Información | ||
Derechos | Equipo Nizkor
|
30nov12
"No tenim por, assumim totes les responsabilitats"
Oriol Junqueras ja ha comunicat a Artur Mas que ERC no entrarà en el futur govern. Però li ha garantit el suport dels 21 diputats republicans en les qüestions de país i, en especial, en el procés per a la consulta, que la seva número dos, Marta Rovira, situa el setembre de l'any vinent, tot i que Junqueras no es pronuncia.
Què és el que més l'ha sorprès del panorama postelectoral?
La sensació que ERC és l'únic partit que està fent agenda política, social i econòmica, que s'està reunint amb totes les forces polítiques, amb sindicats, amb empresaris, amb tothom. Som els únics que estem fent propostes, sobre pressupostos, fiscalitat, canvis en les polítiques socials... Ningú més ho està fent ni tampoc ens responen. Estem intentant construir una majoria social i política que és imprescindible per portar el nostre país a la independència, i tenim la sensació aquests dies que estem una mica solets. Però no passa res, assumim aquesta responsabilitat, intentarem ajudar i garantirem un govern fort i estable, perquè la fortalesa del govern no depèn de la seva composició, sinó de la seva estabilitat parlamentària, i això ERC ho pot i ho vol garantir, i ho garantirà.
Es pot garantir això des de l'oposició?
Del tot. Als països seriosos, els grans temes són fruit d'un pacte entre el govern i la principal força de l'oposició, que és el que oferim a Catalunya, perquè amb aquesta targeta de presentació volem anar davant del món i dir que el president de Catalunya i el cap de l'oposició s'han posat d'acord. I això és una imatge molt poderosa, que dóna fortalesa al país i evita que hi hagi una oposició frontista contra el govern i que, per exemple, el tercer partit esdevingui el cap de l'oposició i conjuntament amb el PP i C's plantegin un front oposat al futur de Catalunya.
Aquesta és una de les claus, evitar un Parlament frontista?
Sí, ERC pot ser a l'oposició i garantir que no hi haurà una oposició compacta contra el procés d'independència de Catalunya i al mateix temps estabilitzar el govern amb una majoria parlamentària sòlida. Només demanem al govern dues coses, l'una és el referèndum, i l'altra, que faci alguns canvis, algun senyal, en les polítiques econòmiques i socials, que ha de tenir traducció pressupostària. És molt important que hi hagi algun canvi pressupostari que posi en evidència que els mals que afecten la nostra economia vénen en la seva immensa majoria de l'Estat espanyol. Demostrar això als ciutadans és una manera de construir aquesta majoria política i social que necessitem per guanyar el referèndum.
El pressupost s'ha d'aprovar a principi d'any. Per al calendari per fer el referèndum s'han marcat algun termini?
Voldríem que fos tan de pressa com fos possible, perquè mentre no siguem independents haurem de ser objecte d'aquestes retallades i polítiques socials terribles fruit dels incompliments de l'Estat. Fet que demostra que això de la independència no només és bo, sinó també molt urgent. Però no hem guanyat nosaltres amb majoria absoluta, i hem de negociar amb el partit de la majoria, que és CiU.
Els ha sorprès que 48 hores després de les eleccions el govern anunciés que caldrà una retallada de 4.000 milions?
No ho sé. Estudiarem amb atenció quina és la quantitat, i podem contribuir a reduir-la, perquè proposem un reequilibri dels impostos que ens permetrà una política una mica més justa amb la gent que més pateix i una mica més d'ingressos.
Aquestes propostes permetrien compensar aquests 4.000 milions?
D'acord, quantifiquem-ho. L'impost de successions en el tram del 5% de les rendes més altes, segons les fonts, pot oscil·lar entre 100 i 200 milions. L'eurovinyeta, segons un estudi del Col·legi d'Enginyers de Camins, suposaria uns 500 milions. Un impost als dipòsits bancaris segons els nostres càlculs significaria 600 o 700 milions, i un impost de transaccions financeres, segons l'esborrany que ja ha fet el Parlament Europeu, suposaria ingressos de 900 milions a Catalunya.
I aquestes mesures serien aplicables en el curt termini?
