| Información |  | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
| Información | | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
13jul17
El «búnquer» constitucionalista exigeix a Rajoy que planti cara al «desafiament» de Catalunya
L'anunci de la llei de referèndum ha generat molts nervis en el Madrid polític. Des dels sectors constitucionalistes s'estenen les veus que reclamen al govern de Mariano Rajoy que surti al pas del "desafiament" sobiranista. Jorge de Esteban apuntava en un recent article la possibilitat de recórrer a l'estat d'excepció. A mesura que es veu clar que l'aplicació de l'article 155 és complicada, creix la incertesa en llocs sensibles de l'Estat sobre el que pot passar d'aquí a l'1 d'octubre.
NacióDigital ha preguntat a quatre constitucionalistes espanyols com veuen l'actual moment del procés. Es tracta de Jorge de Esteban, Antonio Torres del Moral, Antonio Arroyo i Miguel Presno, situats en una posició "dura" dins del seu gremi professional. Consideren que s'ha perdut molt de temps i que no es pot permetre que el referèndum se celebri. Molt crítics també amb l'actuació del govern espanyol, reclamen alhora diàleg per resoldre el conflicte polític, però fent complir la legalitat vigent.
Jorge de Esteban: "Queda l'estat d'excepció"
Jorge de Esteban és catedràtic de Dret Constitucional i president del consell editorial del diari El Mundo. Ha estat ambaixador a Roma, però sembla que, segons el seu punt de vista, el conflicte entre Catalunya i l'Estat supera totes les complexitats de la política italiana. De Esteban explica a NacióDigital com veu la situació i analitza les diverses opcions que té davant l'Estat: "L'aplicació de l'article 155 és simplement impossible. Només fa falta llegir el reglament del Senat. Requereix tres o quatre mesos de temps perquè s'ha de formar la comissió general de Comunitats Autònomes, a la qual es poden inscriure els senadors que vulguin, cosa que podria facilitar el filibusterisme de senadors catalans".
L'Estat sap que si no hi ha temps pel 155, queda la llei de seguretat nacional. Però Jorge de Esteban ho descarta: "Es va aprovar per combatre contra el terrorisme internacional". Sí que és més factible que el Tribunal Constitucional (TC) intervingui en aplicació de la llei de reforma del TC, però això deixa en evidència el president Mariano Rajoy, "a qui no li agrada donar la cara". Aleshores? "Queda l'estat d'excepció. Seria una barbaritat, però és una via segura per impedir el referèndum".
Per Jorge de Esteban, "l'única solució és que els dirigents sobiranistes deixin d'insistir amb el referèndum i convoquin unes noves eleccions". "S'està jugant amb foc. La pau és un bé molt més feble del que sembla. Recordem Iugoslàvia, que semblava un país molt estable i després de la mort de Tito, va esclatar", afegeix.
De Esteban va exercir com a sotsdirector del Centre d'Estudis Constitucionals durant la Transició. Va defensar un projecte constitucional federal i va ser un dels ideòlegs inicials de la Loapa, la llei d'harmonització del procés autonòmic (1981), que ell volia que reconegués l'especificitat de Catalunya i Euskadi. Però l'aleshores president, Leopoldo Calvo Sotelo, va encarregar el text definitiu a García de Enterría, més unitarista, que va redactar una llei centralitzadora que va desfermar la protesta de les forces nacionalistes i que el TC va acabar anul·lant en bona part.
Segons De Esteban, "hi havia tres models d'estat autonòmic a Europa: el portuguès, que reconeixia un estatus propi a les Açores i Madeira; l'italià, que diferenciava entre regions i regions especials, i l'alemany, federal. I es va optar per un model que barreja els tres". Continua sent partidari de reconèixer que Catalunya i Euskadi són dues "regions diferents" i proposa gestos d'aproximació, com que "el Tribunal Constitucional s'instal·lés en una ciutat catalana, com Lleida, per exemple".
