| Información |  | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
| Información | | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
13set16
El Senat manté els poders de suspendre l'autonomia amb Rajoy en funcions
La situació d'interinitat del govern espanyol en funcions, que dura des de desembre, limita la seva capacitat legislativa i li deixa les mans lligades per exercir bona part de les competències principals que té assignades. És, de fet, un dels arguments que esgrimeixen sovint els membres de l'executiu central per pressionar el PSOE perquè ajudi a treure l'Estat del que defineixen com una situació de paràlisi. Així, per exemple, el consell de ministres no pot iniciar la tramitació de projectes de llei ni substituir els tres ministres que han dimitit per un o altre motiu. En canvi sí que pot impulsar el procediment per suspendre l'autonomia d'alguna comunitat.
Ho han defensat en diverses ocasions Mariano Rajoy i els seus ministres, que han assegurat que "el govern està en funcions però l'estat de dret no" i ara els donaria la raó un informe intern del Senat de 16 pàgines al qual ha tingut accés NacióDigital. El document, elaborat per la secretaria general de la cambra alta, va ser encarregat per la mateixa mesa del Senat, que el PP controla amb majoria absoluta, el 27 de gener passat davant el temor posteriorment confirmat que el govern espanyol hagués de "continuar en funcions durant un període de temps més extens que el que ve sent habitual en anteriors legislatures".
La premissa bàsica de l'informe és que el sistema parlamentari es basa en l'existència d'una "relació de confiança entre el govern [espanyol] i el parlament, sent necessària la col·laboració entre els dos poders per assegurar el seu correcte funcionament". Així, amb un executiu a mig gas, la capacitat d'actuació de les dues cambres també es veuria clarament minvada, ja que, de ser plenament operatives, podrien exercir un paper preponderant que no els pertoca i, en tot cas, el paper d'impuls de les polítiques queda reservat al govern. I què pot fer un executiu en funcions? Tal com assenyala el document, la Constitució només li permet fer actuacions enquadrades en el "despatx ordinari dels assumptes públics", exceptuant quan "concorrin raons d'urgència o d'interès general".
A partir d'aquí, els juristes del Senat analitzen en quin punt queden les capacitats de la cambra en cadascuna de les seves competències. I una d'elles és l'aplicació del 155 de la Constitució, la qual habilita al govern espanyol a que, en cas que una comunitat autònoma no complís la Constitució o altres lleis de l'Estat o actués "de forma que atempti greument l'interès general d'Espanya", pugui adoptar "les mesures necessàries per obligar-la al compliment forçós de les esmentades obligacions o per a la protecció de l'esmentat interès general", sempre d'acord amb la majoria absoluta del Senat. És l'article al qual s'apel·la sovint per amenaçar amb la suspensió de l'autonomia de Catalunya en cas que la Generalitat desobeeixi l'Estat.
Un assumpte que no genera dubtes entre els juristes
Malgrat que, en la majoria dels casos, l'informe es mostra cautelós o dubitatiu respecte les capacitats de la cambra baixa en una situació de govern en funcions, en el que fa referència a aquest punt no hi ha marge al dubte. En aquest sentit, assegura que "sembla evident que les causes que justifiquen l'aplicació de l'article 155.1 implicarien, amb més raó encara, l'acció del govern en funcions, ja que acreditarien sobradament i per si mateixes la urgència que la llei del govern exigeix per adoptar mesures exorbitants del despatx ordinari dels assumptes públics". "En conseqüència, el Senat estaria plenament capacitat per pronunciar-se, aprovant o no la iniciativa del govern", segueix l'informe, que habilita la cambra -amb majoria absoluta del PP i presidida pel popular Pío García-Escudero- a avalar o frenar l'acció de l'executiu central per impedir accions com ara passes endavant en el procés sobiranista català.
Així mateix, el document habilita el Senat a constituir-se internament, també pel que fa les comissions -excepte les d'investigació relatives a actuacions referides al govern en funcions-, així com a elegir els integrants de determinats òrgans -com el Tribunal Constitucional, el Tribunal de Comptes, el Defensor del Poble o els vocals del Consell General del Poder Judicial-.
En canvi, els juristes aconsellen no iniciar la tramitació ni aprovar propostes de llei, ni tan sols a executar el dret a control del govern. Sí que obren la porta a que la mesa de la cambra admeti excepcionalment iniciatives referides a l'àmbit de competències del govern en funcions, amb la forma de preguntes escrites o orals, sol·licituds de compareixença o mocions -sempre que no instin a iniciatives legislatives-, però veuen poc adient permetre interpel·lacions. Finalment, tampoc creuen que els senadors tinguin massa rellevància pel que fa als canvis en els fons de compensació territorial o la validació de tractats internacionals, precisament perquè el govern espanyol, que és qui ha d'elaborar el projecte de pressupostos o la negociació dels tractats, no té competències per fer-ho estant en funcions.
[Font: Per Roger Tugas, Nació digital, Barcelona, 13set16]
Donaciones
Radio Nizkor
 | This document has been published on 28Sep16 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. |