| Información |  | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
| Información | | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
23sep17
Les hores decisives que van fer entrar el procés en l'etapa definitiva
"El dia abans ja havíem detectat agents de paisà pels voltants de la conselleria. Era qüestió de temps que hi entressin". Així rememora un alt càrrec les hores prèvies a l'entrada de la Guàrdia Civil al departament d'Economia i les detencions de membres de quatre àrees de la Generalitat, especialment sensibles en el cas de l'àmbit que lidera Oriol Junqueras. Les actuacions de la Guàrdia Civil, coordinades des de primera hora de dimecres i que es van desplegar fins a obtenir quinze arrestos, van suposar un fort impacte en el procés. De fet, van fer que entrés en una nova fase, marcada per la mobilització permanent i la concreció de l'escenari de l'1-O: un govern espanyol disposat a tot per aturar les urnes i les paperetes i una Generalitat disposada -almenys per ara- a mantenir el pols fins a les últimes conseqüències.
El matí de dimecres és l'esclat de la nova etapa. Junqueras és a casa quan rep les notícies de les detencions de dos dels seus homes de màxima confiança -Lluís Salvadó i Josep Maria Jové- i de persones clau en l'organització de l'1-O. A alguns d'ells els detenen mentre van amb cotxe -patrulles formades per motos i cotxes els aturen a la carretera- i a d'altres quan van a portar els fills a l'escola. Petició d'entregar les claus de casa inclosa, així com també de confiscació de telèfons mòbils. Les escenes es repeteixen per Barcelona, en diferents seus de departaments. "Impacta arribar al despatx i trobar-te guàrdies civils uniformats i armats", sostenen empleats consultats. Hi ha situacions quasi paròdiques: durant un moment del matí, Ignasi Sànchez, un assessor en matèria d'opinió de la consellera de Governació, Meritxell Borràs, és acusat de sedició. Als treballadors del departament encara els costa creure-ho.
Dimecres d'urgències
Les notícies s'escampen ràpid. El president Carles Puigdemont és informat en tot moment de l'operatiu i a Palau ja en calibren les conseqüències. Els "plans de contingència" preparats al llarg de les últimes setmanes ja s'han començat a aplicar -la confiscació de targetes censals i materials de les meses fa mal- i es constitueix ràpidament un comitè de crisi. Junqueras decideix anar directament a la Generalitat, on el rep Puigdemont. Els telèfons de tots els consellers comencen a sonar: a les 10.30 hores estan convocats a Palau per fer una reunió extraordinària. Alguns hi arriben abans, d'altres després. Les cúpules dels partits i l'estat major del procés avaluen la situació en sales adjacents. El tràfec és constant.
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, també es desplaça fins allà per conèixer la situació de primera mà. Al mateix temps, la Guàrdia Civil escorcolla despatxos i reté alts càrrecs. Aprofiten per entrar a la seu de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern (IEA), situada a Palau, per comprovar què s'hi fa relacionat amb l'1-O. En el cas de Carles Viver i Pi-Sunyer, president de l'organisme i arquitecte de la desconnexió, també li practiquen un escorcoll a casa. "La sensació que teníem és que era el dia que tots estàvem esperant", sosté un alt dirigent consultat. La mobilització als carrers arrenca des de ben d'hora a la seu d'Economia perquè la intervenció -també política- de l'autogovern s'escampa. La suspensió de l'autonomia econòmica ja és un fet.
La situació és confusa -no se sap ben bé si Pere Aragonès, secretari d'Economia, està detingut- i les entitats es posen en marxa. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart arriben a Rambla Catalunya amb Diputació, on hi ha també representants de tots els partits. "La consigna era clara: aguantar tant temps com calgui", sosté un dels implicats en l'operatiu. Els manifestants entonen el crit que es convertirà en icònic dels últims dies: "Els carrers seran sempre nostres". A només uns metres, els guàrdies civils pentinen la conselleria tant com poden. Entitats i partits pacten que els manifestants bloquejaran la sortida de l'institut armat si s'enduen documentació. Falten hores, però, per materialitzar-ho.
A quarts d'una de la tarda, la confluència entre Gran Via i Rambla Catalunya ja bull. A Palau ja està tot preparat perquè Puigdemont, acomboiat de tot el Govern -l'escenografia compta, i més en moments així-, faci una declaració institucional. Acusa Mariano Rajoy de suspendre "de facto" l'autonomia i en cap moment pronuncia la paraula "referèndum". Després, ja sense periodistes, repeteix el discurs en anglès i francès, perquè l'impacte de tot plegat en la premsa internacional ja és notable. El president no té agenda pública i manté reunions amb el nucli dur del Govern -amb la presència destacable en alguns moments de Carles Mundó, conseller de Justícia- i de l'estat major. Es comunica amb les entitats i els partits i els diu que l'1-O va endavant, que hi ha "plans B" i que no retrocedirà.
