institució podrà reclamar poder legislatiu sobre el territori de la República fins que l'AC hagi conclòs la seva tasca i s'hagin dut a terme les primeres eleccions legislatives ordinàries.

7. L'AC tindrà jurisdicció sobre tot el territori i sobre tots els ciutadans de l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya. Entre d'altres funcions, l'AC hi assumirà les atribucions que avui en dia hi exerceixen les Corts espanyoles i el Parlament de Catalunya. Les que tenen a veure amb nomenar un cap de l'executiu es referiran a l'elecció del president del govern provisional de la República Catalana, que exercirà de cap d'Estat i de govern fins que l'adopció de la Constitució precisi la forma de govern de la República i es convoquin les primeres eleccions ordinàries.

8. A més de les atribucions esmentades al punt 7 i en el marc del procés constituent que obriran les Lleis de Transitorietat Jurídica i de Procés Constituent, l'AC exercirà el Poder Constituent en representació del poble de Catalunya amb plens poders i amb ple respecte als drets establerts en la Carta Internacional de Drets Humans. Les decisions de l'AC en el marc de les seves funcions seran d'obligatori compliment i hauran de ser respectades per a totes les persones físiques i jurídiques, així com per tots els poders públics.

9. La Llei de Procés Constituent i/o la Llei de Transitorietat Jurídica establirà/n els mecanismes de garantia de drets que circumscriuran l'activitat i les decisions de l'AC, de forma tal que aquests mecanismes esdevinguin realment garants de drets i en cap cas mitjans d'obstrucció al correcte i ple desenvolupament del procés constituent.

10. En compliment de la seva finalitat principal, l'AC tindrà, entre d'altres facultats, les de: (1) formar la Comissió redactora del projecte de Constitució de la República Catalana; i (2) aprovar el Projecte de Constitució.

11. La comissió redactora estarà formada per representants dels diferents grups parlamentaris en proporció a la seva importància numèrica en el Ple de l'AC. Els membres de la Comissió elaboraran un projecte de Constitució respectant els mandats i recomanacions fixats prèviament per la ciutadania i organitzacions de la societat civil en un Fòrum Social Constituent. La Llei de Procés Constituent regularà la composició i funcionament del Fòrum Social Constituent i de la Comissió redactora. La composició de tots dos òrgans respectarà en qualsevol cas la paritat de gènere.

12. En les disposicions transitòries del nou text constitucional, l'Assemblea Constituent regularà el procés de transició cap a la conformació de la República Catalana i la plena vigència de la nova Constitució.

13. El Projecte de Constitució aprovat a la Comissió, s'enviarà a l'AC per a la seva discussió, esmenat (si s'escau) i aprovació.

14. Un cop aprovat el projecte de Constitució a l'AC, aquest se sotmetrà a votació pel poble de Catalunya en referèndum.

15. Un cop ratificada la Constitució en referèndum, es procedirà a conformar la institucionalitzat de la nova República Catalana d'acord amb els procediments establerts en la Constitució, i es convocaran les primeres eleccions ordinàries de la República.

5. ORGANITZACIÓ DEL GOVERN

A. Atribucions del President de la Generalitat de Catalunya i regulació de la seva delegació a l'EAC i a la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència i del Govern

1. A l'Estatut d'Autonomia:

1.1 Atribucions del President:

Té la més alta representació de la Generalitat i dirigeix l'acció del Govern (art. 67.1 EAC)
Té la representació ordinària de l'Estat a Catalunya (art. 67.1 EAC)
Als efectes de precedències i protocol a Catalunya, té la posició preeminent que li correspon com a representant de la Generalitat i de l'Estat a Catalunya, (art. 67.5 EAC).
Com a representant ordinari de l'Estat a Catalunya, li correspon:

Promulgar, en nom del rei, les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius de Catalunya i ordenar-ne la publicació.
Ordenar la publicació dels nomenaments dels càrrecs institucionals de l'Estat a Catalunya.
Demanar la col�laboració a les autoritats de l'Estat que exerceixen funcions públiques a Catalunya.
Les altres que determinin les lleis. (arts. 65 i 67.6 EAC)
Amb la deliberació prèvia del Govern i sota la seva exclusiva responsabilitat, pot dissoldre el Parlament. Aquesta facultat no pot ésser exercida quan estigui en tràmit una moció de censura i tampoc si no ha transcorregut un any com a mínim des de la darrera dissolució per aquest procediment, (art. 75 EAC)
La delegació de funcions del president o presidenta de la Generalitat no l'eximeix de la seva responsabilitat política davant el Parlament (art. 74.2)

