| Información |  | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
| Información | | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
21jul17
De l'amenaça del FLA al patrimoni dels consellers: les quatre vies de l'Estat per frenar el referèndum
L'Estat ha començat a destapar les cartes de l'estratègia dissenyada per frenar el referèndum. Fins ara, el govern que lidera Mariano Rajoy s'havia limitat a dir, amb certa superioritat, que faria complir la llei i que en tenia prou amb 24 hores per frenar la convocatòria de la consulta vinculant de l'1 d'octubre. Aquest divendres, però, ha fet un pas més enllà davant la posició "radical" -sempre segons l'executiu espanyol- del gabinet que lideren Carles Puigdemont i Oriol Junqueras: ha anunciat que controlarà fins a l'últim detall les finances catalanes per escrutar que cap euro va a finançar l'1-O.
Aquestes són les quatre ramificacions de l'estratègia de Rajoy i el seu equip per acabar amb el referèndum abans que sigui convocat a principis de setembre.
1. Control absolut i amenaça de retirar el FLA
L'encarregat d'anunciar la mesura ha estat el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, que ha posat en la diana quatre tipus de càrrecs: els interventors de les conselleries, els responsables de les entitats on no hi ha intervencions delegades, el director general de pressupostos i el director general de política financera, assegurances i tresor. Cada setmana hauran d'enviar un certificat individual en el qual hauran de deixar clar que no s'està destinant cap euro a la celebració de la consulta.
"Això és una bomba de rellotgeria per a Junqueras", sostenen fonts del govern espanyol citades per les agències. El vicepresident no és només el coordinador del referèndum, sinó que també és conseller d'Economia i Hisenda. Per què és una mesura tan delicada? Bàsicament perquè, si la Generalitat no compleix les exigències, l'Estat retirarà les aportacions del fons de liquiditat autonòmica (FLA). "És una actuació preventiva a favor del benestar i la prosperitat de tots els catalans", ha ressaltat Méndez de Vigo. Els diners del FLA -63.000 milions des del 2012- es destinen fonamentalment a pagar proveïdors, com ara les farmàcies, i també venciments de deute. Aquest any ja n'han arribat 3.600 milions i la previsió és que n'acabin sent prop de 8.000.
Si no arriben els certificats individuals al ministeri d'Hisenda de Cristóbal Montoro, el portaveu del govern espanyol ja ha deixat clar que hi haurà sancions en funció de la conducta dels treballadors públics. "De moment, però, ningú ha signat res", ha constatat Méndez de Vigo, que coneix perfectament com la Generalitat encara no ha comprat les urnes del referèndum. El Govern, segons ha explicat el secretari d'Economia, Pere Aragonès, considera que no perilla l'adquisició dels receptacles i que res ha canviat en aquest assumpte. Ha aprofitat, això sí, per llançar un avís a l'executiu espanyol: "Si tallen l'aixeta [el FLA], ells s'embussen".
"Saben perfectament que la reputació de la Catalunya autonòmica i la de l'Estat estan entrellaçades. Els impagaments de la Generalitat afecten l'Estat perquè ell és l'últim responsable i qui recapta els impostos. [Si deixen de fer arribar el FLA] La lectura que farien els mercats és la d'un Estat que ha deixat de fer front a les seves responsabilitats", ha indicat Aragonès des de la seu d'Economia. La Generalitat, en certa manera, ja està intervinguda des del 2012, quan es va acollir als mecanismes de liquiditat, i el control de les finances és mensual des de les eleccions plebiscitàries del 2015, que van deixar una majoria independentista en escons al Parlament.
2. El patrimoni dels dirigents
Normalment és Xavier García Albiol, cap de files del PP a Catalunya, l'encarregat d'explicar els plans del govern espanyol abans que passin. Així va ser amb la reforma del Tribunal Constitucional (TC) -pensada per suspendre càrrecs que desobeïssin les seves indicacions-, i ha tornat a passar amb el que sectors de Palau denominen operació Patrimoni. "Ja veurem qui és el guapo que compra urnes si les ha de pagar de la seva butxaca", va assegurar a principis de mes a Tarragona. La línia argumental de Méndez de Vigo ha estat exactament la mateixa, i en termes similars s'expressen líders del PP com el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo.
"Si algú vol fer un referèndum il·legal, l'haurà de pagar ell", ha destacat aquest divendres el portaveu del govern espanyol. Aquest és el missatge que arriba, també, amb la decisió del Tribunal de Comptes d'obrir una via contra Artur Mas i els exconsellers condemnats pel 9-N per tal que paguin les despeses -cinc milions d'euros- de la jornada de participació. Junqueras, en un article al diari El Punt Avui i El Nacional, ha suggerit que es posi en marxa una caixa de resistència per sufragar una hipotètica multa.
El rerefons del patrimoni formava part, també, de la crisi de Govern que van emprendre Puigdemont i el vicepresident la setmana passada. L'exconseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, va assegurar que patia pel patrimoni en cas que l'Estat actués amb duresa contra el Govern. Ja hi ha alts càrrecs que han optat per cedir les seves pertinences a altres membres de la família enmig d'una gran discreció. Ho admeten, esclar, només en privat.
3. Ofensiva judicial
Si aquest divendres la comissió delegada d'assumptes econòmics de la Moncloa ha decidit aplicar la mesura coercitiva contra la Generalitat és perquè el TC va anul·lar les partides dels pressupostos destinades al referèndum. El tribunal ja ha enviat cinc requeriments a la Generalitat per reclamar al Govern que deixi estar el procés sobiranista -advertències penals incloses-, però la via judicial no acaba aquí. Hi ha dos fronts oberts: les querelles contra els membres sobiranistes de la mesa del Parlament per permetre debats sobre la independència i la denúncia contra Meritxell Borràs, consellera de Governació, pel procés -fallit- de compra d'urnes pel referèndum.
El primer cas ja està en fase de declaracions dels investigats -han desfilat pel TSJC la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, i la resta de membres de la mesa, juntament amb la portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira, mentre que del segon tot just s'han obert les diligències. Si se segueix el calendari habitual, és possible que el judici arribi quan ja hagi passat l'1 d'octubre, tot i que mai és descartable una acceleració.
4. "Operació Catalunya"
És l'estratègia més discreta, però també és la que va començar abans. L'origen de tot plegat és el dinar a La Camarga entre Alícia Sánchez-Camacho, expresidenta del PP a Catalunya, i María Victoria Álvarez, examant de Jordi Pujol Ferrusola. D'aquest àpat en sortirà, amb el pas del temps, una denúncia d'Álvarez contra el fill gran de l'expresident de la Generalitat. L'abast de l'operació Catalunya, però, és molt més ampli: fonamentalment, es tracta de les maniobres de l'Estat per trobar -i fabricar, si cal- proves sobre corrupció relacionades amb alts càrrecs sobiranistes.
La prova més evident de l'existència d'aquestes maniobres és la conversa entre Jorge Fernández Díaz, exministre de l'Interior, i Daniel de Alfonso, exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya. El cas ha guanyat molta rellevància pública arran del documental de Mediapro que retrata les clavegueres d'Interior i de les comissions d'investigació -no sempre reeixides en quant a compareixences- que s'han posat en marxa al Parlament i al Congrés dels Diputats. La gran incògnita segueix sent si Mariano Rajoy coneixia, tolerava o monitoritzava els moviments de la policia per frenar el procés. En aquest enllaç hi ha recollits tots els detalls d'aquest episodi.
[Font: Par Oriol March, Nació digital, Barcelona, 21jul17]
Donaciones
Radio Nizkor
 | This document has been published on 24Jul17 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. |