El focus es desplaça de nou cap a Economia. Junqueras decideix acostar-s'hi per fer costat als treballadors, i després fa el mateix amb la seu d'Hisenda, on hi ha Lluís Salvadó. El saluda afectuosament després de "moments de tensió forta" amb la Guàrdia Civil desplegada a l'edifici. La ciutadania ja talla la Gran Via i, a mida que es fa fosc i la gent plega de la feina, la riuada es multiplica. Els representants dels partits es dirigeixen als manifestants i també ho fan Cuixart i Sànchez. La nit s'enverina amb la presència dels Mossos quan les entitats ja criden la gent a marxar. Hi ha converses "al més alt nivell" entre organitzadors i el major del cos, Josep Lluís Trapero. Finalment, la policia catalana estableix un cordó -sense estalviar una càrrega- que permeti la Guàrdia Civil marxar. Ho fan a les quatre, amb els cotxes plens d'enganxines del referèndum i restes d'escombraries a dins. Se'ls ha d'endur la grua.
Dijous de reafirmació (i mobilització)
La nit ha acabat tard i el dia comença d'hora, perquè tothom està en alerta i vol guanyar segons al temps. Puigdemont i Junqueras, durant aquests dies, s'han arribat a reunir en privat "fins a tres vegades" durant cada jornada. Al vicepresident l'entrevisten des del seu despatx a TV3 i, visiblement emocionat, admet que les detencions "alteren" les "regles del joc" del referèndum. A la privació de llibertat dels alts càrrecs s'hi ha de sumar la confiscació de quasi deu milions de paperetes a Bigues i Riells, produïda en ple terrabastall pel desplegament policial contra la Generalitat. No és un dia senzill a Palau: els estrategs del procés entenen que cal emetre garanties sobre la votació i sobre el compromís "ferm" del Govern. Les paraules de Junqueras no són interpretades amb satisfacció per tothom a Palau.
S'idea una estratègia que té dos impactes mediàtics. El primer, a les 17.28 hores, és un tuit del president en què anuncia la llista de locals de votació de l'1-O. El segon, un missatge gravat a mitja tarda que s'ha d'emetre a les nou del vespre. La realització ja indica que no és habitual i que s'ha ideat de forma precipitada: no hi ha faristol -Puigdemont aguanta els papers amb una carpeta negra- ni tampoc teleprompter, com es fa en aquest tipus d'ocasions. El missatge es pot escoltar a la manifestació que les entitats han arrencat des de les dotze del migdia a l'Arc de Triomf, davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La concentració no es dissoldrà fins l'endemà, quan tots els presos siguin posats en llibertat, però ja és l'assaig de la mobilització permanent.
Per què el president assumeix aquest paper de portaveu de les novetats en ple pols amb l'Estat? "Vol donar la cara", sostenen des del PDECat. "La seva feina és transmetre fermesa i deixar clar als manifestants que les coses es faran", ressalta un dirigent governamental. "La logística de l'1-O no la controla del tot, però fa de propagandista i ja va bé", resumeix un alt càrrec consultat. Un cop acaba el missatge institucional, Cuixart i Sànchez emplacen els manifestants a citar-se l'endemà davant de la Ciutat de la Justícia. És on estan citats els detinguts, que encara no han estat posats en llibertat. No han estat dies senzills per a ells ni per a les seves famílies, que en "molts casos" no han tingut detalls sobre on eren, què feien i com se'ls podia assistir en matèria de defensa.
Divendres de tribunals
"Han dormit malament", constata l'entorn dels detinguts. "Estan molt cansats, especialment Salvadó", ressalten. Declaren emmanillats davant del jutjat d'instrucció número tretze en una escena que els costarà d'oblidar. Quan surten en llibertat amb càrrecs, dirigents sobiranistes s'acosten a abraçar-los. "Això tampoc ho oblidarem mai", sosté un dels presents. Fins i tot quan se'ls comunica verbalment que estan en llibertat, no poden marxar. És el punt i final a un mal tràngol que s'ha allargat des de dimecres al matí i que seguirà, perquè l'1-O és en mans de la justícia des de fa mesos. Josep Maria Jové ha entrat als jutjats com a secretari general de la Vicepresidència i quan n'ha sortit ja no ho era: el Govern el volia protegir de la multa de 12.000 euros diaris que li havia imposat un Tribunal Constitucional que per primer cop feia ús de les seves atribucions per sancionar càrrecs públics.
Qui també tenia una multa de 12.000 euros diaris eren els membres de la Sindicatura Electoral, encarregada de vetllar per l'arquitectura del referèndum. El Govern els agraeix la feina i deixa en mans dels observadors internacionals les tasques encomanades. Es tracta d'un moviment que no casa amb el decret de normes complementàries que l'executiu en ple va signar la nit del 6 de setembre, amb la llei del referèndum acabada de sortir del forn. Raül Romeva és l'enllaç amb els observadors, als quals ha rebut al seu despatx. La consigna que recorre Palau és que cal "protegir" aquelles persones que s'exposin a situacions de risc -judicial o econòmic, o les dues al mateix temps- per la seva participació en l'1-O.
