| Información |  | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
| Información | | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
20mai13
"Catalunya ja era fins al 1714 un subjecte propi internacional"
Diplocat ha estat blanc últimament de les crítiques de certa premsa, i del PP i C's al Parlament, que l'han acusat de "màquina d'agitació i propaganda", de "projectar la imatge d'una Catalunya de pensament únic" i de reproduir "les mentides dels partits separatistes". Fins i tot han dit que a fora "espanta", i han demanat el seu tancament.
Què fa exactament Diplocat?
Es dedica a utilitzar les eines pròpies de la diplomàcia pública per comunicar una imatge rigorosa de Catalunya a l'exterior.
I què és la diplomàcia pública?
A diferència de la clàssica, comunica a la societat civil internacional, no pas a les elits diplomàtiques, amb l'objectiu d'informar i influir a l'exterior. La pràctica fa anys que existeix, si bé és poc coneguda en aquestes latituds, i això pot haver generat confusió en alguns mitjans i grups polítics. Per això hem de fer un esforç per explicar-nos. No fa servir el llenguatge, ni les eines, ni s'adreça al mateix públic que la diplomàcia clàssica.
Quines accions concretes fan?
La nostra activitat està basada en quatre grans eixos. Primer, el desplegament d'un programa de visitants internacionals destinat a representants polítics, culturals i institucionals perquè coneguin de primera mà la situació política i econòmica catalana, i així superar la situació d'ara en què se'ns mediatitza a través de corresponsals, dirigents polítics i ambaixades. Ja estan venint, la majoria en visites privades, i ara volem organitzar una visita d'escriptors estrangers. Un segon eix és el reforç de capacitats en relacions internacionals de diplomàcia. Si aquest país l'any que ve ha d'estar en disposició de tenir un ministeri d'exteriors i ambaixades pròpies, cal personal preparat.
I a l'exterior no hi fan res?
En tercer lloc hi ha l'acció i sensibilització internacional, on entren totes les activitats per donar a conèixer Catalunya, com el premi empresarial amb Pimec, destinat a la petita i mitjana empresa exportadora que es presenta al món sense amagar que és catalana. Es vol premiar les que ho fan millor i animar-ne altres que ho facin, sense anar en detriment d'altres identitats. També hem copiat dels suecs el compte de Twitter @catalanvoices, gestionat cada setmana per algú diferent que explica Catalunya en anglès. Finalment, hi ha la pota de think tank, com a tot arreu, de reflexió i producció de documents.
La pota més polèmica fins ara...
Tenim l'encàrrec de comunicar al món dos grans consensos compartits per la major part del país. D'una banda, Catalunya està patint una greu crisi econòmica, amb un gran cost social, però estem convençuts que té recursos i actius econòmics i empresarials suficients per sortir-se'n. Tenim un problema de finançament que es deriva d'un problema polític. La Generalitat es podria finançar a través dels mercats internacionals de deute si no fos per un problema:
no tenim la clau de la caixa. Aquesta és la primera reflexió que ens fan les contraparts internacionals quan ens visiten; es pregunten com és possible que no ho puguem fer.
L'altre deu ser la consulta...
Sí, hem d'explicar a fora d'on ve aquest moviment polític.Pel que fa al primer fons, estem fent la producció d'un relat sobre les possibilitats econòmiques de Catalunya, junt amb els departaments d'economia i de projecció econòmica, i en col·laboració amb diversos patrons de Diplocat. Pel que fa al segon, comencem des de zero perquè no hi havia una feina prèvia, i hem d'elaborar el relat. Aquí és on entra la producció de documents de fons sobre la realitat política i econòmica, tant pensats per a una dimensió internacional com per a ús intern, sobre la permanència a la UE, escenaris de futur, l'ús de l'euro, temes de defensa... En col·laboració amb entitats civils produïm documents en diversos idiomes, pensats per a audiències concretes. Ja en tenim tres de penjats al web, amb explicacions rigoroses que conformen un text lliure per adaptar a l'audiència a què es dirigeix.Un primer ja fet explica com s'ha arribat a aquesta situació, d'una majoria aclaparadora per poder exercir el dret a l'autodeterminació, en aquest cas escrit per un britànic, doctor en ciència política que coneix perfectament Catalunya. S'ha adaptat ja a una audiència francesa i alemanya. Un segon document és un resum executiu del document de l'IEA sobre les cinc vies per celebrar la consulta, disponible en català, castellà i anglès. Un altre explicatiu sobre l'autonomia catalana en anglès, i seguim avançant en documents d'aquest tipus.
En referència al procés, se'ls ha acusat d'arguments massa contundents contra l'Estat.
El document ni desprestigia Espanya ni li falta el respecte, sinó que explica en positiu el moviment democràtic que s'està produint a Catalunya. Però per fer-ho ha d'explicar tots els intents que s'han fet per a un encaix confortable, i que l'Estat de les Autonomies i la centralització ha estat ineficaç i no dóna una resposta satisfactòria a les inquietuds i necessitats de Catalunya, i segurament tampoc d'altres territoris. Com que el document el va escriure un britànic, li va sobtar molt com de complicat i caòtic era el procés de descentralització, perquè al Regne Unit hi ha una divisió clara de competències amb Escòcia, mentre a l'Estat espanyol, i aquesta és una visió compartida probablement per tots, no hi és, sovint se cedeixen a trossos i sense el finançament necessari per exercir-les. El document diu que la descentralització és controvertida, ineficaç i caòtica. I això s'ha d'explicar perquè si no no s'entén la situació actual.
