| Información |  | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
| Información | | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
13jul17
Toni Comín: «Què hi guanya l'esquerra catalana buscant quedar limitada per la dreta espanyola?»
Quan acaba l'entrevista, Toni Comín (Barcelona, 1971) admet que té un dia "optimista". Atén NacióDigital al seu despatx, al recinte de la Maternitat de Barcelona, dos dies després que els "comuns" fixessin una posició distant amb el referèndum de l'1 d'octubre. Durant el cap de setmana n'havia pogut parlar directament amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, durant la celebració del Pride a la capital catalana. No vol revelar el contingut de la conversa, però en tot moment obre les portes a Catalunya en Comú per tal que s'acabin implicant en la consulta vinculant.
Provinent de l'espai socialista -ha mamat PSUC des de petit, va liderar la plataforma federalista Ciutadans pel Canvi i va ser diputat des de les llistes del PSC-, fa temps que ha abraçat l'independentisme i s'ha convertit en un dirigent proper al vicepresident Oriol Junqueras, que el va situar al capdavant de la conselleria de Salut. Sosté que l'actual consell executiu està convençut de la celebració del referèndum i que ell acabarà la legislatura complint els compromisos adquirits amb el sector sanitari.
- Catalunya en Comú va acordar que, per ara, ni tan sols cridaria a la participació a l'1-O? Com valora aquest posicionament?
- S'ha deixat moltes portes obertes, cosa que no és necessàriament dolenta. Cal mantenir el diàleg amb aquest espai polític, apel·lar el seu electorat i parlar amb el seus dirigents. Em costa molt d'entendre, a aquestes alçades, que algú no vegi, des de l'esquerra catalana, un procés constituent com una oportunitat única i extraordinària. Si el teu eix és el social i, en el nacional, ets molt laic i no tens un posicionament nacionalista en un sentit o altre, quina de totes les opcions et permetrà fer un salt endavant de cara a fer un estat del benestar més robust, redistribuir la riquesa, lluitar contra la pobresa, dotar la sanitat de tot el finançament que li manca...? Se'm fa molt difícil no entendre que mai el projecte que molts hem somniat des de l'esquerra per a Catalunya no tindrà un instrument tan robust com una República.
Per tant, més enllà de les dificultats, no entenc com hi ha tanta gent que, des de l'esquerra, no està apostant per transitar per aquest camí, perquè segur que el marge de possibilitat de les forces d'esquerres a Catalunya serà molt més gran en una República que en el marc d'una relació amb Espanya on, govern qui governi, sempre hi haurà un actor que tindrà un pes, des del govern o l'oposició, la dreta espanyola, que no ha fet amb plenitud el trànsit cap a la democràcia i, per tant, és regressiva en termes de drets socials i qualitat democràtica. Això és un llast per una societat com la catalana on el PP és residual. Què hi guanya una part de l'esquerra catalana buscant quedar limitada per la dreta espanyola? El mapa és molt clar: hi ha una majoria progressista a Catalunya i una dreta regressiva a Espanya, i hem de triar si volem fer acció política a Catalunya sense que la dreta espanyola ens limiti o acceptant les limitacions o retards que aquesta imposa. Se'm fa intel·lectualment molt difícil d'entendre que algú, si realment és d'esquerres i la seva prioritat són els drets socials i la igualtat, no aposti per la República.
- Més enllà de si estan a favor o no de la independència, en relació al referèndum, aquesta esquerra no té un discurs massa legalista, en especial en comparació amb actituds com les del 15-M, que va tirar pel dret a l'hora d'aturar desnonaments, per exemple?