1.2 Delegacions previstes:

a) En el conseller primer:

Art. 69: El president o presidenta de la Generalitat per decret pot nomenar i separar un conseller primer o consellera primera, de la qual cosa ha de donar compte al Parlament. El conseller primer o consellera primera és membre del Govern. El conseller primer o consellera primera, d'acord amb ei que estableix la llei té funcions pròpies, a més de les delegades pel president o presidenta.

b) En un altre conseller:

Art. 67.9: El president o presidenta de la Generalitat, si no ha nomenat un conseller primer o consellera primera, pot delegar temporalment funcions executives en un dels consellers.

2. A la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència i del Govern:

2.1 Atribucions del President:

a) Atribucions del President de la Generalitat de Catalunya delegables:

Article 12. Atribucions en exercici de la direcció de l'acció del Govern: (...)

b) Desplegar les directrius generals de l'acció de govern, j) Impulsar i coordinar l'activitat dels departaments per a l'aplicació de les directrius generals de l'acció de govern i establir, sempre que calgui, estratègies de planificació i d'acció conjunta |1|.

k) Encomanar a un conseller o consellera que s'encarregui del despatx ordinari dels assumptes i les funcions pertocants a un altre conseller o consellera en cas d'absència, malaltia o impediment o en cas de vacança del càrrec.

l) Encomanar a un conseller o consellera que s'encarregui del despatx ordinari dels assumptes i les funcions pertocants a un altre conseller o consellera en un supòsit d'abstenció o recusació.

m) Rebre informació sobre els avantprojectes de llei, projectes de decret legislatiu, projectes de decret llei i projectes de decret elaborats pels departaments abans que no siguin sotmesos a l'aprovació del Govern. (...)

b) Atribucions del President de la Generalitat de Catalunya per a les quals la Llei 13/2008 no preveu la delegació:

Té la més alta representació de la Generalitat i la representació ordinària de l'Estat a Catalunya (art. 2)
Dirigeix i coordina l'acció del Govern (art. 2)
Atribucions en exercici de la direcció de l'acció del Govern (art. 12)

a) Representar el Govern.

b) Establir i assegurar-ne la continuïtat.

c) Convocar i presidir les reunions del Govern.

d) Acordar el nomenament i el cessament dels membres del Govern i dels alts càrrecs de la Generalitat que les lleis determinen.

e) Resoldre els conflictes d'atribucions, positius o negatius, entre consellers i entre òrgans o organismes dependents de diferents departaments.

f) Plantejar al Parlament, amb deliberació prèvia del Govern, una qüestió de confiança.

g) Sol�licitar la convocatòria d'una sessió extraordinària del Parlament.

h) Sol�licitar la convocatòria d'un debat general al Parlament.

i) Coordinar el programa legislatiu del Govern i l'elaboració de disposicions reglamentàries.

(...)

n) Exercir, com a titular, la direcció superior del Departament de la Presidència, si no ha nomenat un conseller o consellera de la Presidència.

o) Acceptar, per mitjà d'un decret, la transferència o delegació de competències de l'Estat, i atribuir-ne l'exercici a l'òrgan competent.

p) Les altres que l'Estatut i les lleis li atribueixen expressament i totes les que assignen a la Generalitat i no atribueixen a un òrgan o una institució específics."

Atribucions en representació de la Generalitat (art. 10):

a) Mantenir les relacions amb les autoritats de les institucions de l'Estat, de les comunitats autònomes i dels ens locals, i de llurs administracions públiques, i també amb les autoritats de l'àmbit internacional.

b) Signar els convenis de col�laboració i els acords de cooperació amb altres comunitats autònomes que aprova el Govern, llevat que aquest n'autoritzi la signatura a un membre o una membre del Govern o a un alt càrrec al servei de la Generalitat.

c) Convocar les eleccions al Parlament i decretar la dissolució anticipada o la fi de la legislatura.

d) Convocar, dins els vint dies següents a la data de les eleccions, la sessió constitutiva de la legislatura.

e) Nomenar els membres del Consell de Garanties Estatutàries.

f) Convocar el referèndum per a l'aprovació de la reforma de l'Estatut.

g) Presidir la junta de seguretat a què fa referència l'article 164.4 de l'Estatut.

h) Les altres que determinen l'Estatut i les lleis.

