| Información |  | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
| Información | | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
08sep17
La llei de Transitorietat Jurídica aprovada amb el boicot dels unionistes
De nou de matinada. La proposició de llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República s'ha aprovat deu minuts abans de la una de la matinada, amb 71 vots a favor de JxSí, la CUP i el diputat no adscrit, i els 10 vots en contra de CSQP. Eren els únics diputats presents a l'hemicicle atès que tan bon punt ha començat la votació de les esmenes, els representants de Ciutadans, PSC i PP s'han aixecat i han abandonat el ple.
D'aquesta manera s'ha tancat més de deu hores d'un llarg i complicat estira-i-arrosa entre els diputats independentistes i els de l'oposició, que ha obligat a convocar repetides reunions de la Mesa, amb les preceptives interrupcions del ple. A mida que passaven les hores, la tensió entre els parlamentaris s'ha acabat desbordant, i enmig de diferents episodis de crits i esbroncades, els retrets de l'oposició s'han focalitzat en la presidenta, Carme Forcadell. Amb una pressió intensa, metòdica i constant damunt de la màxima responsable de la Mesa, els grups de l'oposició han torpedinat els successius intents de recuperar el fil del debat.
En defensa de Forcadell
Per aquesta raó, quan, en nom de JxSí, el diputat Jordi Orobitg ha pres la paraula, ho ha fet agraint a la presidenta la gestió del ple i denunciant els "menysteniments per la seva condició de dona que ahir ja van ser assenyalats per altres portaveus". Aquest reconeixement ha aixecat aplaudiments, particularment entusiastes dels escons de la CUP.
En el capítol de retrets, Orobitg ha tingut una menció especial per al portaveu de CSQP, Joan Coscubiela: "Hi ha qui pensava que seria ovacionat com a secretari general del Politburó i ha acabat aplaudit per la dreta més rància", ha retret sense citar-lo.
Tot seguit, el diputat ha fet un repàs de les garanties i compromisos que incorpora la llei de Transitorietat i ha reiterat la voluntat d'obrir la mà per negociar amb l'Estat. Orobitg ha assegurat que la proposició neix de la il·lusió col·lectiva i la generositat. "Catalunya i tots els catalans som mereixedors d'aquesta oportunitat", ha reclamat abans d'acabar la seva intervenció amb un "Visca Catalunya lliure".
Identitats múltiples
El cupaire Benet Salellas ha negat que "mai" s'hagi articulat un discurs etnicista o identitari per defensar el procés independentista. "En aquest país la gent té identitats múltiples, identitats més enllà de banderes", ha assegurat.
Salellas ha advertit que "no podem exercir la sobirania des de la condició de comunitat autònoma"; ha reclamat superar la Constitució i l'Estatut, i ha advertit que si és considera que Catalunya és un subjecte polític ha de poder exercir la seva sobirania. Per al diputat cuparie, "aquest no és un conflicte entre dret espanyol i dret català" sinó un debat entre el "poder establert" i "un poder que es constitueix des de baix, des del carrer". Salellas ha tancat les seves paraules citant Salvador Allende: "La història és nostra i la fan els pobles, fem-la nostra".
Naus cremades
La líder de l'oposició Inés Arrimadas ha començat la intervenció recordant que el TC ha suspès ja la llei del Referèndum, "com segurament farà amb el document que debatem ara". La diputada taronja ha destacat que els grups independentistes han aconseguit "unir l'oposició" i, en canvi, no són capaços de convèncer "els membres de la seva pròpia llista". "Molts de vostès no es creuen les mentires que han dit els darrers mesos. Siguin valents si us plau. Estem posant en perill l'autogovern de Catalunya", ha advertit la líder de Ciutadans.
La tensió que ha presidit el debat durant tota la jornada ha aflorat en un moment de la intervenció en què Arrimadas no ha aconseguit citar el nom d'algun poble de Lleida, la qual cosa ha provocat somriures als escons independentistes que la diputada ha replicat ironitzant amb sornegueria: "alguns que aquí estan molt divertits, quan han de declarar davant del jutge se'ls esborra el somriure i donen la culpa als funcionaris". De fet, el to d'advertiment ha trenat tot el seu parlament, que ha acabat sentenciant: "Vostès han cremat totes les naus, han trencat tots els ponts, i seran els únics que no participaran de la solució".
Disputa pel temps
El socialista Miquel Iceta ha reiterat que no es farà el referèndum, que no es farà la república i que aquesta llei anirà a parar a la paperera de les iniciatives legislatives. El diputat ha enumerat un rere l'altre els capitols i títols del text que contravenen l'Estatut i la Constitució, abans de protagonitzar un darrer episodi de tensió amb la presidenta. Quan Forcadell li ha advertit que superava en més de dos minuts el temps que li corresponia, Iceta ha tallat en sec el seu parlament i li ha tirat en cara el poc temps que la presidenta atorga al seu grup "darrerament". Els retrets han seguit amb Iceta ja a l'escó i sense micròfon.
Circ
El president del grup parlamentari del PP, Xavier Garcia Albiol, ha responsabilitzat directament el president, Carles Puigdemont, d'impulsar un projecte que avergonyeix "qualsevol persona decent". "En cap Parlament del s. XXI s'ha actuat de manera tan antidemocràtica i tan totalitària com han fet vostès", ha retret Albiol, que ha acusat els independentistes de convertir la Cambra en un "circ".
El polític popular ha acusat JxSí i la CUP d'oferir "ruptura, divisió, odi, conflicte i greuge", i ha pronosticat que no trencaran Espanya i que rebran una "resposta contundent" de l'Estat. Albiol s'ha dirigit abans d'acabar directament a l'oposició: "El que més ens uneix és la lluita contra el gran desafiament que tenim davant. Això ens exigeix una resposta a l'altura. És el que el moment requereix".
48 hores negres
El portaveu de CSQP, Joan Coscubiela, que s'ha referit als dos darrers dies de debat al ple com "48 hores negres del Parlament" i "error històric", ha retret als independentistes haver cedit al PP la "bandera de la democràcia". "Es pot saber quina raó tenien de forçar la màquina per un objectiu tan pírric que és paper mullat?", ha interrogat. El diputat ha plantejat un rosari de qüestions sobre els punts concrets de la llei utilitzant amb sornegueria una frase del republicà Gabriel Rufián. "Els objectius són legítims, però no és legítim enganyar la gent", ha advertit.
El diputat no adscrit, Germà Gordó, ha admès que la proposició provoca dubtes, però ha assegurat que votaria a favor perquè conté objectius pels quals treballa. Gordó ha recollit aplaudiments des dels escons de JxSí.
[Font: Par Marta Lasalas, El Nacional, Barcelona, 08set17]
Donaciones
Radio Nizkor
 | This document has been published on 11Sep17 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. |