Equipo Nizkor - Manual d'independència.

Información
Tienda \| Donaciones online Derechos \| Equipo Nizkor

15des13

Manual d'independència

Com serà el nou estat català? Quin camí ha de seguir el procés? Quines seran les noves estructures polítiques, econòmiques, esportives? Ho exposa aquest estudi elaborat per especialistes destacats en cada matèria. En aquest avançament, el lector pot llegir un extracte del pròleg del llibre, que ha escrit l'historiador, periodista i coordinador del volum, Enric Pujol.
"La independència política de Catalunya ha estat una reivindicació constant al llarg de la nostra història contemporània, per bé que els grups i sectors socials que l'havien defensat obertament, fins fa relativament poc, eren minoritaris. Si ens fixem només en la història més recent, podrem constatar que d'ençà del final del franquisme, el moviment polític independentista (complex i amb diferents grups que el constituïen) ha crescut de manera lenta, però progressiva. Hi hagueren diferents intents, ja des de la mateixa transició política, de crear nous grups per tal d'ampliar el suport que havia obtingut una de les principals organitzacions d'aquesta significació creada durant el franquisme, el Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans, que fou el principal referent d'ençà de finals dels anys seixanta. Així, des de finals de la dècada següent i durant els anys vuitanta i principis dels noranta, sorgiren iniciatives com Nacionalistes d'Esquerra, la "Crida" (Crida a la solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalana), el Moviment de Defensa de la Terra, l'Assemblea d'Unitat Popular i d'altres (totes de clara significació esquerrana), que no arribaren a obtenir cap representació electoral. Malgrat això, tots aquests grups no tan sols difongueren les idees i la simbologia de l'independentisme (cosa que fou clau per crear un estat d'opinió favorable a aquest objectiu en diferents sectors socials del país), sinó que contribuïren a formar uns quadres polítics que, posteriorment, es revelaren com a decisius. El gir independentista que féu Esquerra Republicana de Catalunya, a principis dels anys noranta (gràcies, en bona part, a una notable incorporació de gent que havia militat anteriorment en els grups abans al·ludits), va permetre que, per primer cop d'ençà de la dictadura, hi hagués al Parlament de Catalunya un grup que reclamés explícitament la independència del país i que tingués una representació parlamentària notable.
Paral·lelament al moviment polític, va formar-se un bloc molt important de gent que va començar a reconèixer que hi aspirava, a la independència, i que la desitjava, però que no estaven enquadrats en cap partit o bé que pertanyien a organitzacions que no eren explícitament partidàries de la independència. Emergí així el que s'anomenà "independentisme sociològic", que va començar a prendre embranzida ja en el tombant de segle.
[...] No ha estat fins que s'ha demostrat la inviabilitat del sistema autonòmic que s'ha experimentat un canvi radical en la correlació de forces. En aquest sentit, la manifestació de l'Onze de Setembre de 2012 a Barcelona va marcar un abans i un després en la reivindicació de la independència. En realitat, era el resultat d'un treball d'anys de preparació.
Amb l'entrada del nou segle, l'independentisme sociològic no havia parat de créixer, con revelaven diferents enquestes d'opinió, fins arribar a recollir l'adhesió de gairebé un terç de la població del Principat de Catalunya.
[...] La independència no tan sols ha entrat en el si de la realpolitik, sinó que s'ha posicionat com el principal punt de l'actual agenda política. S'ha iniciat així una veritable revolució democràtica encapçalada per la mateixa societat civil, que ha integrat els antics lluitadors independentistes amb els nous i que ha aconseguit reunir, en un objectiu polític comú, un bloc social molt ampli que va des de les classes populars fins a àmplies capes de l'empresariat, passant per tots els sectors intermedis. Pel que fa a la filiació política, també s'ha revelat com una alternativa transversal que va des de l'esquerra política fins a la dreta liberal, amb la peculiaritat que es tracta d'un moviment essencialment democràtic que exclou tota opció autoritària.
Davant d'aquesta nova realitat social i política van sorgir, ja des d'un primer moment, nombrosos llibres i iniciatives editorials encaminats a parlar del perquè d'aquesta actitud i de la viabilitat d'una proposta d'aquestes característiques. Es pot afirmar que els motius i les raons de la independència, a hores d'ara, són clares per a la gran majoria de la població. I no paren de créixer els convençuts de la seva viabilitat política i econòmica. Ara hem entrat en una nova fase: la d'intentar esbrinar quines característiques principals podria tenir el nou estat català. La pregunta de "com serà la Catalunya independent" és al carrer i cal donar-hi resposta.
El llibre que us proposem vol contribuir a respondre la qüestió o, com a mínim, a suscitar el debat. Ho fem des del convenciment que, sense una prefiguració d'allò que es vol, difícilment es podrà aconseguir res. Naturalment, ens allunyem de tota actitud visionària o utòpica, ja que l'obra vol ser un exercici de prospectiva fet amb el màxim rigor i per especialistes destacats en cada matèria. D'aquí el seu caràcter col·lectiu. Hem descartat polítics en actiu, però no pas aquelles persones que havien tingut càrrecs de responsabilitat i que ara mateix no exerceixen com a líders partidistes. No es tracta, però, de cap estudi acadèmic, sinó d'una obra pensada per al gran públic. S'ha procurat que el to dels escrits sigui pròxim a l'assaig divulgatiu i rigorós. I també concís. De fet, una de les intencions del llibre és el de relligar molts elements que ara ens arriben de manera dispersa. Per això hem tingut un interès especial a recollir la part més important de la bibliografia recent sobre el tema. Hem procurat abordar un camp molt ampli de temàtiques, sense una pretensió exhaustiva, però sí que hem volgut atendre totes aquelles qüestions que tenen una repercussió social i política important.