Atribucions en representació de l'Estat (art. 11):

a) Promulgar, en nom del rei o reina, les lleis, els decrets legislatius i els decrets llei de Catalunya i ordenar-ne la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en el Boletín Oficial del Estado.

b) Ordenar la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya dels nomenaments del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, del fiscal o la fiscal superior de Catalunya i dels altres càrrecs institucionals de l'Estat a Catalunya que, d'acord amb les lleis, escaigui de publicar.

c) Demanar la col�laboració a les autoritats de l'Estat que exerceixen funcions públiques a Catalunya.

d) Les altres que determinen l'Estatut i les lleis.

1.2 Delegacions previstes:

a) En el conseller primer:

Atribucions pròpies (art. 14.3):

a) Desplegar les directrius generals de l'acció de govern.

b) Convocar i presidir el Consell Tècnic del Govern.

c) Coordinar i supervisar l'activitat de les delegacions territorials del Govern.

d) Suplir i substituir el president o presidenta de la Generalitat, en els termes que determina l'article 6.

e) Rebre informació de la Secretaria del Govern sobre els projectes de decret elaborats pels departaments abans que no siguin incorporats a l'ordre del dia del Consell Tècnic.

f) Complir les funcions de caràcter administratiu i executiu que li assignen les lleis.

Atribucions que li poden ser delegades pel President (art. 14.4)

El president o presidenta de la Generalitat pot delegar en el conseller primer o consellera primera, enterament o en part, les atribucions a què fan referència les lletres j |2|, k, l i m de l'article 12.1.

Són les següents:

j) Impulsar i coordinar l'activitat dels departaments per a l'aplicació de les directrius generals de l'acció de govern i establir, sempre que calgui, estratègies de planificació i d'acció conjunta.

l) Encomanar a un conseller o consellera que s'encarregui del despatx ordinari dels assumptes i les funcions pertocants a un altre conseller o consellera en un supòsit d'abstenció o recusació.

b) En el vicepresident

Atribucions pròpies (art.15.3):

les funcions pròpies de direcció del departament del qual és titular.
les de les lletres b, c, e i f de l'art. 14.3 (relatives al conseller primer):

Atribucions que poden ser delegades en el vicepresident:

el desplegament de les directrius generals de l'acció de govern, i
enterament o en part, les atribucions a què fan referència les lletres j |3|, k, l i m de l'apartat 1. (art. 12.2), és a dir:

c) En un conseller (no vicepresident ni conseller primer)

Atribucions pròpies (art. 15.3) de conseller

Atribucions que li poden ser delegades (igual que vicepresident):
En cas que no hagi nomenat conseller primer o consellera primera, el president o presidenta de la Generalitat pot delegar en el vicepresident o vicepresidenta, si ha estat nomenat, o altrament en un conseller o consellera:
- el desplegament de les directrius generals de l'acció de govern, i
- enterament o en part, les atribucions a què fan referència les lletres j |4|, k, l i m de l'apartat 1. (art. 12.2), és a dir:

B. Decret X/2015, de XXX, pel qual es creen en el si del Govern de la Generalitat de Catalunya, la Comissió de Govern d'Economia i Ocupació, la Comissió de Govern d'Afers Exteriors, Institucionals i Transparència, i la Comissió de Govern per a l'Estat del Benestar

DECRET XXX/2015, de XXXX, pel qual es creen en el si del Govern de la Generalitat de Catalunya la Comissió de Govern d'Economia i Ocupació, la Comissió de Govern d'Afers Exteriors, Institucionals i Transparència, i la Comissió de Govern per a l'Estat del Benestar.

L'article 31 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern preveu la possibilitat que el Govern pugui crear en el seu si comissions de Govern, de caràcter temporal o permanent, les quals tindran les funcions que específicament els atribueixi o els delegui.

La creació d'aquestes comissions té per objecte coordinar l'actuació dels departaments afectats i reforçar la presa de decisions col�legiada, tot delegant a aquests òrgans un seguit de competències que són pròpies del Govern.

