| Información |  | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
| Información | | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
29sep14
El TC suspèn la consulta de 9-N
El Tribunal Constitucional (TC) ha suspès aquesta dilluns a la tarda, de forma cautelar i per unanimitat, la Llei de Consultes i el decret de la convocatòria del 9-N. En una reunió d'urgència, i amb poc més d'una hora, els dotze magistrats han admès a tramit els dos recursos que aquest matí ha aprovat el govern espanyol. A partir d'ara, el TC tindrà cinc mesos per deliberar i emetre un veredicte sobre si la Llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 19 de setembre i la celebració de la consulta, que el president de la Generalitat va convocar el passat dissabte, són inconstitucionals o no.
L'admissió a tràmit dels recursos del govern espanyol suposa la suspensió automàtica dels dos textos perquè l'executiu de Mariano Rajoy ha inclòs als seus escrits la petició que s'apliqui l'article 161.2 de la Constitució que implica que "la impugnació produirà la suspensió de la disposició o resolució recorreguda". De fet, el Tribunal Constitucional no ha decidit res sobre el fons de les qüestions en aquest punt del procés, només l'admissió a tràmit dels recursos que, exceptuant si hi ha defecte de forma en els escrits, està obligat a acceptar.
Cinc mesos de termini
Un cop feta l'admissió a tràmit -i per tant suspeses automàticament la Llei i la resolució- el Tribunal pot començar les deliberacions. Mentrestant, el període de suspensió és de cinc mesos. Quan expiri aquest termini, si no ha emès sentència, pot ratificar o aixecar aquesta suspensió, però ja amb un raonament que justifiqui la seva decisió. El TC, però, podria accelerar aquestes deliberacions per poder emetre sentència abans del 9-N, de manera que la consulta quedi anul·lada, i no ja només suspesa, abans de la data en què s'ha de produir.
Petició per suspendre els preparatius
Als seus recursos contra el decret del 9-N i la Llei de consultes, de 36 i 94 pàgines, respectivament, govern espanyol ha demanat expressament al Tribunal Constitucional no només que suspengui la Llei i la convocatòria del 9-N, sinó que ordeni "publicar la suspensió als diaris oficials autonòmics i estatals perquè assoleixi eficàcia general". A més, l'executiu reclamava també als magistrats que suspenguin les actuacions "de preparació, realitzats o procedents" de la consulta "així com qualsevol actuació vinculada a la consulta".
L'Estat activa tres institucions en 24 hores
L'executiu espanyol ha activat d'aquesta manera en només 24 hores tres institucions per plantar cara a la consulta. El Consell d'Estat, reunit d'urgència aquest diumenge per emetre dos dictàmens favorables als recursos d'inconstitucionalitat; el consell de ministres, també reunit amb caràcter extraordinari per aprovar la presentació dels recursos, i el Tribunal Constitucional, formalment convocat com a ple ordinari de caràcter urgent per admetre a tràmit els textos i suspendre el 9-N.
El precedent de la declaració de sobirania
El Tribunal Constitucional que decidirà ara sobre el fons dels dos recursos és el mateix que ja va tombar per unanimitat la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya al març d'aquest any, en una sentència on acceptaven els arguments de l'Estat i apuntaven que el principi que defineix Catalunya com a subjecte polític i jurídic -que era la base de la declaració- era "inconstitucional i nul".
En canvi, aquella sentència obria una porta al "dret a decidir" i deia que és constitucional sempre que no s'entengui com e dret d'autodeterminació i que es busqui una reforma de la Constitució des de l'ordenament i sense vulnerar els principis democràtics. Aquesta és precisament la base del segon article del decret de convocatòria del 9-N, que diu que l'objecte de la consulta és conèixer l'opinió dels ciutadans perquè la Generalitat "pugui exercir amb ple coneixement de causa la iniciativa legal, política i institucional que li correspon".
Un tribunal amb majoria conservadora
El TC, presidit per l'exmilitant del PP Francisco Pérez de los Cobos, té una clara majoria conservadora de set magistrats contra cinc del sector progressista. Pérez de los Cobos, que al seu llibre Parva memoria criticava "l'onanisme de la política catalana" i afirmava que el nacionalisme és "l'única ideologia capaç d seguir produint malsons".
Pérez de los Cobos lidera el sector que conformen els també conservadors Andrés Ollero, Ricardo Enríquez, Antonio Narváez, Juan José González Rivas. Pedro González-Trevijano i Santiago Martínez-Vares.
Al sector progressista hi figuren Luis Ignacio Ortega Álvarez, Fernando Valdés Dal-Ré, Juam Antonio Xiol Ríos, Adela Asúa, que va ser la ponent que va redactar la sentència que anul·lava la declaració de sobirania del Parlament, i la catalana Encarna Roca.
[Font: El Punt Avui, Barcelona, 29sep14]
 | This document has been published on 30Sep14 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. |