| Información |  | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
| Información | | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
09nov15
El Parlament de Catalunya aprova iniciar el procés de ruptura amb Espanya
El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dilluns al migdia l'inici de la ruptura amb Espanya. Ho ha fet votant una declaració independentista pactada per Junts per Sí i la CUP i fent valer la seva majoria parlamentària. La resta de grups, també Catalunya Sí que es Pot, s'hi han oposat després d'un dur debat just un any després de la consulta del 9-N.
La votació s'ha fet de manera ordinària i no nominalment, com han demanat els partits unionistes. A més, s'ha de punt per punt. En general, el resultat ha estat 72 vots a favor i 63 en contra però en alguns punts ha mancat un vot d'alguns dels dos "bàndols". Tan bon punt s'ha acabat, la bancada independentista ha aplaudit mentre que els diputats populars -també Alícia Sánchez Camacho des de la tribuna- han mostrat banderes espanyoles i senyeres.
Posteriorment, s'ha votat la declaració alternativa de Catalunya Sí que es Pot que només ha tingut el suport del grup d'esquerres mentre que la CUP s'hi ha abstingut. La resta hi han votat en contra.
Votació variable fruit d'errors
El fet de votar punt per punt la proposta de resolució presentada per Junts pel Sí i per la CUP ha mostrat petites variacions que poden indicar diverses coses. El primer punt, el que fa referència al mandat democràtic sorgint del 27-S per iniciar un procés constituent, ha obtingut 71 vots de suport i 63 en contra. És a dir, ha faltat un vot per part de Junts pel Sí o de la CUP, ja que no s'ha repetit en la resta de punts, o bé d'una mostra crítica amb la definició inicial de la declaració.
La resta de punts, pel que fa al bloc independentista, han obtingut tots els suports possibles, amb 72 vots a favor. En canvi, al bàndol que no és homogèniament unionista, ja que s'hi compten els diputats de Catalunya Sí que es Pot, s'hi ha observat una variació. Als punts 4 i 8, no s'han registrat 63 vots en contra sinó 62. És a dir, un diputat s'ha abstingut. Es tracta dels punts en què s'insta el futur govern a posar en pràctica les mesures necessàries per fer efectiva la declaració i també a complir les normes o mandats que emanin del Parlament.
Sintonia social entre Junts pel Sí i la CUP
Pel que fa a les intervencions, al discurs emès pels diversos grups, han servit en primer lloc per constatar la sintonia social que hi ha entre diversos sectors de Junts pel Sí i la CUP. El cap de llista de la principal candidatura independentista, Raül Romeva, ha confirmat perquè la Candidatura d'Unitat Popular veuria bé d'investir-lo president a ell i no a Artur Mas. No perquè el líder convergent no defensi la justícia social, sinó pel tipus d'exposició.
Raül Romeva no només ha assegurat que la única manera de "preservar" l'estat del benestar és la independència, sinó que Catalunya té l'oportunitat de fer la "verdadera revolució". Les paraules, i més en moments de tanta transcendència com els que s'estan vivint actualment, tenen més pes del que sembla. Des de la CUP, també s'estan fent moviments d'aproximació per sintonitzar amb l'engranatge de Junts pel Sí, encara que la seva negativa a investir Artur Mas posi l'accent en la confrontació.
La diputada Anna Gabriel, que s'ha encarregat de defensar la proposta de resolució, ha posat l'accent en què el text és un "acte de ruptura". I, malgrat desitjar una majoria parlamentària que fos "inequívocament independentista i d'esquerres", entén que la declaració d'aquest dilluns és un "Primer pas cap a la república catalana".
Competència unionista i agressivitat de Coscubiela
El que també és heterogeni, però, és el bàndol unionista. I encara més ara que estem immersos en la campanya electoral del 20 de desembre. És per això que els líders de Ciutadans i del PP han competit a l'hora de rebutjar la declaració independentista. El popular Xavier García Albiol ha intentat presentar-se com el garant de la unitat d'Espanya, i la líder de Ciutadans al Parlament, Inés Arrimadas, li ha retret que Espanya necessita reformes malgrat que el PP presenti la situació actual com una "arcàdia feliç". El pols, si més no el visual, l'han guanyat els populars desplegant banderes espanyoles al final del ple.
El primer secretari del PSC i president del grup parlamentari, Miquel Iceta, ha estat molt més suau en les formes però ha estat sòlid en els arguments contraris a la declaració. Ha destacat que Junts pel Sí i la CUP no tenen la majoria en vots, malgrat admetre com d'interpretables són les paperetes que no van anar a aquestes dues candidatures. Ara bé, Iceta també ha formulat una advertència greu: que no comptin amb la seva "solidaritat" ni la seva "comprensió" davant les accions de l'Estat si es vulnera la legalitat espanyola.
Curiosament, qui ha estat molt més agressiu en el to és el portaveu de Catalunya Sí que es Pot. És curiós perquè la posició d'aquest grup respecte del dret de decidir hauria d'acostar-los a les opcions independentistes. Però aquí es constata que també hi ha una competència entre l'espai que representa Coscubiela i la CUP, i que això marcarà les intervencions, com a mínim, fins després del 20-D.
La CUP, per la seva banda, s'ha abstingut en la proposta de resolució alternativa que havia presentat Catalunya Sí que es Pot. El motiu és que consideren l'autonomisme com una pantalla que ja s'ha passat, malgrat es plantegi un referèndum. Curiosament, el ple més rupturista de la història recent, ha estat marcat, també, per la imminència de les eleccions espanyoles.
[Font: Per Pere Gendrau, Parlament de Catalunya, Nació digital, Barcelona, 09nov15]
Donaciones
Radio Nizkor
 | This document has been published on 10Nov15 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. |