En aquest sentit, raons d'eficiència i de coordinació política i administrativa aconsellen la creació de tres Comissions de Govern, que afecten als àmbits dels afers exteriors, institucionals i de la transparència, de l'economia i l'ocupació i de les polítiques relacionades amb l'Estat del Benestar i que són presidides, respectivament, pel vicepresident del Govern, si ha estat nomenat, i per les persones titulars dels Departaments d'Afers Exteriors i Relacions Institucionals, i per la persona titular del Departament de la Presidència. En el cas que no hagi estat nomenat un/a vicepresident/a del Govern, presideix la Comissió de Govern d'Economia i Ocupació la persona titular del Departament d'Economia i Hisenda.

D'acord amb el que estableix l'article 26.e) de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern;

Article 1
Creació

Es creen en el si del Govern de la Generalitat de Catalunya, amb caràcter permanent, la Comissió de Govern d'Economia i Ocupació, la Comissió de Govern d'Afers Exteriors, Institucionals i Transparència, i la Comissió de Govern per a l'Estat del Benestar.

Article 2
Composició

2.1 Formen part de la Comissió de Govern d'Economia i Ocupació el/la vicepresident/a del Govern, si ha estat nomenat/da, que la presideix, i les persones titulars del Departament d'Economia, del Departament d'Empresa i Coneixement, del Departament d'Agricultura, Alimentació, Ramaderia i Pesca, del Departament de Territori i Sostenibilitat i del Departament de Treball i Afers Socials. En el cas que no hagi estat nomenat un/a vicepresident/a del Govern, presideix la Comissió la persona titular del Departament d'Economia.

2.2 Formen part de la Comissió de Govern d'Afers Exteriors, Institucionals i Transparència la persona titular del Departament d'Afers Exteriors i Relacions Institucionals, que la presideix i les persones titulars del Departament de Governació, del Departament d'Interior i del Departament de Justícia.

2.3 Formen part de la Comissió de Govern per a l'Estat del Benestar la persona titular del Departament de la Presidència, que la presideix i les persones titulars del Departament de Salut, del Departament d'Ensenyament i del Departament de Cultura.

2.4 Assisteix també a les reunions de les comissions previstes als apartats anteriors qualsevol altre membre del Govern que no formi part de la Comissió quan així s'hagi previst a la convocatòria per raó de les matèries a tractar en l'ordre del dia de la reunió.

2.5 La presidència de la Comissió, a proposta de la persona titular del Departament corresponent, pot autoritzar l'assistència a la sessió, amb veu i sense vot, del secretari general i dels secretaris sectorials. Excepcionalment, i pel mateix procediment, es pot autoritzar l'assistència d'altres càrrecs directius del Departament.

2.6 Exerceix la secretaria de cadascuna d'aquestes comissions, amb veu però sense vot, la persona titular de la Secretaria del Govern i el secretari o secretària general del Departament la persona titular del qual ostenti la presidència que substitueix el secretari o secretària titular en la seva absència.

Article 3
Funcions de la Comissió de Govern d'Economia i Ocupació

3.1 A la Comissió de Govern d'Economia i Ocupació li corresponen les funcions següents:

a) Coordinar l'elaboració i l'execució de directrius i de disposicions en matèria econòmica, d'ocupació i territori i en especial debatre, en l'inici de la seva tramitació, les línies bàsiques dels projectes de llei, així com dels decrets d'especials rellevància en l'àmbit propi de la Comissió.

b) Programar les activitats interdepartamentals en matèria de política econòmica, d'ocupació i territori prenent en consideració, si s'escau, els plans d'actuació abans de sotmetre'ls al Govern per a la seva aprovació.

c) Examinar assumptes d'interès comú dels departaments que la integren.

d) Preparar les reunions del Govern en l'àmbit propi de la Comissió.