- No hem d'oblidar d'un detall, allò a què invoquen els unionistes per dir que el referèndum no és legal és una frase de l'article 2 de la Constitució que els pares de la Constitució ens han explicat que va ser dictat per l'exèrcit franquista [la que fa referència a "la unitat d'Espanya com a pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols"]. La Constitució, per tant, té restes franquistes, tot i que Espanya estigui considerat per la comunitat internacional com un estat democràtic. Si tota la Constitució la llegim a partir de la frase franquista de la Constitució, ens surt una lectura franquista de la Constitució. I a aquella frase apel·len el PP, una part del PSOE i C's, però al costat hi ha molts constitucionalistes que defensen que el referèndum sí que hi cap per diverses vies. És molt gros que algú quedi atrapat en el marc mental d'aquells que usen la Constitució per dir que el referèndum no és possible i fan una lectura antidemocràtica de la Constitució. No és voluntari, però quan tu apel·les a la dificultat de fer un referèndum pactat amb Espanya estàs atrapat per aquell marc mental.
I jo penso en el PSUC. El que vaig viure de petit, el del meu pare, el dels darrers anys del franquisme, és un PSUC que confronta, no que busca el pacte d'entrada amb les autoritats del règim franquista. Davant d'elles, actua -usant la terminologia d'avui en dia- unilateralment i és després que arriba la negociació, fruit d'aquesta pressió, gràcies a la confrontació. L'ordre dels factors ha de ser aquest. No pots esperar a la negociació sense que hi hagi confrontació abans. Si alguna cosa es mou en la política espanyola és perquè nosaltres hem dit que hi havia alguna altra via, a banda de la negociació, la qual seguirà oberta fins a l'últim moment. Esperem la trucada del govern espanyol, però no ens quedarem aturats, seria un frau a les aspiracions legítimes del poble de Catalunya, les quals, en bona mesura, són socials. Bona part dels dos milions de persones que es manifesten a la Meridiana reclamen un salt endavant en la justícia social al nostre país. Davant l'autoritarisme, hem d'estar disposats a actuar des de la legalitat catalana, a la que ens devem.
- Creu que tots els "comuns" realment defensen el dret a decidir o alguns ho fan de forma més retòrica que real?
- No vull fer judicis d'intencions. Una part dels "comuns" tenen un fort vincle amb l'Espanya progressista i federal. Però algú pensa que, en aquests moments, el projecte de les esquerres espanyoles no té en el procés català un aliat? A mi em sembla impossible que, sense un procés per fer una República independent, hi hagi possibilitats reals d'obrir un procés constituent a Espanya. Necessita una regeneració molt profunda: té pendent encara el procés de divisió de poders, i el sistema productiu segueix al servei d'unes elits i això fa que les regions del sud siguin les que tenen el grau d'industrialització més baix. Això darrer només beneficia les elits del centre i perjudica les classes mitjanes i treballadores del sud i de Catalunya. Algú ha de creure en el sud d'Espanya de debò, fer-li entendre que pot dependre de si mateix i no del drenatge fiscal de Catalunya d'altres zones del nord-est. Algú creu que aquesta transformació radical que necessita Espanya es farà sense el sotrac de la independència?
Si un té ideal d'esquerres i pensa en les classes treballadores i populars catalanes, ha de veure en la República una oportunitat, també si té vincles amb l'esquerra espanyola o amb les classes treballadores i populars espanyoles. No trobo cap raó perquè una persona catalana i d'esquerres no vegi avui el que farem l'1-O com una manera d'avançar clarament.
- Els "comuns" diuen que és una fugida cap endavant i una via que té el PDECat per mantenir-se en el poder.
- Les enquestes dels últims anys i l'evolució del mapa polític parlen per si sols. És evident que aquest procés té un component fonamentalment popular i de classes mitjanes i que les elits econòmiques catalanes no se l'han mirat amb simpatia. Un dels mèrits de CDC és que, entre l'elit econòmica sobretot barcelonina i les mobilitzacions ciutadanes, va optar per situar-se al costat de les segones, a diferència d'Unió. Aquí hi ha hagut una valentia política, però, més enllà d'això, alguns ja vam dir que aquest procés era molt més funcional per les formacions polítiques d'esquerra i centre-esquerra que per a les forces més conservadores. Però aquí tots hi van apostar, sense càlculs electorals. I per cert, pactes des de la transversalitat n'estem fent tots. El govern de Barcelona no ha tingut cap inconvenient per pactar amb el grup del PDECat el pla d'habitatge, un dels més importants de l'ajuntament. Quan hi ha ocasió de fer acords amplis, tots intentem fer-ne, perquè, des de les institucions, un intenta veure les coses d'una forma més madura i sense maniqueismes. El blanc i negre mai és just ni veritat.
