Información | ||
Derechos | Equipo Nizkor
|
11sep14
Diada de nació i cultura
Convertir la vigília de la Diada Nacional en una nit de Festa Major. Aquesta podria haver estat la intenció primigènia de la creació d'una Nit Blanca el 10 de setembre. I si ha estat així, vist el resultat caldrà qualificar-la d'encert, ja que la iniciativa ha aconseguit combinar l'activitat política, amb epicentre al Fossar de les Moreres, amb tot un seguit d'espectacles culturals per bona part del districte barceloní de Ciutat Vella, especialment a la Ribera.
Així, mentre el passeig del Born i l'entorn immediat de santa Maria del Mar s'ha reservat a l'espectacle polític, amb les seves marxes de torxes, les seves banderes com més va més creatives, les seves unitats militars de la Guerra de Successió desfilant i els seus abrandats discursos -alguns impensables fa només tres anys-, no gens lluny d'aquest pol d'atracció s'ha pogut gaudir de diversos espectacles menys polítics i molt més culturals, això sí sense oblidar la seva arrel catalana.
Per exemple, a la plaça del Rei s'hi ha vist un espectacle de cant polifònic, especialitzat en cançó tradicional, i just al costat, a la plaça de Sant Jaume, en paral·lel a la projecció de la senyera sobre la façana del Palau de la Generalitat, una cobla interpretava sardanes davant la mirada bocabadada dels turistes, sorpresos per l'impetuós creixement de la rotllana de dansaires.
Gegants i orquestrines
I gegants -ep, de Nou Barris- al carrer del bon rei Jaume I, i una expressiva orquestrina al noble carrer de Montcada, i una comparsa de banderers renaixentistes al pacificat carrer del Comerç. I dansa contemporània a la plaça de Sant Agustí Vell i concert de música al carrer d'Allada Vermell -avinguda creada, per a qui no ho sàpiga, a partir de l'enderrocament de l'illa d'edificis que fins fa quatre dies donaven per un costat al carrer d'Allada, i per l'altre, al carrer de Vermell-, mentre que un espectacle multidisciplinari acollia al públic del Parc de la Ciutadella.
Nit Blanca de cultura doncs, però també de nació i de política, però sobretot, de festa. Una iniciativa a repetir d'ara endavant, perquè fins i tot davant l'eventualitat que Catalunya esdevingui independent i la reivindicació política deixi de tenir sentit, la reivindicació cultural seguirà sent necessària.
[Font: Per Jordi Palmer, Nació Digital, Barcelona, 11sep14]
This document has been published on 16Sep14 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. |