3.2 Es deleguen en la Comissió de Govern d'Economia i Ocupació, i en l'àmbit dels departaments que en formen part, les següents competències del Govern:

a) L'autorització prèvia per a la concessió de subvencions i ajudes, quan per raó de l'import sigui competència del Govern.

b) La resolució d'expedients sancionadors.

c) Els acords d'ocupació urgent dels béns en el procediment d'expropiació i els acords pels quals es reconeix la reversió.

d) L'autorització, quan així s'exigeixi per la normativa aplicable, de les operacions de préstec, endeutament i aval de les entitats que conformen el sector públic de la Generalitat.

e) L'aprovació o l'autorització, segons correspongui, dels convenis i acords de col�laboració als quals fa referència l'article 26.k) de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern.

f) L'autorització per a la celebració i, quan s'escaigui, per a altres actuacions en relació amb els contractes de l'Administració de la Generalitat que, per aplicació de la legislació vigent, requereixin l'aprovació del Govern.

g) La creació, modificació, divisió o extinció d'entitats i organismes públics o privats que depenguin o que hi siguin vinculats i aprovar-ne els estatus, si els acords esmentats no requereixen una llei del Parlament, i d'acord amb la política general del Govern en matèria de sector públic.

h) L'aprovació de tarifes d'empreses públiques.

i) L'adquisició, l'acceptació, la constitució i la cessió d'immobles i de drets reals.

j) Les altres competències que el Govern li delegui expressament, mitjançant acord.

Article 4
Funcions de la Comissió de Govern d'Afers Exteriors, Institucionals i Transparència

4.1 A la Comissió de Govern d'Afers Exteriors, Institucionals i Transparència li corresponen les funcions següents:

a) Coordinar l'elaboració i l'execució de directrius i de disposicions en matèria d'afers exteriors, institucionals i de transparència i en especial debatre, en l'inici de la seva tramitació, les línies bàsiques dels projectes de llei, així com dels decrets d'especial rellevància en l'àmbit propi de la Comissió.

b) Programar les activitats interdepartamentals en matèria de política exterior, institucional i de transparència prenent en consideració, si s'escau, els plans d'actuació abans de sotmetre'ls al Govern per a la seva aprovació.

c) Examinar assumptes d'interès comú dels departaments que la integren.

d) Preparar les reunions del Govern en l'àmbit propi de la Comissió.

4.2 Es deleguen en la Comissió de d'Afers Exteriors, Institucionals i Transparència, i en l'àmbit dels departaments que en formen part, les següents competències del Govern:

a) L'autorització prèvia per a la concessió de subvencions i ajudes, quan per raó de l'import sigui competència del Govern.

b) La resolució d'expedients sancionadors.

c) Els acords d'ocupació urgent dels béns en el procediment d'expropiació i els acords pels quals es reconeix la reversió.

d) L'aprovació o l'autorització, segons correspongui, dels convenis i acords de col�laboració als quals fa referència l'article 26.k) de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern.

e) L'aprovació de l'oferta d'ocupació pública.

f) L'establiment de les directrius per a l'aplicació del règim retributiu dels funcionaris, així com l'aprovació d'acords de meses sectorials de negociació.

g) La resolució de procediments disciplinaris que preveu la legislació de la funció pública, quan estigui atribuïda al Govern.

h) La declaració d'interès públic pel desenvolupament d'un altre lloc de treball al sector públic.

i) El reconeixement de les comunitats catalanes a l'exterior.

j) La creació, modificació, divisió o extinció d'entitats i organismes públics o privats que depenguin o que hi siguin vinculats i aprovar-ne els estatuts, si els acords esmentats no requereixen una llei del Parlament, i d'acord amb la política general del Govern en matèria de sector públic.

k) L'autorització per a la celebració i, quan s'escaigui, per a altres actuacions en relació amb els contractes de l'Administració de la Generalitat que, per aplicació de la legislació vigent, requereixin l'aprovació del Govern.

I) Les altres competències que el Govern li delegui expressament, mitjançant acord.

Article 5
Funcions de la Comissió de Govern per a l'Estat del Benestar

5.1 A la Comissió de Govern per a l'Estat del Benestar li corresponen les funcions següents:

a) Coordinar l'elaboració i l'execució de directrius i de disposicions en matèria de salut, ensenyament i cultura i en especial debatre, en l'inici de la seva tramitació, les línies bàsiques dels projectes de llei, així com dels decrets d'especials rellevància en l'àmbit propi de la Comissió.

b) Programar les activitats interdepartamentals en matèria de disposicions en matèria de salut, ensenyament i cultura prenent en consideració, si escau, els plans d'actuació abans de sotmetre'ls al Govern per a la seva aprovació.

c) Examinar assumptes d'interès comú dels departaments que la integren.

d) Preparar les reunions del Govern en l'àmbit propi de la Comissió.

