| Información |  | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
| Información | | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
23jun16
Artur Mas: «A Espanya es persegueix la gent per les seves idees, com en el franquisme»
Artur Mas (Barcelona, 1956) va per feina. No es prodiga en salutacions i afronta l'entrevista recordant que té un míting a Cervera per fer i que durant el dia ja ha visitat Olot. En campanya, els polítics tenen sempre pressa. "Avui ha estat un dia intens", explica. L'esclat del cas Antifrau que ha esquitxat el ministre de l'Interior enerva l'expresident, que parla de manera molt agra en contra d'una part de l'estat espanyol "que no ha evolucionat des del franquisme" i que "vol destruir persones". Parla per ell i per la resta de dirigents de CDC, la formació "que més nosa li fa a Espanya".
- Alguns deien que el volien enviar a la paperera de la història. S'hi sent còmode en aquest nou espai?
- (Somriu) Crec que no hi sóc i espero no arribar-hi mai, malgrat els desitjos d'alguns amics de la CUP.
- Es nota més alliberat ara que no és president?
- En part sí. Un president sempre està sotmès a limitacions comunicatives. No pots dir tot el que vols, ni dir tot el que penses. Ara tampoc ho puc dir tot, però sí que tinc més marge.
- Per ser que no ho pot dir tot, vostè ha estat molt dur en les darreres hores contra l'Estat. Ha dit que tenia una matriu franquista.
- Quan veig un ministre de l'Interior conspirant en un contuberni perfectament organitzat per destruir persones perquè defensen idees polítiques que no li agraden penso que això és el que feia l'estat dictatorial de Franco. Ara tot és més sibil·lí i sofisticat, però en el fons, el que s'està fent és perseguir a la gent per les seves idees com en el franquisme. Hi ha una part de l'estat espanyol que no ha evolucionat i que es pensa que el país és la seva finca on hi poden fer el que volen. Si aquest escàndol s'arriba a produir en un estat democràtic sap que hagués passat?
- Entenc que parla de dimissions.
- En cadena.
- I no creu que dimiteixi ningú pel cas Antifrau?
- Però si resulta que els que agredeixen es presenten com a víctimes i ens acusen a la resta de ser els conspiradors! Giren sempre la història de la pel·lícula.
- Vostè ha anunciat denúncies si no hi ha dimissions.
- Ho hem de fer. Haurem de presentar querelles que, per l'experiència que en tinc, no tindran gaire recorregut. No obstant, ho farem perquè ens hem de defensar mitjançant totes les vies legals que estiguin al nostre abast. No ens podem quedar de braços creuats davant d'una conspiració d'aquestes característiques.
- Tampoc creu doncs que la petició d'arxiu de la causa pel 9-N rebi una resposta positiva...
- Tenim l'obligació de demanar-ho, perquè és evident que hi ha una conxorxa promoguda pel govern i per altres estaments de l'estat per intentar destruir persones i un partit. Quan CDC es va involucrar en el procés sobiranista i el va liderar, ells van veure que això incorporava un munt de persones de classe mitjana. Fixi's que aquestes converses que han aparegut ara es van fer dies abans de la votació del 9-N. Rajoy va dir que no es posarien urnes a Catalunya, però es van posar. Van embogir i van decidir posar querelles criminals contra Irene Rigau, Francesc Homs, Joana Ortega i contra mi mateix.
- A Daniel de Alfonso el van nomenar director d'Antifrau quan governava vostè...
- Certament, i no ha estat a l'alçada de la confiança que li van dipositar les institucions catalanes. Era una persona independent, un magistrat de carrera del qui teníem bones referències i que va generar un ampli consens al Parlament. I és evident que vam proposar una persona que no era dels nostres.
- Que no era afí a CDC vol dir...
- Sí, i aquest també és un missatge des del punt de vista de la qualitat democràtica. Hi ha gent que es pot pensar que quan es tracta de posar una persona a la direcció d'una institució que investiga la corrupció s'hi col·loca un "amiguet" perquè et protegeixi, i això no ha estat així. El Parlament va apostar per un home independent amb criteri propi, i lamento que Daniel de Alfonso no hagi estat a l'alçada prestant-se a aquest joc amb el ministre Fernández Díaz.
- El procés ha estat el moviment polític que més en evidència ha deixat l'Estat. Comparteix aquesta idea?
- Plenament. Després del 9-N hi va haver una reacció duríssima per part de l'estat espanyol, que es va posar histèric. Allò va ser l'operació democràtica més potent que s'ha fet a Catalunya per part del catalanisme en els darrers segles.
- Els pot beneficiar aquest cas electoralment?