- En tot cas, se senten decebuts pel fet que tots els intents d'acostament als "comuns" no hagin donat fruits?
- Crec que els fets s'imposaran per si sols. Si això és o no vinculant no ho decidirà la direcció d'una força política. Això ho decideix la gent. Tenim la convicció que hi haurà una participació molt alta i això reforçarà el caràcter vinculant anunciat pel Govern.
- Però s'han destinat massa esforços en intentar la implicació dels "comuns"?
- Deixem que evolucionin les coses les properes setmanes. Queda molt de marge, ja veurem com s'acaba concretant, perquè estem parlant d'una força política que ha deixat moltes portes obertes, com la de cridar a la participació o que els ajuntaments col·laborin. El que hem de garantir és que aquestes portes s'obrin del tot.
- Algun polític que aspiri a guanyar o reeditar l'alcaldia el 2019 pot fer-ho sense col·laborar en la negociació del referèndum?
- Aquesta decisió no es pot prendre com un càlcul electoral. Estem en un moment similar al de la Transició espanyola. Pensem en què hauria passat si llavors algun actor hagués decidit la seva contribució a un pas d'una dictadura a una democràcia en base a un càlcul electoral. Era un altre marc mental, ara també cal prendre aquestes decisions en funció de la contribució social d'aquestes decisions per a la societat i per a Barcelona, la qual crec que seria una de les grans beneficiades d'un procés d'independència.
- Quan li comenta això a Ada Colau, durant el Pride del cap de setmana, què li respon ella?
- Va ser una conversa privada que ara no compartiré. Vam tenir l'oportunitat de parlar, des de la coneixença que tenim des de fa anys.
- És un compromís unànime, no hi ha consellers amb més dubtes que altres?
- Les converses privades no les conec, però jo veig que tots estem compromesos amb un mandat i això ens habilita per ser consellers.
- Una de les crítiques del ja exconseller Jordi Baiget és que els membres del Govern no tenien prou informació de com s'estava preparant el referèndum. Vostè està satisfet amb la que rep? És suficient?
- Tinc plena confiança amb el president, el vicepresident i la resta de membres del Govern i són ells els que han de decidir en cada moment com s'ha de gestionar la informació. Per suposat, els integrants de l'executiu tenim un nivell d'informació elevat, la que ens correspon, però hem de deixar que siguin el president i el vicepresident els que determinin quin detall d'informació té cadascú i amb això hem de fer i fem plena confiança.
- I aquesta confiança es podria traduir en firmes conjuntes per a licitacions o per a la mateixa convocatòria del referèndum?
- Aquestes decisions no les he de prendre jo en primera instància ni jo sol. Quan correspongui, es prendran i les proposaran aquells a qui els correspon.
Però, si el president i el vicepresident li demanen que signi, vostè signaria?
- Nosaltres estem a disposició d'un mandat molt clar i estem per complir-lo. No estem habilitats per estar asseguts a la taula del Govern al marge d'aquest mandat. Estem a disposició del que calgui, com no pot ser d'altra manera, per tirar-lo endavant.
- Entén que hi hagi consellers que pateixin pel seu patrimoni personal?
- Em sembla normal que tothom valori totes les conseqüències que tenen les circumstàncies actuals a tots els nivells, tant a nivell polític com personal o familiar. En aquest moment hem de ser capaços de combinar dues coses: la responsabilitat i el coratge. Això vol dir que hem de ser capaços d'avaluar molt bé els riscos, seria una insensatesa absoluta anar transitant per aquest camí sense ser conscients dels riscos que té. Estem avaluant els riscos cada dia i hem de fer un esforç per minimitzar-los, amb habilitat i audàcia. No ens hem d'abraçar al risc de manera temerària. I en tercer lloc, no ens podem deixar capturar per l'aversió al risc, perquè llavors no faríem res del que hem de fer. Hem de vèncer aquesta aversió, un cop analitzats i minimitzats els riscos. No és fàcil.