Torres del Moral: "Un desafiament ha de ser contestat"
Antonio Torres del Moral, catedràtic de Dret Constitucional de la UNED, expressa la seva preocupació pel panorama polític, que creu que encara pot empitjorar davant el que anomena "dialèctica pertorbadora" per part dels dos poders enfrontats, als quals demana un "diàleg franc". Vies de sortida? "El dret penal sempre ha de ser l'últim recurs. Abans, caldria activar l'article 155". Hi ha temps? "Estic segur que el reglament del Senat permet agilitar els procediments. I si els senadors han de renunciar a les vacances a l'agost, que ho facin".
Torres del Moral creu que "un desafiament ha de ser contestat per l'Estat, que no pot mirar cap a un altre costat". Segons aquest constitucionalista, n'hi hauria prou de prendre "dues o tres mesures" per anul·lar l'estratègia sobiranista: "Intervenir els Mossos d'Esquadra i els mitjans de comunicació públics". Això sí, Torres del Moral assegura que això no resoldrà el problema de fons, que és polític. "Immediatament després cal obrir un diàleg franc amb els governants catalans", exposa.
Antonio Arroyo: "Es vol construir un nou sobirà"
Antonio Arroyo és professor de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Madrid. Segons ell, "la llei del referèndum vol construir un nou sobirà, però en la Constitució espanyola no hi té cabuda un referèndum així, ni en cap altra". Arroyo va més enllà i assegura que, a diferència d'altres constitucionalistes, no creu "ni tan sols que s'hagi d'admetre ni que es fes a través d'una reforma constitucional perquè una part del sobirà, en aquest cas els catalans, no poden decidir pel sobirà, que és el poble espanyol". "El sobirà no pot delegar en una de les seves parts", insisteix.
Per Arroyo, proper als sectors més jacobins del PSOE, "la llei del referèndum en realitat no és cap llei, sinó un cop contra la legalitat vigent". "És un acte de força que no té res a veure amb el que s'ha intentat dir que es tracta d'anar de la llei a la llei". explica. Malgrat això, afirma que no s'ha d'arribar a aplicar l'article 155 ni actuar de forma reactiva, sinó que cal que el govern espanyol faci una proposta política a Catalunya, que impliqui una reforma constitucional per aconseguir un encaix satisfactori. Arroyo creu que s'ha de prendre seriosament el "malestar territorial". I dona per fet que el referèndum no es farà perquè l'Estat té prou instruments per impedir-ho.
Miguel Presno: "El referèndum és un despropòsit"
Professor de Dret Constitucional de la Universitat d'Oviedo, Miguel Presno repeteix que "el conflicte és polític i requereix de respostes polítiques". "Però em temo que és difícil que ningú faci marxa enrere a aquestes alçades", reflexiona. Presno creu que l'actuació del Govern de la Generalitat obeeix a l'objectiu de dilatar al màxim el temps perquè l'Estat es trobi amb molt poc marge de maniobra.
Està convençut de com aniran les coses en un primer moment: "Així que es convoqui el referèndum, el TC suspendrà la convocatòria i si la Generalitat continua endavant, l'Estat té un arsenal normatiu per intervenir sense necessitat de recórrer al 155. Si es produeix un desacatament manifest, pot intervenir la Fiscalia".
Presno afirma que convocar el referèndum "és un despropòsit, i a partir del moment que el TC suspengui la llei del referèndum, desobeir el tribunal és un delicte". Sobre el que pot passar l'1 d'octubre, Presno es mostra escèptic amb què pugui haver apoderats i interventors del "sí" i del "no" a les diverses meses electorals, com també que les persones que per sorteig hagin de constituir les meses, hi vagin després de rebre una notificació advertint-los de la "il·legalitat" de la convocatòria.
Per Presno, tota invocació de la convocatòria del referèndum al dret internacional "no té cap fonament jurídic ni encaixa en cap norma legal internacional". Amb tot, es mostra molt crític amb la incapacitat de l'Estat per obrir una negociació política i creu que entrar en la via penal és un fracàs.
[Font: Par Pep Martí, Nació digital, Barcelona, 13jul17]
Donaciones
Radio Nizkor
 | This document has been published on 14Jul17 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. |