| Información |  | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
| Información | | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
08jun14
El rei Joan Carles va trepitjar Espanya per primera vegada un 9N
El 9 de novembre de 1948, Joan Carles de Borbó trepitjava per primera vegada Espanya, provinent d'Estoril, on residia amb els seus pares exiliats. A l'estació de ferrocarril de Fuenlabrada l'esperaven el comte de Fontanar i José María de Oriol y Urquijo. El jove, que tenia deu anys, arribava a Espanya per a estudiar batxillerat sota la tutela de Franco, tal i com havien acordat pocs mesos abans el dictador i el seu pare, Joan de Borbó, comte de Barcelona i fill d'Alfons XIII. Franco havia ensarronat el comte de Barcelona assegurant-li que si el príncep no vivia a Espanya i s'integrava en aquella societat i les estructures del règim, quedaria estigmatitzat. Va pensar, erròniament, que era el preu que havia de pagar perquè Franco restaurés la monarquia i ell pogués posar-s'hi al capdavant com a legítim hereu d'Alfons XIII. Però el dictador preferia un rei a mida.
Aquell 9N es legitimava el vincle entre la monarquia i la dictadura: Joan Carles passava a formar part del paisatge de l'Espanya franquista i s'inseria plenament en el sistema propagandístic del règim. La traïció estava servida, i els borbons exiliats començaven a comprendre que la monarquia no es restauraria, sinó que, en tot cas, s'instauraria per donar continuïtat a la dictadura. Alfons XIII havia enviat a Franco un milió de pessetes perquè encetés la sublevació confiat que després del a Guerra Civil tornaria la monarquia.
L'estiu de 1949, la mala relació entre el dictador i el pare del jove va fer que Joan Carles tornés a Portugal, però l'exili acadèmic només va durar un any i el 1950 tornava a Espanya per finalitzar els seus estudis i començar la instrucció militar. Perfectament integrat en l'engranatge de la dictadura, va arribar el dia en què Joan Carles va trair el seu pare, legítim successor de la dinastia, acceptant el seu nomenament com a hereu del règim franquista. Era el 22 de juliol de 1969 quan Franco proposava al es Corts deixar lligat el futur de la dictadura a mans del príncep, i ell acceptava "amb honor" "la legitimitat política emanada del 18 de juliol de 1936". En el seu discurs va assegurar que, conscient dels sacrificis que podria comportar, "el meu pols no tremolarà en defensa dels principis i lleis que acabo de jurar".
El 22 de novembre de 1975, dos dies després de la mort de Franco, Joan Carles I era proclamat rei d'Espanya com a legítim hereu de la dinastia borbònica, i tres anys després quedava segellat a la Constitució amb el vist-i-plau dels partits polítics que van emparar la transició. El pare traït no va renunciar oficialment als seus drets dinàstics en favor del seu fill Joan Carles fins el 24 de maig de 1977.
[Font: Nació Digital, Barcelona, 08jun14]
 | This document has been published on 12Jun14 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. |