| Información |  | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
| Información | | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
01oct17
L'exèrcit d'invisibles que han garantit les urnes
El somriure murri. Cabell canós. Avança lentament entre la multitud concentrada sense fer soroll. Entra. Sap perfectament què ha de fer. De fet, ho sap des de fa temps. Ningú sabia que ho sabia. Avança entre el desconcert d'alguns dels voluntaris. Sí, és ella. Rosa Oller, 71 anys, mestra jubilada i veïna de Sants. Forma part de l'exèrcit d'invisibles que ha contribuït a garantir el dispositiu del referèndum. A les 7.24 les urnes entren per la porta de Cotxeres de Sants. Han passat, de fet, per darrere del clatell dels agents policials. On eren? Pica l'ullet. Silenci i monosíl·labs. Missió complerta.
A fora, aquells que han acampat, joves i jubilats veïns del barri, protegeixen amb un tap humà el seu col·legi. Plou. I què? "Resistència. Resistència. Resistència", crida el Joan Manel Parisi, director de relacions institucions del secretariat d'entitats de Sants, Hostafrancs i La Bordeta. A fora, paraigües oberts. A dins, la Rosa arrenglera les paperetes on ha de votar un dels barris més combatius de la capital catalana.
De l'Uruguay a l'urna
El pare de Lluís Català anava l'any 1934 a l'Uruguay, el vaixell-presó on també estava empresonat Lluís Companys. "Per culpa de la dictadura, ens vam haver d'exiliar a França", relata amb una envejable lucidesa als seus 87 anys. Van ser temps molt convulsos. La seva germana va patir un shock psicòtic del qual no s'ha recuperat. El seu germà gran va morir de tifus amb tan sols 17 anys. Quan van tornar de l'exili, els havien robat totes les pertinences familiars. Avui, el Lluís, veí de Sants de tota la vida, és aquí amb la papereta a la mà. "Sóc aquí per tots ells", diu amb els ulls entelats. La seva dona, Júlia Alba, espera asseguda crosses en mà. Està a l'espera de ser operada de maluc i del menisc. Des de les 5.30 que estan plantats davant dels grans finestrals de vidre de Cotxeres.
Voluntaris de meses, a lloc. Ha costat tenir tots els ordinadors, però els tenen. Arriba una delegació de vuit observadors internacionals, representants de països com Letònia o Finlàndia. Ulls oberts com plats. Miren al seu voltant gairebé amb incredulitat. Més de mil persones estan concentrades a a la porta preparada per votar. "No, mai he vist res semblant", admet Heli Maria Jarvinen, membre del parlament finlandès.
"Cuidem-nos, cuidem-nos entre tots"
Obren portes. La gent s'autoordena en fileres. I sí, vota el primer. Aplaudiments. Molts aplaudiments. Duren poc. Problemes tècnics, la Guàrdia Civil ha intervingut el sistema de recompte. Plou. Plou fort. "Cuidem-nos, cuidem-nos entre tots", demana el Parisi. I és aleshores quan decideixen mantenir una nombrosa guàrdia a la porta i fer entrar a la gent gran. Perquè bona part dels més matiners al barri de Sants superen de llarg els 65 anys.
La tempesta arriba amb el ressò de les càrregues policials a altres col·legis. Mans al cap, a la boca, als ulls. Rostres de terror en veure les primeres imatges de ferits, els cops de porra dels agents de la policia nacional. Pilar Herrera, veïna de 80 anys del carrer Sant Crist, pateix. "Això és una vergonya", assegura amb la veu entretallada. Prefereix no mirar les imatges. Els observadors internacionals, esgarrifats, demanen veure amb els seus propis ulls què està passant a instituts com el Ramon Llull o Balmes. Marxen amb el rostre desencaixat.
Contenint la respiració
El diputat Fabian Mohedano i la regidora del districte de Sants, Laura Pérez, supervisen el desenvolupament de tot. S'ha d'estar previngut per si venen els agents policials. Els més joves, els que porten dos dies protegint el col·legi electoral dormint a terra amb sacs i màrfegues, formen un escut a la porta per protegir es més grans, que són a dins asseguts just davant d'aquella urna que fa anys que esperen. Si venen, les urnes seran amagades i es faran barricades amb cadires. Es reparteixen aigües, galetes. "Resistirem", diuen bastons en mà. "Resistirem", responen aquells que fan de tap a les portes.
L'espera es fa feixuga, però no desisteixen. "Fa massa que esperem com per renunciar ara", deixa anar la Rosa, de 61 anys. De sobte, corredisses. Paperetes i urnes desapareixen ràpidament. Filera de cadires obstruint portes. Els periodistes es mobilitzen. Quatre agents es passegen per les rodalies, però falsa alarma. Sospirs d'alleugeriment. Sant torne-m'hi. Els cops, el dolor, els plors a altres punts de votació arriben a Cotxeres. Ràbia continguda. "Seguim. Votarem!", criden. I canten l'Estaca. "Segur que tomba, tomba tomba, i ens podrem alliberar" I després de més d'una hora i mitja, el sistema es recupera però funciona a marxes forçades. Cada vegada que s'introdueix una papereta a l'urna és celebrat com una victòria. Del sí, del no, en blanc, tant se val. I passades quatre hores, tot l'operatiu tecnològic recupera el seu normal funcionament.
Al migdia, aparença de normalitat. Això sí, amb els ulls ben oberts i quasi contenint la respiració. Nou ensurt. Set furgons de la Policia Nacional circulen pel carrer de Sants. Corredisses. Urnes amagades. Resistència a la porta. Observen, però finalment passen de llarg. "Quan acabi el dia d'avui, només penso plorar", admet un dels voluntaris. I la gent torna a votar. I la Rosa segueix ordenant paperetes i es mou atrafegada amunt i avall amb les caixes dels sobres mentre somriu, com sempre, murri i en silenci.
[Font: Par Sara González, Nació digital, Barcelona, 01oct17]
Donaciones
Radio Nizkor
 | This document has been published on 03Oct17 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. |