| Información |  | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
| Información | | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
23nov17
La fi de Podem a Catalunya?
Ara que falten pocs dies per a l'inici oficial de la campanya electoral, amb les llistes completades dels 17 partits que concorren a les mateixes, l'atenció estarà posada en els discursos dels candidats dirigits a intentar arrencar vots dels seus contraris. No importa el programa que cada un presenta, no, l'estratègia és la desqualificació, com sempre. La fi per a ells justifica els mitjans.
Podem, un partit que va néixer per canviar-ho tot, deia que "una nova forma de fer política era possible". Tots s'ho van creure. Al seu voltant generava esperança a milers de ciutadans desil·lusionats amb els partits polítics tradicionals. Al cap d'un temps, no massa, Podem a Espanya ha perdut aquesta estrella que li feia brillar.
A Catalunya, des dels seus inicis va funcionar malament: manca d'estructura, dirigents insolvents, manca d'organització i molta voluntat de fer-se amb el poder per solucionar situacions personals. Els cercles, els regidors, les bases en general han estat abandonades a la seva sort, no només econòmicament, sinó pel que fa a suport, assessorament, ajuda, resoldre problemes i un llarguíssim nombre de despropòsits.
Quan Fachín es va proposar per líder Podem Catalunya, molts van confiar en ell, creient que era l'hora de la democràcia interna, l'elecció de persones competents, però també va fer de les seves: elegir el seu camarilla de persones afins a dit, passant-se pel folre dels estatuts, la participació oberta i la democràcia participativa.
Podem acudir a les passades eleccions catalanes en coalició amb ICV, en la llista també anaven uns quants independents. Les coses no han funcionat gens bé i les relacions de Fachín, Coscubiela i Rabell, van ser de tot, menys cordials. L'argentí se'ls va tornar independentista, prenc les de Villadiego, no només amb ells, sinó amb tot el seu partit, els militants, s'assabentaven per la premsa, de les seves decisions i sobre les quals no havien estat consultats, com manen els estatuts de podem. Ell només consultava al coixí, perquè no li podia portar la contrària. El desencant s'ha anat expandint entre els integrants dels cercles, la moral, a hores d'ara, està per terra.
El centralisme dels dirigents de Podem, amb Iglesias al capdavant, maniobrant en la foscor amb Doménech, Colau, Vicenç Navarro i companyia per desmuntar el partit a Catalunya i sotmetre-ho a ells amb consulta inclosa ¿neta? molts militants tenen els seus dubtes. L'independentisme de Colau i Domenech genera urticària en els militants i votants dels paladins de la democràcia.
Ara, amb les eleccions a la volta de la cantonada, si Vicenç Navarro, l'invisible no hi posa remei -que ho dubtosos la patacada que es van a enganxar els nois de Pablo Iglesias és dels que fan història. El veurem d'aquí a pocs dies.
La pena és que, un partit que havia generat tanta il·lusió en la gent, ara resulta que s'ha tornat independentista, quan ells, els seus dirigents, apliquen la disciplina de l'Estat opressor del populisme bolivarià.
Així són les coses, ara cal tornar a canviar-les, oi Carolina Bescansa?.
[Font: Por Carmen P. Flores, Catalaunya Press, Barcelona, 23nov17]
Donaciones
Radio Nizkor
 | This document has been published on 24Nov17 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. |