| Información |  | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
| Información | | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
06oct17
Trapero, Sànchez i Cuixart hauran de tornar a declarar a l'Audiència Nacional per sedició
Josep Lluís Trapero, Jordi Sànchex i Jordi Cuixart hauran de tornar a comparèixer davant l'Audiència Nacional espanyola per sedició. La Fiscalia ha sol·licitat aquest divendres que la jutge instructora, Carmen Lamela, fixi una nova data "en la major brevetat possible" un cop acabada la declaració del major, els presidents de l'ANC i Òmnium, i la intendent Teresa Laplana -que ha declarat per videoconferència.
El motiu d'aquesta maniobra del ministeri públic és que aquest divendres mateix s'ha incorporat a la causa un nou atestat de la policial que "pot resultar transcendent per determinar en tota la seva dimensió i abast de la imputació dels quatre investigats". Serà en la nova compareixença dels investigats per les protestes del 20-S on podria sol·licitar mesures cautelars. Sobretot, tenint en compte que podria ampliar la seva acusació arran dels fets del referèndum del diumenge 1 d'octubre.
Cuixart ha estat l'únic dels quatre investigats per sedició l'únic que s'ha negat a declarar. Sànchez, per la seva banda, només ha respost la seva defensa per defensar que la mobilització convocada davant del Departament d'Economia va ser "pacífica". El president d'Òmnium ha assegurat que "no reconeixen la competència d'aquest tribunal per jutjar-nos" mentre que el president de l'ANC ha criticat que les detencions del 20-S "no estaven justificades". El major i l'intendent dels Mossos sí que han respost a totes les parts.
Crits de "traïdor" i cabró" a Trapero
Trapero ha estat el primer en sortir de l'Audiència Nacional després de més d'una hora declarant com a investigat per sedició. La declaració del cap de la policia catalana ha estat la primera presencial del matí després que ho fes la intendent Teresa Laplana per videoconferència, a causa de motius de salut. Trapero, en sortir de l'alt tribunal, ha estat acomiadat entre aplaudiments de diputats d'ERC i el PDECat, però també per crits de "traïdor" i "cabró" per part d'un reduït grup d'espanyoliestes.
Un grup de diputats i senadors d'ERC, PDECat, En Comú Podem, PNB i Bildu han anat fins a l'Audiència Nacional per saludar i acompanyar els investigats però un cordó policial i unes tanques els han impedit acostar-se al·legant motius de seguretat. Tots han criticat el tracte que se'ls ha donat i han assegurat que la mesura era "inaudita". Cuixart i Sànchez han agraït amb les mans amunt i saludant els aplaudiments que els han fet des de la distància.
Els indicis contra els quatre investigats
Quins indicis hi ha contra tots quatre? La Fiscalia va presentar una denúncia perquè unes 40.000 persones van encerclar la conselleria d'Economia mentre la benèmerita realitzava un escorcoll. A més a més, assenyalava especialment Sànchez i Cuixart. Al primer per haver cridat "que ningú se'n vagi a casa, serà una nit llarga i intensa" i al segon per apel·lar a la "mobilització permanent" fins que els detinguts no fossin posats en llibertat.
L'Audiència Nacional, però, també va posar el focus en la intendent Laplana i el major Trapero. Segons informa El Español, un atestat de la Guàrdia Civil indicava que el màxim dirigent de la policia catalana va mantenir una trucada telefònica amb el president de l'ANC durant de la concentració. Ara la jutge instructora Carmen Lamela vol saber si els dos comandaments policials van col·laborar en el setge que va durar unes 20 hores.
L'unionisme qüestiona els Mossos: del 20-S a l'1-O
Malgrat tot, és notori que els Mossos van facilitar la sortida dels agents de la Guàrdia Civil quan els antiavalots la Brimo van carregar contra els manifestants i van fer un passadís. La imatge que va resumir la jornada, però, va ser la dels vehicles de l'institut armat destrossats pels protestants. En aquest punt, l'unionisme va començar a qüestionar el paper de la policia catalana i el seu compromís amb la legalitat.
De fet, el cos policial català ja té obertes diligències en una desena de jutjats de Catalunya per denúncies contra la seva suposada passivitat en permetre l'obertura de col·legis electorals del referèndum de l'1 d'octubre. Les pautes que Trapero va donar al cos per complir amb les ordres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de precintar centres de votació passaven per no fer ús de la força davant casos de "desobediència passiva".
Eficàcia policial i "proporcionalitat"
Des dels Mossos argumentaven que donarien "compliment als manaments judicials aplicant els principis d'actuació que la pròpia llei preveu (oportunitat, proporcionalitat i congruència)". La seva màxima era garantir la "pau social" i evitar "un mal major que el que es tracta d'evitar". Amb aquestes premisses, els Mossos van tancar més de 200 col·legis de l'1-O sense haver de fer servir la força.
L'actuació del cos policial català va contrastar amb el de la policia espanyola. Policia Nacional espanyola i Guàrdia Civil van fer un ampli desplegament de les seves unitats d'antiavalots i van entrar per la força als col·legis electorals del referèndum. La seva acció contra votants que de forma pacífica taponaven els accessos només va ser possible a base d'una brutalitat policial que ha generat una crisi política que ha donat la volta al món i ha obert les portades de la premsa internacional.
Els números parlen per si sol i en contra de l'eficàcia de la policia espanyola: van causar 893 ferits i només van tancar 90 col·legis. Tot i això, l'unionisme es fixa en l'actuació dels Mossos perquè no van fer servir la violència.
[Font: Par Isaac Meler, Nació digital, Barcelona, 06oct17]
Donaciones
Radio Nizkor
 | This document has been published on 06Oct17 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. |