Depèn. Algunes sí i algunes no. Mirem-ho. No les volem aplicar totes alhora, però les posem damunt la taula i voldríem arribar a un acord, no només amb el partit del govern, sinó també amb altres formacions i altres agents econòmics i socials. Per exemple, l'eurovinyeta o un impost als dipòsits bancaris ens sembla que podria tenir el suport d'ICV o el PSC, o dels sindicats. Per què no? Som aquí per construir grans consensos polítics i socials, i si algú no s'hi vol afegir, el forçarem a explicar per què.
I l'euro sanitari?
Se'n pot plantejar la supressió, la reducció o l'exempció d'alguns sectors especialment delicats. No imposem res, sinó que estem disposats a parlar-ne.
Si no hi ha cap resposta encara, i tenint en compte que fins a les eleccions va defensar que no se'n refiava, garantir a CiU des del minut zero de la negociació la governabilitat i que es posaran d'acord amb un pressupost que encara no coneixen, no és massa arriscat?
No. Estem disposats a garantir la investidura, la projecció internacional de Catalunya, el procés cap al referèndum i el pressupost. Les qüestions importants les assumim totes.
Però s'han de posar d'acord encara en com serà el pressupost.
Correcte. El que volem és que el govern ens confirmi que referèndum sí o sí, i que hi haurà canvis en aquestes polítiques econòmiques i socials. En funció d'aquesta resposta, assumirem o no tots aquests reptes que tenim. No tenim por de res i assumim totes les responsabilitats, inclosa la més dura, que és aprovar un pressupost en un context tan difícil. Però que quedi clar, ERC no farà servir el resultat que ha obtingut per discutir sobre càrrecs, no és aquí per negociar trivialitats, sinó les coses serioses. És molt més important el referèndum que qui ocupa una conselleria. ERC utilitzarà els seus resultats, com vam dir durant la campanya, per ser el soci més fidel del poble de Catalunya en el camí cap a la independència.
La data del referèndum, quina serà?
Tan aviat com sigui possible. El 2013 millor que el 2014 i el 2014 millor que el 2015.
Això també pot comportar una llarga negociació. El guió sobiranista de CiU i el d'ERC són bastant diferents. Ells proposen esprémer primer la negociació amb l'Estat, i vostè diu que això és perdre temps.
Que espremin el que vulguin i que parlin amb qui vulguin, sempre que quedi clar que els que decideixen són els ciutadans de Catalunya.
En el context actual de crisi, governar consisteix bàsicament a gestionar la precarietat de recursos de la Generalitat, i això es lliga al pressupost. Si acorden això i el guió sobiranista, és a dir, els principals eixos problemàtics del govern, per què no entrar-hi?
Si ens posem d'acord, estarem des de l'oposició garantint l'estabilitat del govern precisament per vetllar perquè hi hagi el referèndum i un canvi en les polítiques socials i econòmiques.
I no es podria vetllar per això des de dins del govern?
Es podria, però vetllarem millor des de fora, perquè a dins estaríem preocupats per altres coses que no són tan importants. I ERC no s'entramparà en una teranyina institucionalista en un moment tan important i delicat i quan el que cal és precisament trencar aquesta teranyina autonomista per fer el trànsit cap a una Catalunya independent.
L'acusen de no voler assumir el desgast que comportaran les retallades.
És que el desgast es deriva del pressupost, i això sí que estem disposats a assumir-ho.
Però diuen els seus crítics que a efectes de desgast no és el mateix avalar-lo des de fora que des de dins del govern.
Doncs s'equivoquen. Aquí el que és decisiu és el pressupost, i estem disposats a assumir-lo, que no pateixin.
Fer de cap de l'oposició quan s'avalen tots els eixos programàtics del govern no és una contradicció?
No, no, no! Fer oposició no vol dir estar en contra de tot el que fa el govern. Si ens demanen que entrem al govern perquè sigui fort, que no pateixin, que garantirem que ho serà. I si algú es pensa que canviarà la posició d'ERC menystenint-nos, amenaçant-nos, fent-nos xantatges o intentant-nos comprar amb càrrecs, s'equivoquen, no coneixen ERC. Que no perdin el temps.
S'esperava el soroll de sabres d'aquests dies entre militants, simpatitzants o opinadors propers a CiU o ERC als mitjans i a les xarxes socials?