En risc judicial també es troben els manifestants que van envoltar la conselleria d'Economia dimecres al vespre. La Fiscalia de l'Audiència Nacional els acusa d'un delicte de sedició i ja posa en el punt de mira Sànchez i Cuixart, a qui acusa de proclamar que la manifestació no s'acabaria en tota la nit. Un raonament curiós perquè, passades les dotze, van pujar a un cotxe de la Guàrdia Civil megàfon en mà per desconvocar la mobilització. No se'n van sortir, i així ho van fer saber en converses privades amb agents de la Guàrdia Civil al vestíbul de la seu d'Economia. Cuixart i Sànchez, Sànchez i Cuixart, són des d'ahir dues figures situades en el punt de mira de la justícia espanyola. La causa a l'Audiència Nacional la liderarà un expolicia franquista.
Membres del Govern (i Mossos) en l'horitzó
L'atenció de divendres és a la Ciutat de la Justícia i al TSJC, però també en les comunicacions entre governs. Juan Ignacio Zoido, ministre de l'Interior, comunica per carta a Joaquim Forn que arribarà un desplegament extraordinari de policia estatal per fer front a la situació. L'Estat justifica el desplegament per les manifestacions "tumultuàries", un terme que apareix associat al codi penal just al costat del delicte de sedició. És l'avantsala de la pèrdua de control dels Mossos, comunicat en una reunió aquest migdia a la Fiscalia General de Catalunya, que els comandaments de la policia catalana no accepten.
Forn va viure en primera persona, després dels atemptats de Barcelona i de Cambrils, com Mariano Rajoy tenia ganes d'assumir el comandament de totes les operacions. En la reunió de dirigents polítics i policials que manté el gabinet de crisi format per l'Estat i la Generalitat en les hores més tenses del mes d'agost, Rajoy verbalitza que és ell qui presideix la sessió, unes paraules rebudes amb recels pels membres del Govern que hi eren presents. Són els dies en què els Mossos demostren tot el seu potencial i es guanyen el respecte de l'opinió pública, resolutius a l'hora de neutralitzar la cèl·lula jihadista.
Durant la setmana, el govern de Rajoy exposa quina és l'estratègia per intervenir també la policia catalana. Passa per aplicar l'article 38.2 de la llei orgànica de forces i cossos de seguretat del 1986 -citat en la carta de Zoido a la Generalitat-, així com de l'article 46 del mateix text legal. L'aplicació d'aquests articles -sense necessitat de recórrer a l'article 155 ni a la llei de seguretat nacional- implica que els Mossos perdin la capacitat de pilotar les operacions de seguretat a Catalunya. Pel conseller Forn, s'estan prenent decisions "que són d'una feblesa jurídica enorme".
El major Trapero rep verbalment la primera notificació de les intencions de l'Estat aquest mateix dijous, en una reunió convocada a la Fiscalia Superior de Catalunya. A la cimera -en la qual també participen comandaments de la Guàrdia Civil, la policia espanyola i la Guàrdia Urbana-, hi assisteix representants de l'Estat. En concret, Diego Pérez de los Cobos, cap del gabinet de coordinació i estudis de la secretaria d'Estat de Seguretat. La conselleria d'Interior constata que Pérez de los Cobos anuncia "sense dissimular" la voluntat de l'Estat d'assumir les competències de seguretat que ara ostenten els Mossos.
El primer que fa Trapero quan surt de la seu de la Fiscalia és parlar amb Forn. Concerten un dinar el mateix dijous. En l'àpat es dissenya el discurs de resposta combatre la dialèctica intervencionista de l'Estat. Un missatge ratificat aquest dissabte, després que l'Estat torni a posar sobre la taula les seves cartes. Forn trasllada als serveis jurídics d'Interior el disseny de l'escut protector dels Mossos i garanteix a la ciutadania que la policia catalana "no renunciarà mai" a exercir les seves competències.
I a partir d'ara, què? Sectors governamentals ja preveuen que, en els propers dies, siguin els membres del Govern -inclosos Puigdemont i Junqueras- els qui siguin detinguts pels preparatius de l'1-O. La presència de les forces de seguretat estatals, reforçada fins al punt d'haver de traslladar al port de Barcelona vaixells pintorescos per acollir els efectius, té un objectiu clar: impedir físicament el referèndum. La via triada per Rajoy, segons relata un alt càrrec consultat, té tres camins. "La intervenció financera, la intervenció policial i posar en el punt de mira els manifestants i les entitats". I tot això sense haver de passar per les cambres legislatives ni aplicar l'article 155 de la Constitució. El gran dubte és si les hores decisives viscudes en les últimes jornades convertiran en inútils els esforços del govern espanyol per aturar el referèndum. I, també, la creixent desconnexió.
[Font: Par Oriol March, Nació digital, Barcelona, 23sep17]
Donaciones
Radio Nizkor
 | This document has been published on 25Sep17 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. |