- Un dels riscos que hi ha és el de la inhabilitació. Tem ser inhabilitat?
- Si guanyem, i crec que guanyarem, res d'això ens ha de preocupar, perquè qui decidirà seran les institucions catalanes. La llei del referèndum protegeix i empara tots els empleats i càrrecs públics que treballen per a la seva organització. Del que es tracta, per tant, és que la societat sigui capaç de vèncer amb aquest pols el govern d'Espanya. Si és així, no hem de témer res.
- Però vostès han rebut ja cinc advertiments del Tribunal Constitucional (TC). L'Estat, per tant, podria accelerar i aquest mes començar un procés contra vostès. Estan preparats per aquest escenari?
- Des de fa molt de temps, hem estudiat tots els escenaris i estem preparats per molts d'ells i, per tant, també hem d'estar a punt per si l'Estat actua de forma preventiva, abans del que es preveia. No és l'escenari més probable, han dit que no actuarien abans de l'aprovació de la llei, però hem de preparar-nos per si això passa.
- Parlant en plata: acatarien una sentència d'inhabilitació que arribés abans de l'1 d'octubre?
- És un debat que s'haurà de fer en el moment que toqui en el lloc que toqui i amb els lideratges que toqui. Però sabem, en qualsevol cas, que la força del procés rau en la determinació de les institucions i els seus representants, que hem de ser exemplars, però també en la mobilització civil. El procés va començar amb una mobilització després d'una sentència del TC contra l'Estatut, la qual genera la consciència que el pacte constitucional quedava trencat i, davant d'aquest escenari, la societat catalana pren nota i avisa que vol crear un estat independent. Això comença allà, amb molta més gent de la que s'esperava sortint al carrer i amb un missatge molt més nítid de l'esperat. La mobilització ciutadana condueix el procés, la seva força és la gent, i això es veurà en el moment decisiu, quan la gent sabrà què s'ha de fer. Entre ara i l'1 d'octubre, la gent tornarà a estar a l'alçada i sabrà com gestionar el moment polític, si ara passen coses.
- Amb quin tipus de mobilització pensa?
- Això no ho hem de dir nosaltres, la gent és adulta, sobirana i autònoma. Les entitats tenen la missió de coordinar la mobilització, decidiran en cada moment quina és la mobilització que convé, en funció de la reacció de l'altra part. Jo encara vull pensar que encara hi haurà certa contenció per sentit democràtic elemental per part del govern espanyol. No me'l vull imaginar entrant en una espiral repressiva intensa.
- Hi ha discursos que defensen que, si l'Estat hi entra, l'independentisme ja hauria guanyat, per tal com s'evidenciaria el seu caràcter antidemocràtic.
- Fins i tot hi ha un cert problema tècnic. L'instrument de coerció més poderós que té l'estat modern és el codi penal, que s'ha inventat per actuar selectivament contra grups concrets i limitats en número, no per actuar de forma massiva. Contra un milió de persones, el codi penal és perfectament inútil i ineficaç. I l'Estat té un problema tècnic perquè aquesta mobilització és massiva i, davant seu, el seu instrument suposadament més poderós, eficaç i efectiu no és cap d'aquestes coses. Per tant, el que està fent avui el govern d'Espanya és dissimular la seva profunda impotència, que no té un instrument per aturar un milió de persones. La legalitat autoritària és inútil, i més a Europa. Això ho va entendre Podem i fins i tot una part del PSOE, quan Pedro Sánchez ha avisat que no el busquin si és per decretar l'estat d'excepció, però també el The New York Times. És una evidència, no pots gestionar una mobilització massiva al marge de la política.