El llibre s'obre amb un escrit de l'expresident Jordi Pujol ja publicat el 10 de gener de 2013, però que hem volgut reproduir aquí pel seu valor representatiu i per la seva transcendència. És un escrit que recull el desencís profund envers el model polític actual redactat per la personalitat que segurament més va contribuir a consolidar-lo. En un exercici d'autocrítica sense precedents al nostre país, l'expresident Pujol va constatar, amb aquest i d'altres textos que anaven en la mateixa direcció, el final d'una etapa política i l'inici d'una de nova.
[...] Hi ha un segon escrit que incloem en el present volum, en un annex final, per la seva importància política i històrica: la Declaració de Sobirania i del Dret a Decidir del poble de Catalunya que va aprovar el Parlament de Catalunya el 23 de gener de 2013. Aquesta declaració és segurament, junt amb la proclamació de la República Catalana feta per Francesc Macià el 14 d'abril de 1931, un dels actes de sobirania més importants dels realitzats fins avui.
Fora d'aquests dos escrits citats, que tenen un nítid caràcter de documents històrics, la resta de capítols han estat redactats expressament per aquest volum per part d'autors i autores que poden parlar amb propietat de les matèries tractades. Així, Josep-Lluís Carod-Rovira ha descrit els eixos pel quals ha de discórrer un procés d'independència que ell ja havia pronosticat que s'esdevindria el 2014, en un llibre titulat precisament 2014. Que parli el poble català (2008). Hèctor López Bofill, jurista i escriptor, fa un esbós de com podria ser l'aparell de l'estat de la nova República catalana. Vicent Partal exposa com caldria plantejar la política exterior del futur estat i quina hauria de ser la seva relació amb la resta de Països Catalans, amb els quals conforma una mateixa nació. Josep-Maria Terricabras centra la seva atenció en la societat civil catalana: en el paper que ha tingut en el procés que vivim i en el que pot tenir en un futur pròxim.
Tots aquests articles constitueixen un bloc d'alt contingut polític, que serveixen per definir globalment el nou estat i la societat que l'ha de sostenir. Elisenda Paluzie entra ja en un altre bloc d'estudis més centrats en temàtiques concretes. Ella mateixa exposa el problema de la nostra dependència econòmica amb l'Estat espanyol (que genera un espoli fiscal i condueix a una marginalització de les nostres potencialitats) i planteja la viabilitat d'una Catalunya independent. Muriel Casals fa una reflexió sobre la cultura i l'educació, i el paper que totes dues juguen en la conformació de la nostra identitat. Josep Gifreu dibuixa el pilars bàsics de la política comunicativa del nou estat independent. Costa-Pau Manuel fa un repàs històric del procés de conscienciació nacional per tal de posar les bases del que hauria de ser un nou ordre conceptual desacomplexat i alliberador: una nova "sintaxi nacional". Finalment, Lluís Simon exposa el que seria una política esportiva pròpia, que veu com una gran eina d'exportació de la marca Catalunya al món. Tots aquests articles es veuen completats per una cronologia i un recull bibliogràfic final.
[...] El final del segle XX marcà un punt d'inflexió cabdal en més d'un sentit. L'independentisme sortí de l'armari (de la cleda dels autors vinculats a les organitzacions polítiques d'aquest signe), començà a arribar al gran públic i fou tema de reflexió per part de sectors que s'havien mostrat molt reticents fins aleshores.
[...] A partir d'aleshores, el terme nacionalisme començà a ser progressivament substituït per la designació d'independentisme molt més clara pel que fa a l'objectiu polític que es vol assolir i més intel·ligible també per part de la comunitat internacional, que sol identificar el concepte nacionalisme amb moviments de caràcter excloent i autoritari.
L'eclosió editorial ha anat lligada al desenvolupament del moviment independentista i no ha estat fins al moment que la qüestió va entrar en l'agenda política que no es va produir una gran proliferació de títols. Pensem que tot i els avenços experimentats i la qualitat de la producció bibliogràfica sobre el tema, encara el 2006 va aparèixer un llibre col·lectiu, L'endemà de la independència, on només alguns dels autors convidats (Oriol Bohigas, Hèctor López Bofill, Xavier Rubert de Ventós) s'arribaven a prendre seriosament la hipòtesi plantejada en el títol de l'obra.
Un d'ells, Albert Sáez, va sintetitzar al final del seu escrit el pensament que aleshores segurament era el majoritari: "Som a l'abans-d'ahir de la independència." Set anys després, el sentiment general és un altre. És el de tenir la independència a les nostres mans. Dependrà, però, sobretot de nosaltres mateixos que aquest anhel es faci realitat. I dependrà també de nosaltres mateixos el caràcter polític del nou estat que sorgeixi com a culminació del procés.
'El dia de la llibertat: com serà la Catalunya independent?'
Editat pel segell Llibres del segle, el volum és un acostament teòric i també pràctic a la futura independència de Catalunya, amb aportacions de primeres figures de la política, el pensament i el periodisme del país. El llibre es podrà comprar amb El Punt Avui el 21 i el 22 de desembre, per 9,95 euros.
[Font: El Punt Avui, Barcelona, 15des13]

DDHH en España
This document has been published on 17Dec13 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes.