| Información |  | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
| Información | | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
17sep14
La Llei de Consultes, divendres
La Llei de Consultes, l'instrument que ha de servir per celebrar el 9-N, es debatrà i es votarà divendres, 19 de setembre, a dos quarts de cinc de la tarda, tal i com havia avançat Nació Digital, just l'endemà del referèndum d'independència d'Escòcia. Una hora escollida perquè ja haurà acabat el consell de Ministres espanyol. Així ho ha acordat la Mesa i la Junta de Portaveus del Parlament reunida aquest migdia.
Un cop superada el debat i votació, el president de la Generalitat ja podrà convocar la consulta del 9 de novembre amb la pregunta amb dos apartats: 'Vol que Catalunya esdevingui un estat?' i, en cas afirmatiu, 'Vol que aquest estat sigui independent?'. La data i la pregunta són fruit del pacte a què van arribar el 12 de desembre de 2013 el president Artur Mas i els líders de CIU, ERC, ICV-EUiA i la CUP.
95 esmenes
La proposició de llei arriba al tràmit final amb 95 esmenes a l'articulat: 43 del PPC, 14 del PSC, 3 d'ICV-EUiA, 33 de C's i 2 de la CUP. D'aquestes esmenes, 6 són subsegüents al dictamen emès pel Consell de Garanties Estatutàries (CGE): 4 presentades pel PSC i 2 per la CUP.
Ordre del dia
A partir de dos quarts de cinc de la tarda de divendres s'obrirà la sessió amb aquest punt com únic punt de l'ordre del dia. Primer intervindrà el diputat relator, Josep Rull, per exposar els treballs de la ponència. A continuació, prendran la paraula els representants dels cinc grups parlamentaris que mantenen esmenes vives, i després els dos grups no esmenants. Finalment es procedirà a la votació.
Llei elaborada en ponència conjunta
La proposició de llei de consultes, que desplega l'article 122 de l'estatut que preveu la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de consultes populars en l'àmbit de la seva competència i en el local, ha estat redactada al Parlament en una ponència conjunta que va començar els treballs el 5 de març de 2013. El 22 de maig d'aquell any el ple va acordar, amb el suport de més de tres quartes parts, que la proposició de llei continués la tramitació en rebutjar les esmenes de retorn que hi havien presentant el PPC i C's. Totes dues esmenes van ser rebutjades per 104 vots, dels grups signants de la proposició (CiU, ERC, el PSC, ICV-EUiA i la CUP).
El 16 de juliol de 2014 la comissió d'afers institucionals va acabar la tramitació d'aquesta llei en aprovar-ne el dictamen amb els vots a favor d'aquests cinc grups parlamentaris i en contra, del PPC i C's. A continuació, tots els grups, tret de C's, van demanar al Consell de Garanties Estatutàries (GGE) que es pronunciés sobre l'adequació a la constitució espanyola i a l'estatut d'aquesta norma abans que el ple l'aprovés. A final del mes d'agost, el CGE va resoldre per majoria que la proposició de llei és constitucional i estatutària, en un dictamen que inclou els vots particulars de quatre dels nou membres del consell.
Les consultes no són vinculants
L'objecte d'aquesta llei, que entrarà en vigor el mateix dia que es publiqui al 'Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya', és l'establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l'acompliment i la convocatòria dels mecanismes de les consultes no referendàries i d'altres formes i mecanismes de participació ciutadana institucionalitzada en l'àmbit competencial de la Generalitat i dels ens locals.
Les consultes, que no tenen caràcter vinculant, poden ser d'àmbit nacional o local, i les poden promoure el president de la Generalitat, el Parlament, els municipis, els consells comarcals i les diputacions, o poden ser fruit de la iniciativa ciutadana i, en aquest cas, si són d'àmbit de tot Catalunya requereixen un mínim de 75.000 signatures de suport.
Poden votar els majors de 16 anys
La consulta s'ha de fer en un termini d'entre trenta i seixanta dies naturals a comptar de l'endemà de la publicació del decret de convocatòria. Poden votar els majors de setze anys, els ciutadans d'altres països de la Unió Europea que acreditin un any de residència a Catalunya i els de la resta de països amb tres anys de residència legal.
La institució convocant ha d'obrir un període de difusió institucional per garantir el dret a la informació sobre l'objecte i el procediment de la consulta, sense que en cap cas pugui influir ni en la participació ni en l'orientació de les respostes, i ha d'assegurar la transparència, la igualtat d'oportunitats i el respecte al pluralisme polític.
La campanya d'una consulta comença l'endemà de la publicació del decret de convocatòria al DOGC i acaba a les zero hores del dia previst perquè tingui lloc. La llei té en compte diverses modalitats de votació: la presencial ordinària, l'anticipada per correu o per dipòsit, i la votació electrònica sempre que es pugui garantir la identificació del participant i el secret del vot.
La llei regula els mecanismes per assegurar la fiabilitat, transparència, neutralitat i objectivitat del procés, funcions que han de garantir una comissió de control, les comissions de seguiment i les meses de consulta. Es crea el registre de participació en consultes populars que integrarà les dades del registre de població de Catalunya i del registre de catalans a l'exterior.
[Font: Per Quico Sallés, Nació Digital, Barcelona, 17sep14]
 | This document has been published on 18Sep14 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. |