S'entén a fora quan s'expliquen els anhels en clau econòmica?
Quan parlem d'economia intentem explicar els actius del país, i no entrar en qüestió política. Ens centrem en el fet que volem exercir el dret a votar, és el gran leit-motiv a l'hora de comunicar al món, especialment a països com Alemanya, perquè els arguments econòmics són més tècnics. Pots explicar que el dèficit fiscal català és molt superior als que pateixen certs lands alemanys però és una qüestió de grau. Estem fent un esforç en l'argumentació democràtica del procés. Som una col·lectivitat i volem decidir el futur; és un exercici democràtic al qual ningú s'oposarà al món civilitzat.
I expliquen que tenim sobirania per decidir, si Espanya la nega?
Nosaltres deixem clar que la tenim. De fet, Catalunya ja era un ens propi i tenia una subjectivitat internacional fins al 1714, quan es va perdre a resultes de la Guerra de Successió. I ara vol recuperar aquesta subjectivitat.
Recorren a termes històrics?
Sí, perquè ens permet singularitzar el cas català. No farem apologia internacional del dret a decidir; el que volem és recuperar uns drets històrics que tenim reconeguts com a col·lectivitat nacional, i que vam perdre per la força de les armes, igual que Escòcia vol fer marxa enrere en la Union Act.
Molts alerten que Europa no és partidària d'un estat català per por que Espanya no pugui pagar l'enorme deute que té...
Un procés com aquest serà positiu per a Catalunya, la resta de l'Estat i tota la Unió Europea, perquè donarà solució a un problema que arrosseguem des de fa dècades, si no segles. El procés pot permetre que la resta de l'Estat s'hagi de reinventar i ho faci sobre la base d'una economia més productiva i un sistema polític més participatiu i representatiu. La solució és permetre que la ciutadania voti.
El president Mas ha dit que Europa comprèn una consulta...
L'aposta és fer el referèndum l'any que ve, evidentment negociant amb l'Estat el marc per celebrar-lo. No ens hem de moure d'aquí, encara estem en aquest estadi de negociació. Quan expliquem el procés a fora entenen que vulguem decidir el nostre futur perquè ens reconeixen com a col·lectivitat nacional, però diuen que ara és el pitjor moment per plantejar-ho, perquè ja tenen prou problemes sobre la taula. El que no podem fer, però, és demanar al poble de Catalunya que s'esperi deu anys. Hem d'aconseguir que la solució dels problemes de Catalunya faciliti també una solució per als problemes d'Europa. I un reforçament democràtic és bo per a Catalunya, l'Estat i Europa. Un procés així no només és una oportunitat de reinventar-se per a Espanya, sinó un procés positiu per a la resta de la Unió, un exemple de solució democràtica a un problema bàsic, constitutiu, que reforçaria el procés de construcció europea.
S'estan recollint signatures perquè Europa reconegui el dret a l'autodeterminació...
És molt complicat que Europa assumeixi el dret en abstracte. Nosaltres optem per singularitzar el cas català perquè és únic i incomparable a cap altre cas europeu, per la seva importància política, econòmica, demogràfica, social, cultural... I es tracta de trobar una solució a aquest problema. Quan per defensar la nostra causa intentem abanderar totes les causes nacionals de la resta d'Europa, ens equivoquem. No aporta res a les nostres raons, i en canvi ens pot provocar problemes. L'11 de setembre els catalans van demanar la independència de Catalunya, no cap altra.
El govern ha lamentat que l'Estat posa dificultats a l'acció exterior. Diplocat s'hi ha trobat?
Tot just estem iniciant la nostra activitat, és massa d'hora per haver-ho patit. No m'hi he trobat, però m'arriben campanades que l'estructura exterior de l'Estat està activa i activada per contrarestar les nostres accions i, sobretot, el nostre discurs.
La diplomàcia pública està pensada tot just per esquivar-ho?
Permet usar instruments que la clàssica difícilment podrà curtcircuitar, permet projectar-te sense una gran despesa, perquè és molt més barata que la tradicional, i confiem no trobar-nos tants problemes com el govern per establir relacions a fora.
El CNI acusa Diplocat d'identificar els seus agents a fora...
El simple fet que el director del CNI, quan feia pocs dies que havíem començat a treballar, ho digués en seu parlamentària és una evidència de fins a quin punt l'estructura estatal intenta desprestigiar les institucions democràtiques de Catalunya. Quan vaig llegir que ho donava per fet em va semblar increïble.
Vol dir que els fan por?
No els hem de fer por en absolut, perquè som molt transparents amb tot el que fem, però demostra un cert nerviosisme. No ens han donat la possibilitat ni d'explicar què farem i directament ja ens han dit que ens dediquem a l'espionatge... Això és impresentable. Si és cert que ho va dir, que presenti proves. És molt fàcil desprestigiar.
[Font: El Punt Avui, Barcelona, 20mai13]
 | This document has been published on 21May13 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. |