- Creu que Europa intervindrà en algun moment, abans de l'1 d'octubre, en favor del sobiranisme?
- Respondré com a politòleg [Riu]. En ciència política, m'ensenyaven que, des de Westfalia fins ara, el principi que ha guiat les relacions internacionals a Europa és el principi pragmàtic. O en sentit més col·loquial: esperar a veure qui guanya i apuntar-se al cavall guanyador. Alguns creuen que, pel principi democràtic, els governs europeus es posaran a favor dels sobiranistes, mentre que el govern espanyol creu que els tindrà al seu costat pel principi de legalitat -tal com l'entenen ells-, però en realitat es posen de perfil, no es mullen. Esperaran a veure qui s'imposa en aquest pols. Algú té algun dubte que, si neix un nou estat a l'Europa occidental amb una capital que es diu Barcelona, els estats del món no hi voldran posar una ambaixada? Un cop més, el principi pragmàtic és el que explica el comportament dels governs europeus i de la resta del món.
- Un dels leitmotivs de la setmana passada és que es vol votar "com sempre". Però amb l'Estat intentant boicotejar-ho i amb grans ajuntaments amb alcaldes socialistes o fins i tot dels "comuns" sense cedir locals, realment això és possible?
- Jo crec que sí, la votació de l'1-O serà pràcticament idèntica a les prèvies, entre les quals també hi devien haver algunes diferències. Les diferències, per tant, també seran com les de sempre, entre un procés electoral i un altre.
- El cens s'està elaborant?
- Tot això són coses que el Govern i les forces polítiques que preparen el referèndum respondran quan toqui.
- En un procés electoral com sempre, a cent dies vista, se sap quin és el procediment de votació.
- Es pot obrir un web on s'explica tot això que es diu Garanties.cat. Allí es dona tota la informació necessària per tenir els ciutadans tranquils i sàpiguen com es votarà.
- És legítim, però, que hi hagi qui encara dubta que això passarà i amb garanties?
- Sí, és legítim i, per això, ara obrim aquesta gran campanya dels diputats de Junts pel Sí i la CUP per resoldre els dubtes de la gent cara a cara.
- Hi haurà una campanya personalitzada?
- Intentarem arribar a tants ciutadans com puguem, als últims racons del país.
- Aquest acte sobre les garanties va venir precedida per dubtes entorn la compra d'urnes o el vot a l'exterior, i per les declaracions polèmiques de Baiget. La credibilitat del referèndum és imprescindible per forçar la mobilització que el faci possible? Els prolegòmens d'aquesta campanya ho fan més difícil?
- Sí, però el viatge és complicat, ja que està ple d'obstacles que ens posa el govern d'Espanya...
- ... Alguns han arribat per part de decisions dels mateixos membres del Govern...
- ... Sempre derivats per decisions del govern espanyol. Si ja tinguéssim un referèndum acordat, no hi hauria accidents en el camí. Però totes les dades de què disposem, amb enquestes i opinió publicada, ens indiquen que la societat catalana ja creu que estem posant sobre la taula un instrument creïble. La batalla de la credibilitat del referèndum ja està guanyada, una gran majoria de la societat veu que el Govern va de debò cap a un referèndum vinculant. I això activarà la participació de la gent i en refermarà el caràcter vinculant.
- La Generalitat té els mecanismes adequats per aplicar els resultats del referèndum?
- Entenem que sí, degudament acompanyada de la societat catalana.
-I de quins mecanismes disposa la Generalitat?
- Els de la democràcia. Els mecanismes usats en molts altres llocs del món. No serem els primers ni els últims que haurem fet un procés amb especials dificultats a causa de la manca de qualitat democràtica de l'altra part.
- No volen parlar de xifres, però creu que la comunitat internacional avalaria un referèndum amb una participació del 30%?
- Estem convençuts que la participació serà alta.
- Es parla molt de la llei a la llei. En algun moment no hi haurà un xoc?
- Ara s'està explicant aquest procés. Hi ha un article de la llei del referèndum que determina que aquesta norma preval sobre qualsevol altra que intenti impedir la seva efectivitat. No cal dir res més.