No sóc conscient que n'hi hagi hagut. I si algú fa soroll de sabres quan estem garantint la investidura, la projecció internacional de Catalunya, el pressupost i el referèndum és que no sap on són de veritat els grans objectius d'aquest país. En lloc de fer soroll, que es posin a treballar, com fa ERC.
El principal grup de l'oposició a aquest acord entre CiU i ERC seria Duran i Lleida?
La posició d'ERC és molt més clara i coherent que la de CiU, perquè dins de CiU hi ha com a mínim dos discursos clarament diferents. Avui mateix [per ahir], n'hem tingut una demostració, amb el portaveu del govern, Francesc Homs, dient que estava obert a negociar aquestes qüestions amb ERC, i a la mateixa hora, el senyor Duran i Lleida dient que era impossible negociar amb nosaltres. El que demanem a les altres forces polítiques és que clarifiquin el discurs. Perquè el d'ERC és indubtable que s'entén. Es pot estar a favor o no, però s'entén.
Donaran suport en primera volta a la investidura de Mas?
Ja ho decidirem, però en tot cas ERC no presentarà ni votarà cap candidat alternatiu, i si cal, votarà el candidat Mas perquè sigui president.
Els partits, el CEO i pràcticament tothom donava per fet que hi hauria molts més escons sobiranistes. Continua pensant que si es convoca una consulta aquesta legislatura la guanyarà el sí a la independència?
Jo el que veig és que el bloc sobiranista és més fort i més explícit que mai. Dos terços del Parlament estan per fer un pas endavant. Doncs fem-lo. Estem millor que mai. El país està millor que mai, la causa de la independència està millor que mai.
Estem millor ara que fa una setmana?
I tant. El país sí, i la causa de la independència també. L' única cosa que no està millor és CiU, però no passa res. CiU és una eina més al costat de moltes altres, i en el seu conjunt la caixa d'eines és molt més forta i molt més explícita. Deixem de tenir una mirada estreta i curtterminista i mirem el país en el seu conjunt.
Què pensa de la lectura que fan de les eleccions els mitjans de Madrid?
Doncs que estan equivocats, com gairebé sempre. I n'és la millor prova que la premsa internacional diu el mateix que ERC.
Hi ha bona relació personal amb el president Mas?
Estic segur que sí, i que ens entendrem.
Confien molt en l'eix estratègic de la internacionalització del conflicte.
No és internacionalització del conflicte, és projecció del procés cap a la independència. Aquí ni hi ha ni hi haurà conflicte. Això és terminologia espanyola.
Com vulgui. Però al final es tracta que Europa pressioni Espanya perquè permeti la secessió del seu motor econòmic. Tenint en compte la situació d'Espanya i la preocupació europea per aquesta situació, és realista esperar això?
Si el motor econòmic de l'Estat espanyol continua dins l'Estat espanyol, deixarà de ser motor. Que és el que ja està passant ara.
Fins fa una setmana, molta gent creia que, amb el PSC nacionalitzat pel PSOE, faltava una referència d'esquerres catalanista. Esquerra ja és aquesta alternativa?
I tant. Ho demostren els resultats electorals, la fortalesa i la responsabilitat amb què afrontem el procés, el fet que som els únics que plantegem alternatives, que ens adrecem al conjunt de la societat catalana... Ho demostren els fets, cada dia.
On és el PSC? Quina proposta ha fet? Quina resposta han donat a les nostres?
O potser estan preocupats per altres coses, i no pel país. I d'ara en endavant, hi haurà partits que adoptaran una posició maximalista que no servirà per canviar res, i acabaran convertint-se en els millors aliats del PP.
Què li sembla que hagi sortit aquest cas de suposada corrupció dins del PSC dos dies després de les eleccions.
No opinem sobre aquests temes. El que el president d'ERC demana a tots els partits és que siguin tan transparents com sigui possible, que posin tanta llum con sigui possible i que netegin, que netegin, que netegin. I recorda que ERC no té cap càrrec ni excàrrec al qual s'imputi cap delicte comès en l'exercici del seu càrrec públic. Ni un. Que facin net i que es dediquin a treballar pels ciutadans de Catalunya d'una vegada.
[Font: Per Ivan Vila i Annia Serrano, El Punt Avui, Barcelona, 30nov12]
This document has been published on 30Nov12 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. |