| Información |  | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
| Información | | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
19sep14
El 9-N ja és legal
Debat vibrant, eclèctic, dur, amb cert punt de romanticisme i, sovint amb un to britànic perquè el dia s'ho valia. Així han estat les dues hores i mitja llargues del ple extraordinari d'aquesta tarda al Parlament que ha aprovat la llei de Consultes populars no refrendàries. El marc legal que ha de donar cobertura a la convocatòria de la consulta sobiranista pacta pel 9 de Novembre. Finalment, els 106 vots de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP. Una majoria aclaparadora que ha deixat sols el PP i C's que en el moment de l'aprovació han abandonat l'hemicicle mentre la majoria aplaudia l'aprovació d'una llei tan fonamental com costosa.
Ha encetat el debat, el diputat relator de la Llei, Josep Rull, i que després ho ha fet en nom de CiU. Rull ha tibat de beta del seu to extraordinàriament britànic. Avui tocava. Rull ha defensat la constitucionalitat de llei i ha defensat la legitimitat de la consulta que aixopluga perquè "cap exèrcit podrà aturar una idea quan li ha arribat l'hora, som i serem imparables". "Nosaltres no demanarem permís ni perdó, som un poble sense mentalitat de súbdit", ha sentenciat Rull.
Per part d'ERC, Gemma Calvet, ha interpretat el paper que més li agrada, la de jurista satisfeta amb el producte final. Amb un to acurat, senzill, femení... gairebé renaixentista, Calvet ha brandat el text com l'eina que la democràcia necessita per "escoltar la gent". "És una eina indispensable pel 9-N", ha conclòs la republicana.
Ferran Pedret, del PSC, no s'ha volgut perdre la festa. Ha defensat el seu vot a favor de la Llei però no per a la consulta del 9-N. Pedret, hàbil, no ha pogut amagar el seu punt encisamen cap a la Tercera República Espanyola, i amb un discurs de Podemos, en versió light, s'ha distanciat amb solvència de Ciudadanos i el PP. Dde fet, Pedret ha carregat els neulers contra Rivera i també ha repartit estopa al PP al que ha acusat, fins i tot, "d'insultar els catalans" amb algunes de les seves decisions. Ara bé, Pedret ha advertit directament al president que no signi el Decret del 9-N perquè aquesta llei no l'empara.
Dolors Camats, per ICV-EUiA, ha travat un discurs intel·ligent. Jugant amb el to de la veu i amb una finezza trapella per estirar les orelles amb traça al PP. "Volem fer una consulta perquè no ens deixen fer un referèndum, som demòcrates", ha assenyalat Camats furgant allà on fa més mal a les files del PP. I, de retruc, ha tornat a pessigar: "La nostra opció és recollir el que diu el carrer i l'opció de vostès és suspendre Parlaments". "Volem democràcia, volem votar no volem democràcia", ha emfatitzat per afegir que la llei, al capdavall, és "políticament imprescindible". Una opinió compartida pel diputat no adscrit Joan Ignasi Elena que ha defensat la llei per "fer una democràcia més neta i millor".
El torn dels favorables a la Llei l'ha tancat el diputat cupaire Quim Arrufat. El vilanoví ha utilitzat la seva millor arma: construcció de frases curtes, vista llarga i sobretot, mala llet. En un discurs cosit amb una gràcia professional ha advertit al front del negativistes que els hi ha vist el llautó. "Abans de deixar-nos decidir, fracturaran", ha avisat. "Volem votar i sí, volem marxar", ha afegit. I ha clòs la seva intervenció amb una èpica pròpia de la tradició més arrelada del anarcocatalanisme: "Aquesta llei és propietat del poble de Catalunya; teniu la Llei, és vostra, defenseu-la, el 9-N votarem i guanyarem".
El front del "no" ha articulat un discurs previsible, allunyat del to afable, sensat i asserenat -hi havia consigna de deixar la vehemència a casa- del bloc favorable a la Llei de Consultes. El popular Santi Rodríguez ha complert el seu paper. Amb formes abrandades, Rodríguez ha assegurat que "la sobirania dels catalans no és absoluta, només en tenen en l'àmbit de les competències". "Les lleis no es canvien desobeint sinó votant", ha afegit. El diputat popular s'ha dirigit al PSC amb un contundent "deixeu-vos de punyetes i voteu que no". I ha tancat amb un tòpic: "La nostra opció no és un no, és un triple sí; sí a Catalunya, sí a Espanya i sí a Europa".
Albert Rivera, de C's, també ha mostrat la seva oposició a la llei amb una agressivitat verbal gratuïta. Però el taló d'Aquil·les d'haver abandonat la ponència l'ha deixat en evidència en intentar obrir el debat lluny del que diu el text.. Rivera ha jugat perillosament amb barrejar els "nacionalismes i els integrismes com Alba Daurada" amb el procés català. Potser s'ha passat de frenada confonent el Parlament català, amb una litúrgia asserenada, amb un plató televisiu. Termes com "cop", "lladres" o expressions com "el dret a marxar-se no existeix" han vestit un discurs pautadíssim. Un discurs de campanya.
Comptat i debatut, el pas d'avui del Parlament ha estat una autodosi de confiança. I just l'endemà del referèndum escocès que li ha atorgat un simbolisme especial. Precisament, la paraula que més han utilitzat els defensors del text ha estat aquesta: democràcia. Tant l'han feta anar que el diputat Rodríguez ha demanat micro d'al·lusions per queixar-se de "l'autoritat moral" de CiU, ERC, ICV-EUIA, PSC i CUP. Parlant de moral, potser el senyor Rodríguez ha vist aquest vespre que en el pecat està la penitència.
[Font: Per Quico Sallés, Nació Digital, 19sep14]
 | This document has been published on 22Sep14 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. |