- Algunes veus apunten que, si l'Estat impedeix físicament el referèndum, caldria reeditar algun tipus de coalició com Junts pel Sí o més àmplia. Algun escenari podria justificar una mesura com aquesta?
- Com a Govern, hem d'estar pel que hem d'estar. Abandono especulacions d'aquestes. Estem treballant per donar confiança conforme els instruments i les garanties del referèndum hi seran, que la comunitat internacional ens observarà, que la participació en reblarà el caràcter vinculant...
- Va anunciar l'inici de la creació de les estructures d'estat en l'àmbit sanitari, l'Agència Catalana del Medicament i l'Agència de Salut Pública. En quin punt es troben?
- Estem a la fase final de tramitació de les dues lleis en el si del Govern. Hi ha molta pressa per enviar-les al Parlament i deixar-les aprovades en aquest període de sessions o a l'inici del següent.
- Per tant, ja estarien creades abans de les eleccions constituents.
- Sí, absolutament.
- I en quin punt es troben les negociacions per comprar l'Hospital General de Catalunya?
- Vaig valorar molt positivament que les dues parts anunciessin conjuntament aquesta possible compra de l'Hospital General i sense marge per a la interpretació. A partir d'aquí, la negociació és complexa, amb moltes derivades, i per ara estem treballant aquest nivell més tècnic per conèixer l'equipament, les seves condicions i les seves potencialitats.
- Va anunciar la seva intenció d'avançar en el procés de desprivatització dels hospitals. Per ara s'ha retirat un dels cinc concerts amb centres hospitalaris amb ànim de lucre. Té intenció d'efectuar-ne més al llarg de la legislatura?
- El compromís era retirar els concerts en aquelles zones on no eren necessaris perquè l'activitat pública permetia efectuar tota l'activitat sense necessitat de concertar-la a un operador privat. Això implica tres dels cinc concerts i sempre hem explicat que un dels tres, el de l'Hospital del Sagrat Cor, finalitzava el 2021. Per això, es preveien dos processos de desprivatització o de publitització de la gestió, diguem-li com vulguem. Tot i això, al final en seran tres, ja que ha acabat el procés de trasllat de l'activitat de la Clínica del Vallès, ara s'iniciarà el trasllat d'una part de l'activitat de l'Hospital General de Catalunya -hi ha dues agendes paral·leles però diferents: la compra de l'edifici o el contracte amb l'empresa que gestiona avui l'hospital, al qual es fa una reducció important ja aquest any- i encara se'n farà una inicialment no prevista, que l'ICS ha recuperat l'atenció domiciliària en caps de setmana, festius i durant la nit a l'àrea de Barcelona i Montcada i Reixac. Això estava en mans d'una empresa privada que feia molt bé la seva feina, però això era una excepció a Catalunya i la nostra prioritat era que un proveïdor públic, quan pot fer-ho igual de bé, s'encarregui d'una tasca abans que un de privat. Quan es va acabar el contracte, per tant, l'ICS se'n va passar a fer càrrec.
- Tot i això, hi ha entitats com la Marea Blanca o la FAVB, i partits com Catalunya Sí que es Pot i la CUP, que critiquen la seva llei sobre models de gestió dels centres sanitaris, al·legant que facilita la col·laboració público-privada.
- No, aquí hi ha un malentès i ara obriré un procés de diàleg en el qual estic segur que ens entendrem. Una llei molt similar com aquesta s'ha votat entre el PSOE i Podem, i al País Valencià també. Ara hem de seure, llegir l'articulat i han de veure que no ens movem del marc de la llei d'ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) i no en modifica el model. Aquesta llei, votada el 1992 per tots els partits, diu que la diversitat de tipus de proveïdors és positiva, però ha de ser endreçada: primer els públics, si no n'hi ha prou, el tercer sector, i si encara no n'hi ha prou, posem operadors privats.