5.2 Es deleguen en la Comissió de Govern per a l'Estat del Benestar, i en l'àmbit dels departaments que en formen part, les següents competències del Govern:

a) L'autorització prèvia per a la concessió de subvencions i ajudes, quan per raó de l'import sigui competència del Govern.

b) La resolució dels procediments sancionadors.

c) Els acords d'ocupació urgent dels béns en el procediment d'expropiació i els acords pels quals es reconeix la reversió.

e) La creació d'equipaments en els àmbits materials de competència d'aquesta Comissió.

f) La declaració de béns culturals d'interès nacional i les declaracions relatives al patrimoni festiu de Catalunya.

g) La creació i supressió de centres educatius

h) La creació, modificació, divisió o extinció d'entitats i organismes públics o privats que depenguin o que hi siguin vinculats i aprovar-ne els estatuts, si els acords esmentats no requereixen una llei del Parlament, i d'acord amb la política general del Govern en matèria de sector públic.

i) L'autorització per a la celebració i, quan s'escaigui, per a altres actuacions en relació amb els contractes de l'Administració de la Generalitat que, per aplicació de la legislació vigent, requereixin l'aprovació del Govern.

j) Les altres competències que el Govern li delegui expressament, mitjançant acord.

Article 6
Funcionament

6.1 Les comissions de Govern es reuneixen convocades per la presidència. La convocatòria anirà acompanyada de l'ordre del dia preparat per la presidència a qui assistirà el/la secretari/ària de la Comissió.

6.2 Per a la validesa de les deliberacions i dels acords, cal que hi siguin presents la persona que exerceix la presidència i la meitat més un dels titulars dels departaments convocats.

6.3 En cas d'absència del president o presidenta, la presidència de les reunions correspon a la persona titular del Departament que ocupi el primer lloc en l'ordre de prelació protocol�lària.

6.4 La presidència de cada comissió podrà establir les normes internes de funcionament.

6.5 Els acords de les comissions de Govern han de constar en una acta que ha d'estendre la persona que exerceix la secretaria.

6.6 Els membres de les comissions han de guardar secret de les deliberacions o de les opinions i els vots que cadascú hi emet.

6.7 Tots els acords de les comissions que preveu aquest Decret que tinguin implicacions pressupostàries o patrimonials, hauran de disposar prèviament de l'informe favorable del Departament d'Economia i Hisenda. En especial, aquesta disposició serà d'aplicació en relació amb actuacions de foment, política d'ocupació i funció pública o signatura de convenis amb d'altres administracions.

6.8 Sense perjudici de la necessària notificació als interessats, no serà precís un acte formal d'avocació per part del Govern, quan, per raons d'urgència, sigui sotmès a la seva aprovació un acord que, en els termes d'aquest Decret i per delegació, hauria d'aprovar una comissió.

6.9 El president/a de la comissió pot sotmetre al Govern l'aprovació d'aquells assumptes que per la seva naturalesa o transcendència consideri oportú que siguin decidits per aquest òrgan.

6.10 Les convocatòries amb els ordres del dia i les actes de les comissions de Govern es traslladaran a tots els membres del Govern i s'acompanyaran a l'ordre del dia de la següent sessió del Govern.

6.11 A les convocatòries es farà constar si algun dels assumptes de l'ordre del dia afecta els departaments els titulars dels quals no formen part de la respectiva comissió de Govern.

6.12 El suport administratiu a les funcions de la secretaria de les comissions de Govern l'exerceix l'Oficina del Govern.

Disposicions finals

Primera

Els acords que, per delegació del Govern, siguin sotmesos a les comissions creades per aquest decret, són objecte d'examen i deliberació prèvia del Consell Tècnic, en els termes que preveu l'article 8 del seu Reglament, aprovat pel Decret 413/2011, de 13 de desembre i es tramiten d'acord amb el procediment general establert per a aquest tipus d'iniciatives.

Segona

Aquest Decret entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

6. MECANISMES DE SEGUIMENT I MONITORITZACIÓ DEL COMPLIMENT DEL PACTE DE TRANSICIÓ NACIONAL

Aquest annex té com a objectiu establir els mecanismes per al seguiment i la monitorització del compliment del pacte entre JxS i la CUP, l'objectiu dels quals és l'assoliment de la independència de Catalunya en un període de 18 mesos. Així mateix, esdevé un instrument al servei de l'eixamplament de la base social de suport al procés.