- No sé si ens pot beneficiar, però sí que m'atreveixo a demanar a la gent que doni suport a aquells que l'estat espanyol vol enfonsar. Saben que som la garantia per tal que l'estat català pugui existir, i ara que tornem a tenir urnes ho hem d'aprofitar. Els ciutadans tenen l'oportunitat de reforçar aquell instrument que més nosa li fa a Espanya, perquè la CUP no li fa ni pessigolles, i ERC en fa més però no com CDC. Quan veuen que la gent de classe mitjana defensa la independència es posen histèrics.
- El fet que CDC tingui o no un bon resultat el 26-J pot afectar el procés?
- Miri. La CUP pot fallar, però el procés pot tirar endavant. Ara, si falla CDC, la qüestió de la independència queda apagada. Sense nosaltres no hi haurà independència, encara que a mi m'agradaria anar a les eleccions amb una fórmula com la de Junts pel Sí, però ERC no ho ha volgut en aquesta ocasió. Bé, de fet, només va acceptar una vegada.
- Està ressentit amb ERC?
- De ressentiments ja no en tinc respecte a ningú, i menys contra ERC, que són els nostres socis. Sí que crec, però, que hi ha hagut errors estratègics. La CUP n'ha fet i de molt grans, i això ha generat desconfiança al món sobiranista, que ha vist que no són de fiar. Però tampoc estic d'acord amb la decisió d'ERC de rebutjar operacions d'unitat per culminar bé aquest procés. Ho respecto però no ho puc compartir.
- Hi ha una lluita per aconseguir els vots d'Unió que aquest cop ha quedat "orfes". Per què creu que haurien de votar CDC si vostès aposten per l'estat propi i ells no?
- Per una raó. Unió Democràtica de Catalunya ha defensat des del seu naixement el dret a l'autodeterminació de Catalunya. Vostè creu que amb aquests principis els votants d'Unió poden donar suport a PSOE, PP, C's o En Comú Podem?
- Podrien votar ERC.
- Però aleshores la pregunta és si ERC defensarà millor des de la seva posició d'esquerres les tesis de la democràcia cristiana de matriu europea. És clar que no. Per tant, l'elector d'Unió té dues opcions; no votar o fer-ho per CDC. Un exemple del que li dic és l'expresident del Parlament, Joan Rigol. Ell és de Demòcrates, però ha donat el seu suport a Convergència, perquè és el vot útil.
- Li agrada la idea del referèndum unilateral d'independència?
- Seria alterar el full de ruta. No dic que no es pugui defensar una idea així, però aquesta proposta s'ha de portar a la taula comuna de tots els que vam defensar el full de ruta i discutir-la.
- Units Podem defensa un referèndum. S'ho creu?
- Valoro la seva valentia per defensar-lo a la resta d'Espanya, però ho veig com una estratègia electoral per guanyar vots a Catalunya i en altres indrets d'Espanya com Galícia o el País Basc. No sé què faran quan arribi el moment de la veritat, però no me'n fio ni un pèl. No tenen cap aliat per tirar-ho endavant, i per això crec que un referèndum és irrealitzable.
- Serà possible algun dia?
- Només ho serà quan Catalunya hagi fet els darrers passos cap a l'estat català independent.
- El fet que a Madrid s'estigui demanant encara avui un referèndum no contravé l'esperit del full de ruta cap a la independència?
- No, perquè és un missatge de cara al món. Si l'Estat es vol asseure a la taula per pactar un referèndum com es va fer a Escòcia, nosaltres també hi serem, perquè som dialogants. El problema és que això no passarà, perquè les seves reaccions es basen en destruir l'adversari de manera innoble.
- Per tant, el discurs que fan a Madrid és el del "postureig"...
- No és això. És donar un missatge al món perquè vegin que l'estat espanyol no vol negociar. Fora d'aquí no s'acaben de creure que Espanya no segui a parlar, jo m'hi he trobat molts cops. Em diuen que no pot ser, i per això insistim en posar en evidència aquesta actitud dels dirigents espanyols.
- El mandat per fer la independència era de 18 mesos...
- 18 mesos comptant que els pactes dins del món sobiranista es complissin. 18 mesos amb pressupostos.
- Fa canviar alguna cosa la decisió de la CUP?
- No necessàriament. Això s'haurà de comentar durant la moció de confiança que Puigdemont va anunciar. S'haurà de parlar de les condicions.
- S'atreviria a dir ara una data per la independència?
- No, perquè m'equivocaria.
[Font: Per Álvar Llobet, Nació digital, Barcelona, 23jun16]
Donaciones
Radio Nizkor
 | This document has been published on 23Jun16 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. |