La LOSC va posar la música i ara que estem obligats a transposar una directiva europea amb la qual anem molt fora de termini farem una llei on hi posarem una lletra, des d'un punt de vista més de tècnica jurídica. Això ens ajudarà a determinar els mecanismes a través dels quals es determinarà aquesta preferència, la qual mantindrà una prioritat en les entitats del tercer sector, per damunt de les entitats privades de caràcter mercantil. En res altera les regles del joc que hem tingut fins ara i només s'endreça i es concreta millor allò que ha funcionat sempre. Segur que ens posarem d'acord i espero un consens ampli i transversal com el del 1992.
- Barcelona acollirà l'Agència Europea del Medicament?
- Esperem-ho! És la millor candidata en termes tècnics. Pel que fa a les condicions perquè l'Agència faci la seva feina, és imbatible, tant per la capacitat per treballar amb el sistema nacional de salut -el qual aquí és fabulós-, com per l'edifici emblemàtic que oferim [l'antiga Torre Agbar] o pel que suposa com a destí per als seus professionals. Ells s'hi han mostrat partidaris en enquestes informals. És molt important que s'hi puguin instal·lar, que els fills vagin a escoles internacionals, que les parells puguin trobar feina... A més a més, Barcelona pot acollir l'ecosistema d'empreses que acompanya l'Agència, unes 1.600, la majoria petites i mitjanes, i podria acollir les desenes de milers de persones que venen als seus consells tècnics. El seu know how no són només els 1.000 professionals que hi treballen, sinó també els prop de 40.000 experts que s'hi acosten en els consells tècnics.
Hem d'insistir que l'Agència només seguirà sent tan bona si els seus professionals s'hi desplacen com ho fa ella, una decisió voluntària, ja que no hi estan obligats. I ja sabem avui que la candidata que permetrà retenir més professionals és Barcelona, tal com ells mateixos han manifestat. Si no interfereixen altres motius polítics estranys, Barcelona hauria d'arribar a la final i guanyar-la segur. I aquesta vegada s'ha fet un procés d'avaluació i votació que s'intenta que sigui el més tècnic possible.
- El País, citant fonts internacionals, va assegurar la setmana passada que l'horitzó del referèndum dificultava la candidatura...
- Aquell mateix dia o l'endemà hi va haver un desmentit d'un portaveu comunitari. I només cal mirar les condicions tècniques i de valoració fets públics, on queda clar que aquesta qüestió no afecta. I encara un altre argument: l'Agència ha estat fins ara al Regne Unit, un país que va pactar un referèndum que ningú va entendre que xocava amb ella. Això no ha d'interferir, els països democràtics celebren referèndums del que convingui. És més, això ha de ser un motiu més perquè vingui, perquè Catalunya és un país que vol fer un pas més en matèria democràtica.
- Últimament, hi ha hagut cert debat sobre el rol de l'homeopatia o altres pràctiques sense aval científic en la xarxa sanitària. Quina opinió té d'aquests productes el conseller de Salut?
- El conseller de Salut no opina, sinó que està al capdavant d'un equip que gestiona un sistema de salut que està ple de càrrecs molt experts i professionals, i tots nosaltres decidim des del rigor, després d'escoltar les comunitats científiques, una de les potes claus del sistema. Els metges i infermers s'organitzen en comunitats que estan al dia de tot el que es publica en la literatura mèdica i científica, i totes les regles del joc del nostre sistema de salut es basen en aquest coneixement, el de la medicina basada en l'evidència científica. I per tant, no és que tingui una opinió, sinó que la formo d'acord amb el que m'expliquen tots aquests actors i comunitats, així com els col·legis de metges i d'infermeria, i en base a aquest diàleg prenem les decisions que toquen.
- Per tant, és favorable a que aquestes pràctiques no entrin al sistema públic mentre no hi hagi evidències científiques que les sustentin?
- Estem on estem avui i la regulació actual és vàlida.
[Font: Nació digital, Barcelona, 13jul17]
Donaciones
Radio Nizkor
 | This document has been published on 14Jul17 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. |