Información | ||
Derechos | Equipo Nizkor
|
11oct14
Els catalans només volem votar
Article de Josep Guardiola, Xavier Sala i Martín, Pol Antràs, Josep Carreras, Jordi Savall i Joan Massagué publicat al diari britànic 'The Independent'
El 1773, tot just 59 anys després de la caiguda de la capital de Catalunya, Barcelona, a mans de l'exèrcit espanyol i de l'abolició de les seves institucions, als Estats Units, els fills de la llibertat encapçalaven amb audàcia el Motí del Te de Boston. Un dels principals motius de la protesta era la creença que les colònies americanes pagaven massa impostos i Londres no en tenia en compte les opinions. Aquells fets van encendre la metxa del procés revolucionari que va permetre a les colònies americanes convertir-se en els Estats Units d'Amèrica, i la defensa de la llibertat, la justícia i la democràcia va esdevenir l'estendard de la nova Constitució nord-americana.
La reacció irada de la Corona anglesa als fets de Boston només va servir per alimentar la revolta i convèncer molts colons que s'havien mantingut fidels a la metròpoli que la independència era l'única manera de garantir que es respectessin els seus drets legítims. I malgrat tot, en l'actualitat, els Estats Units i el Regne Unit segueixen tenint una relació especial que constitueix una de les aliances més estretes del món. El seu vincle es fonamenta en valors i aspiracions compartits per dues democràcies madures que senten un respecte profund pels drets i la llibertat. Les disputes del passat ja fa temps que han quedat oblidades.
Aquest només és un dels molts exemples que fan palès que obligar un poble que vol fer el seu camí a seguir unit a un altre no garanteix que tots dos acabin mantenint una bona relació. Ans al contrari, les relacions lleials, fructíferes i mútuament beneficioses solen estar fonamentades en el respecte i la cooperació. Espanya i Catalunya podrien mantenir una relació d'aquesta mena. A diferència d'Escòcia, que es va incorporar al Regne Unit per voluntat pròpia i a qui es va permetre celebrar un referèndum d'autodeterminació amb el ple consentiment de Londres, Catalunya va ser conquerida i va perdre la llibertat. Ara, després de segles de buscar l'encaix més adequat de Catalunya a Espanya, els catalans volem votar sobre el nostre futur polític tal com acaben de fer els escocesos.
Del 1936 al 1939 els catalans vam patir la Guerra Civil Espanyola i, tot seguit, vam haver de suportar 40 anys de dictadura durant els quals fins i tot parlar la nostra llengua en públic era il·legal. Després de la mort del general Franco el 1975, vam creure que la transició democràtica a Espanya comportaria una millora de la situació de Catalunya. En efecte, la Constitució espanyola del 1978 ens va concedir una certa autonomia: es van crear noves institucions i es va posar fi a la prohibició de l'ús del català. Van sorgir noves esperances, però no per gaire temps.
Aquella democràcia espanyola incipient es va anar desenvolupant i el 2006 es van transferir noves competències a Catalunya. Tres quarts de la població catalana va aprovar en referèndum un nou Estatut d'Autonomia. Tanmateix, amb el temps, Madrid va recentralitzar moltes de les competències traspassades i el 2010 el Tribunal Constitucional espanyol va retallar substancialment el mateix Estatut d'Autonomia que s'havia aprovat per àmplia majoria. Molts opinen que aquesta va ser la gota que va fer vessar el got a Catalunya, el moment en què molts catalans van perdre tota esperança. De llavors ençà el suport popular a la independència ha augmentat del 14% al 50%, mentre que un 80% dels catalans es mostren partidaris del dret a decidir si Catalunya ha d'abandonar Espanya o seguir-ne formant part. Des que la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 va suprimir moltes de les competències de Catalunya, s'han produït una sèrie de manifestacions pacífiques en què milions de catalans han reclamat un referèndum d'autodeterminació. Tant el govern de la Generalitat, que s'ha compromès a fer que se celebri, com la majoria de partits del Parlament català donen suport a aquest projecte.
Els catalans, juntament amb el nostre govern i les nostres institucions, volem votar per decidir quina mena de relació desitgem establir amb Espanya de cara al futur. Per aquest motiu, hem fixat un dia per celebrar una consulta: el 9 de novembre del 2014. No és pas una qüestió de secessió o d'independència, sinó una qüestió de dignitat i democràcia. Els catalans volem decidir el nostre futur i respectarem la voluntat de la majoria independentment de quin sigui el resultat, tal com s'ha fet a Escòcia.
El govern espanyol sosté que aquesta consulta és il·legal i inconstitucional. El govern català i juristes imparcials opinen que la votació és alhora legal i legítima. Fa anys que reclamem que es mantinguin converses i s'obrin negociacions amb Madrid, però, en lloc de parlar, Madrid prefereix recórrer a la mà dura i sembrar la por i, per no permetre la celebració de la consulta lliure i democràtica que demana el poble de Catalunya, s'amaga rere excuses jurídiques. Les Constitucions haurien de ser documents vius que adapten les lleis a les necessitats dels ciutadans reformant-les quan calgui. Malauradament, el govern espanyol ha manifestat que bloquejarà qualsevol intent de reforma constitucional que possibiliti la celebració de la consulta.
Els catalans ens preguntem per què Espanya vol evitar que el poble voti de manera pacífica i transparent. ¿Com és possible que no es permeti votar en un país europeu i democràtic en ple segle XXI? Als nostres dies, les qüestions polítiques es resolen a través del diàleg i la negociació. Els temps en què uns pocs privilegiats decidien per la resta han quedat enrere. És per això que nosaltres, un grup de ciutadans catalans preocupats i compromesos amb la democràcia, hem decidit escriure aquest article per fer saber al món que els catalans només volem votar. Qui pot tenir por a la democràcia?
[Font: Ara, Barcelona, 11oct14]
This document has been published on 13Oct14 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. |