1.- TREBALL PARLAMENTARI

Ambdós grups parlamentaris acorden que la seva actuació parlamentària serà coherent en la concreció dels continguts dels acords que formen part d'aquest document així com amb les prioritats que siguin debatudes en els mecanismes de seguiment i monitorització que s'estableixen en aquest apartat.

2.- COMPROMÍS DE TRANSPARÈNCIA

S'acorda la celebració de compareixences amb l'objectiu de presentar l'estat de les mesures polítiques i parlamentàries adreçades al compliment dels acords assolits.

3.- GESTIÓ DELS DESACORDS

En tots aquells aspectes no recollits en els acords assolits que formen part d'aquest document o que facin referència a decisions sobre àmbits en què no s'hagi arribat a un consens en els mecanismes de seguiment i monitorització del compliment dels acords per a l'assoliment de la independència de Catalunya, ambdós grups parlamentaris acorden exercir plena llibertat d'acció i posicionament polític.

4.- MECANISMES DE SEGUIMENT I MONITORITZACIÓ

Per tal de garantir el seguiment i la monitorització del compliment de les mesures acordades entre ambdós grups parlamentaris i l'actuació del Govern de la Generalitat de Catalunya, s'acorda la configuració dels següents òrgans:

a) Comissió de Coordinació dels Grups Parlamentaris.

Objectiu: Fer el seguiment del compliment en l'àmbit parlamentari dels acords i de la monitorització de l'acció de govern, i fer les propostes i els suggeriments que s'escaiguin. Fer seguiment, resoldre i acordar totes les qüestions del dia a dia de l'activitat parlamentària per a l'assoliment dels objectius acordats.

Periodicitat: Setmanal (Cada dilluns).

Participants: Presidents i portaveus dels grups parlamentaris. També hi podran participar aquells diputats/des d'ambdós grups parlamentaris, membres en representació del govern o tècnics de JxS i la CUP que, per raó de la temàtica a tractar, sigui d'interès que hi participin.

Funcions addicionals: Aquesta comissió tindrà la funció de resoldre aquelles situacions crítiques provocades per circumstàncies sobrevingudes o no previstes en aquests acords.

Procediment de decisió: Les decisions es prendran per consens dels seus membres.

b) Grup de Treball Pressupostari.

Objectiu: Estudiar els continguts dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya de l'any 2016 i analitzar l'evolució de l'execució pressupostària (ingressos i despeses), l'estat d'execució dels acords en aquesta matèria i l'evolució i estat de la tresoreria.

Periodicitat: Mensual, en funció de les necessitats.

Participants: Responsables del Departament d'Economia i representants (diputats i/o tècnics) dels dos grups parlamentaris. La composició del Grup serà paritària.

c) A banda dels anteriors òrgans, es podrà decidir la creació d'un o més Grups de Treball Sectorials, amb l'objectiu de consensuar les mesures sectorials que s'estimin oportunes. En tot cas la seva composició serà paritària entre JxS i la CUP.

5.- FINALITZACIÓ DE L'ACORD

Atès que la configuració dels acords continguts en aquest document tenen una finalitat en si mateixa que és facilitar la concreció de les mesures polítiques i parlamentàries que permetin assolir la plena independència de Catalunya en un termini de temps no superior als 18 mesos, i atès que el mandat democràtic se cenyeix únicament a aquest fet, seran moments clau de la finalització del present Acord els següents:

a) Pel decurs d'un màxim de 18 mesos des de la investidura del MHP de la Generalitat i la formació del Govern de la Generalitat.

b) Per la denegació de la qüestió de confiança a la que el MHP de la Generalitat de Catalunya presenti per a avaluar el compliment d'aquests acords en el decurs del segon semestre de 2016.

[Font: Grup parlamentari de Junts pel S�, Barcelona, 22dic15]

Notas:

1. Només en el cas que el President no sigui titular d'un departament. [Retornar]

2. En tot cas, el president o presidenta de la Generalitat únicament pot delegar les atribucions a què fa referència la lletra j si no és titular de cap departament [Retornar]

3. ídem nota anterior. [Retornar]

4. ídem nota anterior. [Retornar]

Información
Tienda \| Donaciones online Derechos \| Equipo Nizkor

22des15

Proposta d'acord cap a la independència

[Font: Grup parlamentari de Junts pel S�, Barcelona, 22dic15]